Un dels objectius de la dictadura franquista va ser descatalanitzar Catalunya, una croada que van afrontar des de diferents línies. Una de les línies d'atac que va emprendre va ser la de castellanitzar els topònims de la gran majoria de municipis del país. Després de la dictadura, 937 dels 947 municipis que té Catalunya van passar a complir la Llei de Política Lingüística, promulgada el 1998 pel Govern, tot i això, 10 municipis romanen amb un nom incorrecte segons la normativa lingüística. "Per què el nom oficial de deu dels municipis catalans no es poden escriure correctament en català i sense faltes?", es pregunten des de la Fundació Reeixida, des d'on denuncien aquesta anomalia lingüística. "El bon govern i la transformació democràtica han d’evitar la corrupció i arbitrarietat d'aquest fet", afirmen en un comunicat on denuncien una "discriminació" cap als residents o visitants d'aquests municipis. "Estan obligats a escriure els noms incorrectament, com si n'ignoressin l'ortografia", afirmen.

Aquests deu municipis són: Cabassers (no Cabacés), Campmany (no Capmany), Castell i Platja d'Aro (no Castell-Platja d'Aro), Figueró i Montmany (no Figaró-Montmany), Vulpellac, Fonteta i Peratallada (no Forallac); Lledó (no Lladó), Maçanes (no Massanes), Navars (no Navàs), Rialb (no Rialp), Terrassola i Lavit (no Torrelavit). "Des de la Fundació Reeixida demanem al Govern que acabi amb aquesta arbitrarietat i que garanteixi el mateix tracte que reben en aquesta qüestió tots els ciutadans de Catalunya, sense excepció, empadronats en ciutats i pobles amb el seu topònim normalitzat", resa el comunicat emès per la fundació.

Denuncien que el fet que aquests municipis s'hagin d'escriure de forma incorrecta suposa problemes i inconvenients en algunes situacions quotidianes com fer cerques a Google Maps o a l'hora de fer comandes en línia, on s'ha d'escriure el topònim de forma incorrecta per tal que les empreses puguin efectuar les entregues correctament. "Els residents o visitants pateixen una discriminació: Han d'escriure el nom del poble com si n'ignoressin l'ortografia, a risc que si no ho fan, el servei demanat sigui denegat. I tot per culpa d'una legislació injusta i caduca", diuen des de la Fundació Reeixida.

Herència del franquisme

Aquesta anomalia lingüística es deu, segons explica la fundació que denuncia aquest fet, a com el franquisme va "desfigurar i enlletgir els noms de llocs catalans com a part del seu programa repressiu contra la nostra llengua". Ho va fer tornant als topònims vigents fins al 1933, any en què la Generalitat, a través de l’Institut d'Estudis Catalans, va dur a terme una normativització. "Els ajuntaments responsables d'aquesta situació no l'han corregida fins ara. Ho haurien hagut de fer el 1998, quan el Parlament promulgà la Llei de Política Lingüística, però no ho van fer", diuen. Alguns ajuntaments proposen solucions "caducades i amb una perspectiva fal·laç i covarda", com que els veïns votin en un "procés participatiu" l’ortografia que voldrien o votin "si s’ha de complir la llei o no", afirmen des de la Fundació Reeixida, que s'ha sumat a la demanda del col·lectiu Cabassers.org i demanen al Govern que acabi "amb aquesta arbitrarietat".