Els Mossos d'Esquadra han denunciat un home de 57 anys veí de Calonge, al Baix Empordà, per haver recol·lectat 22,9 kg de corall vermell sense l'autorització pertinent a Palamós. L'home va declarar davant de la policia que al llarg de quinze anys havia anat recol·lectant tota la quantitat de corall vermell en el seu temps lliure i l'havia anat emmagatzemant en caixes de cartró.

Després de les declaracions, els Mossos van inspeccionar l'embarcació que feia servir l'home i va quedar immobilitzada i precintada. També van comissar tots els estris que l'home utilitzava per a recollir el corall.

El cas es va començar a investigar arran d'un vídeo que va rebre la Unitat de Medi Ambient de Girona. En ell, es podia veure unes persones que ensenyaven tres caixes de cartró plenes de corall vermell. A partir d'aquí, la policia va començar les tasques d'identificació de l'home que sortia en el vídeo.

Quan el van trobar, l'home va explicar als agents que havia estat capturant el corall en el seu temps lliure durant quinze anys, tot i que ja en feia dos que no en recol·lectava. Tot i això, havia estat guardant tot el corall en les tres caixes que sortien en el vídeo.

L'home, que no té antecedents, ha estat denunciat davant dels Serveis Territorials de Girona del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Ambient. Des dels Mossos d'Esquadra recorden que actualment està totalment prohibit pescar corall vermell, ja que hi ha una moratòria de deu anys a les aigües de Catalunya.

Mesures necessàries per protegir la fauna 

La prohibició de pesca de corall sembla estar donant fruit. Un estudi desenvolupat i publicat el passat febrer per l'Institut de Ciències i Tecnologies Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha demostrat la recuperació parcial del corall vermell al Mar Mediterrani.

El treball ha provat "l'efectivitat" de les mesures de protecció marina, després que aquestes colònies registressin els seus mínims en la dècada dels 90, quan la seva forma més gran en forma d'arbre es va esgotar per la sobreexplotació. 

La investigació va consistir en dades històriques del corall vermell, encara que l'autor principal de l'estudi, Miguel Mallo, va advertir que els resultats "cal tractar-los amb precaució", ja que només són una part feta en zones on s'havien fet polítiques de protecció i s'havien deixat àrees sense analitzar fora d'aquestes mesures, amb un estat pitjor de salut.

La investigadora de l'ICTA-UAB Patrizia Ziveri assegura que aquest estudi "emfatitza un cop més en la necessitat urgent de mesures de protecció a les zones crítiques de la biodiversitat marina" de la Mediterrània per millorar la resiliència i l'adaptació dels sistemes endèmics clau, amb la demostració que les iniciatives són eficaces i ha recordat el paper que exerceix el corall vermell a emmagatzemar carboni i les conseqüències que té la seva desaparició en l'augment de les emissions.