La Plataforma per la Llengua ha denunciat l'existència de 61 noves normes que imposen el castellà, que al seu entendre contrasten amb la voluntat plurilingüística que proclama el govern del PSOE i Podemos.

Segons la Plataforma, en total hi ha 135 normes discriminatòries amb tots els idiomes que no són el castellà, i que van en detriment del català. Cita per exemple que els estrangers que sol·liciten la ciutadania espanyola estan obligats a saber castellà però no català. El desembre de 2020, el govern del PSOE i Unidas Podemos va modificar una norma ja existent perquè es pogués sol·licitar per via telemàtica la ciutadania espanyola. Però la Plataforma lamenta que malgrat la modificació, el decret va mantenir l'obligatorietat d'examinar-se en castellà per obtenir la ciutadania. Concretament, estableix que com a prova de "la integració en la societat espanyola" (un requeriment establert pel Codi Civil) els sol·licitants han de demostrar "el coneixement bàsic de la llengua espanyola mitjançant l'aportació a l'Institut Cervantes dels certificats oficials dels nivells bàsic (A2), intermedi i avançat dels ensenyaments d'espanyol com a llengua estrangera".

La Plataforma afirma també que la nova llei orgànica d'Educació continua imposant l'ensenyament del castellà a tot el territori de l'Estat i limita la possibilitat que les autoritats requereixin l'ensenyament obligatori de les altres llengües autòctones en aquells territoris on són oficials i on són la llengua autòctona i tradicional. A més, la norma preveu que a les comunitats autònomes amb llengües oficials pròpies es podran establir exempcions en l'aprenentatge i examinació en aquestes llengües, però no pas en el castellà.

Igualment recorda que hi ha quatre resolucions de novembre i desembre de la Direcció General de Salut Pública i de la Direcció de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria que imposen que els viatgers mostrin documents acreditatius que no estan contagiats de la Covid-19 redactats en castellà o en altres llengües específiques, però en cap cas no preveuen que puguin fer-ho en català.

També cita el reial decret que regula les comunicacions comercials de les activitats de joc, que estableix que els operadors hauran d'habilitar un servei telefònic en castellà d'atenció al client per donar informació i assistència, pel que fa a la seguretat en el joc i als comportaments de risc.

Un altre exemple segons la Plataforma és l'ordre ministerial que aprova les bases reguladores per a la concessió del premi Francisco Tomás y Valiente, que atorguen el Tribunal Constitucional espanyol i el Centre d'Estudis Polítics i Constitucionals. Estableix que les obres candidates poden ser escrites "en qualsevol de les llengües oficials espanyoles", però si no estan escrites en castellà han d'anar acompanyades d'una traducció a aquesta llengua, que es prioritza.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat