Aquestes eleccions se celebren en circumstàncies excepcionals, pel fet que, per primera vegada a la història, són convocades pel govern de l’Estat. Per què? Per l’aplicació de l’article 155, cosa que altera els procediments i el calendari habitual en aquests casos. Així doncs, com a molt tard, la sessió constitutiva del Parlament serà el 23 de gener, i la investidura del nou president serà, com a màxim, el 6 de febrer.  Però què ha canviat? 

Qui convoca la sessió constitutiva?

En circumstàncies habituals és el president de la Generalitat qui convoca la sessió constitutiva del nou Parlament. En aquest cas, però, el govern de Carles Puigdemont està cessat, per la qual cosa la responsabilitat recau sobre l’executiu central.

Aquesta sessió constitutiva del Parlament ha de tenir lloc dins dels 20 dies hàbils posteriors a les eleccions. Per tant, la data límit és el 23 de gener

Quan se celebrarà la investidura del president?

Un cop constituït el Parlament de la nova legislatura i escollida la presidència de la cambra, així com la resta de membres de la Mesa, en els deu dies hàbils posteriors haurà de celebrar-se el debat d'investidura del nou president de la Generalitat, de manera que el límit se situarà en el 6 de febrer.

La potestat d’obrir consultes amb els nous líders parlamentaris els dies previs a la investidura correspondrà a la persona que presideixi el Parlament, per veure qui pot tenir el suport majoritari de la cambra catalana.

En aquesta ocasió, els sondejos apunten que seran necessaris pactes entre tres grups parlamentaris diferents com a mínim. Aquestes negociacions també seran peculiars: recordem que la situació judicial de diversos candidats independentistes pot condicionar-les. 

Com funciona la sessió d’investidura?

Segons el que està estipulat, la sessió d’investidura comença amb la intervenció del candidat proposat per la presidència del Parlament. Tot seguit s’inicia un debat amb els líders de cada grup parlamentari. Al final del debat es fa la primera votació: qui es presenta per ocupar la presidència ha d’obtenir la majoria absoluta dels vots, com a mínim 68 del total de 135.

Si no es té un suport prou gran, es pot sotmetre a un segon debat, dos dies després. Aquest acaba amb una segona votació. En aquesta només es necessita la majoria simple de la cambra, és a dir, més vots a favor que en contra.

És possible que es convoquin noves eleccions?

Com que són unes eleccions peculiars, no es descarta una investidura difícil, amb dificultats semblants a les que es van viure amb les eleccions a la presidència de la Generalitat del 2015, en què el veto de la CUP a Artur Mas va estar a punt de provocar unes noves eleccions. Aquesta vegada, doncs, les dificultats latents posen sobre la taula la possibilitat de noves eleccions.

L'article 67.3 de l'Estatut preveu que, si transcorreguts dos mesos des de la primera votació d'investidura segueix sense haver-se pogut elegir el nou president, el Parlament queda dissolt "automàticament".

Si això passa, el president de la Generalitat en funcions ha de convocar eleccions "de manera immediata" perquè puguin celebrar-se al cap de 54 dies.

En aquest cas, el Parlament quedaria dissolt a principis d’abril i les noves eleccions anticipades a Catalunya podrien celebrar-se a finals de maig o principis de juny.