Avui ha declarat als jutjats del Prat de Llobregat Kris Charlier, el ciutadà flamenc que, tal com ha explicat la directora de la Plataforma per la Llengua, Neus Mestres, "va parlar català i 2 guàrdies civils el van vexar".
Des de l'entitat, que va assessorar legalment la víctima, han celebrat que un cas de discriminació lingüística com aquest sigui investigat per un jutjat penal i confien que arribi a judici perquè els fets "comporten un delicte contra la intimitat comès per funcionaris públics". Per demostrar els fets, consideren clau que la jutgessa pugui visionar les imatges captades per les càmeres de seguretat.
Charlier ha rebut el suport de diversos representants polítics, que han comparegut després de les declaracions. Aquests són la secretària segona de la Mesa del Parlament, Aurora Madaula, els diputats d'ERC Juli Fernández i Engelbert Montalà, el diputat de la CUP Dani Cornellà, la diputada d'En Comú Podem Jess González i l'alcalde de Bigues i Riells, Joan Josep Galiano Peralta.
Neus Mestres parla davant els mitjans després de les declaracions de Kris Charlier / Plataforma per la Llengua
Li van exigir que parlés castellà
Els fets investigats van tenir lloc el 9 de desembre de 2019 quan Kris Charlier, resident a Bigues i Riells (Vallès Oriental), es disposava a creuar l'arc de seguretat de l'aeroport del Prat. Segons denuncia, un guàrdia de seguretat va detectar que duia alguna cosa sota la roba i li va demanar que li mostrés.
Quan li va explicar en català que es tractava d'una bossa d'estoma que li van col·locar arran d'una operació de còlon per motiu d'un càncer, el guàrdia, assegurant no entendre'l, li va demanar que li parlés en castellà.
Quan el denunciant li va explicar que era ciutadà belga i que no parlava el castellà, el guàrdia va cridar dos agents de la Guàrdia Civil que, de manera poc amigable, també van dir no entendre'l i li van exigir que els parlés en castellà. En negar-se a ensenyar la bossa en públic, els agents, que en cap moment li van oferir la possibilitat de ser atès en català, el van obligar a abaixar-se els pantalons.
Posteriorment, el van denunciar per pertorbació de l'ordre públic i per negar-se a cooperar amb la policia.
Per la seva banda, i amb el suport legal de la Plataforma, Charlier va denunciar els dos agents per acusar-los d’un delicte contra la integritat moral, que pot comportar una pena d’entre sis mesos i dos anys de presó. La denúncia va ser admesa a tràmit i els mitjans ràpidament es van fer ressò del cas de Charlier, que va ser entrevistat per diversos diaris i programes de ràdio i televisió.
"Un cas de vexació perpetrat per guàrdies civils"
Gairebé un any i mig després, Charlier ha estat citat per donar la seva versió dels fets. Tal com han explicat des de Plataforma, "és un fet molt remarcable que la jutgessa no hagi decidit arxivar el cas, tenint en compte que a Catalunya només existeix el precedent d’un episodi de discriminació lingüística que hagi arribat a ser investigat per la via penal".
"També va ser un cas de vexació perpetrat per guàrdies civils, en aquest cas contra un pagès de l’Empordà, i va acabar amb l’absolució dels policies", han informat en una nota de premsa.
Mestres ha denunciat de nou els fets davant els mitjans: "si hagués parlat en castellà, el senyor Charlier no hauria estat retingut i ningú no se n'hauria burlat. Va fer servir el català, la llengua oficial que sap parlar, i això li va costar ser vexat per dos agents de la Guàrdia Civil", ha declarat.
"Milers de persones són discriminades"
D'altra banda, ha aprofitat per assenyalar que no es tracta "d'un cas aïllat". "Cada any, milers de persones són discriminades per parlar en català. En la majoria de casos, qui discrimina són funcionària de l'Estat i molt sovint són agents dels cossos policials espanyols", ha afegit.
Ha al·ludit el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera, atès que "les discriminacions i vexacions per motius lingüístics gairebé sempre queden impunes". "On són ara els qui sempre repeteixen que la llei està per ser complerta? Fernando Grande-Marlaska, Teresa Cunillera, què pensen fer perquè se sancioni qui vulnera aquests drets?", ha continuat.
Reclama un pla de prevenció contra la catalanofòbia
En aquest sentit ha insistit en la necessitat de "que el departament d'Interior aprovi un pla d'investigació, prevenció i tractament de la catalanofòbia i creï una unitat dels Mossos especialitzada en aquests delictes. "Els tres partits que intenten formar govern s'hi van comprometre", ha conclòs.
L'ONG ha compartit el comunicat de la directora on expressa totes aquestes demandes:
Plataforma per la llengua ha assegurat que aquests darrers anys, han recollit nombrosos casos de discriminacions lingüístiques als ciutadans catalanoparlants produïts per la Guàrdia Civil i per la Policia Nacional. En l'estudi del Comportament lingüístic davant dels cossos policials espanyols, l'entitat recull dades sobre els 68 casos detectats entre l'any 2007 i el 2019.
Constaten que "en totes les discriminacions hi ha hagut un tracte vexatori i que en un 15% s'ha arribat a l'agressió física cap als ciutadans". "La majoria de discriminacions no tenen cap conseqüència judicial i només en un 3% dels casos s'acaba condemnant els policies", continuen.
Imatge principal, Kris Charlier aquest 6 de maig davant els jutjats del Prat de Llobregat / ACN