L’escrit de recurs presentat per Cristóbal Martell davant de l'Audiència de Barcelona per refutar, gairebé punt per punt, els indicis que la magistrada va comprar dels investigadors dels Mossos per acusar Jonathan Andic de l’homicidi del seu pare, posa en relleu que no queda clar que la petjada que va quedar a la zona on, suposadament, va caure Isak Andic, qui fou el fundador de Mango, no hi fos ja abans de l’accident mortal. En aquest fragment del recurs, en què la defensa d’Andic Jr. defensa la seva innocència, l’escrit se centra en tres punts: la perillositat del camí, la suposada empremta no fortuïta de relliscada, que potser ja era a la zona zero abans de l'accident i que ningú pot confirmar que fos del pare, i la visibilitat que hi havia el dia dels fets.
La dificultat del camí de Montserrat
Segons la defensa, la interlocutòria recorreguda, que va ordenar la presó per a Jonathan, tot i que se la va estalviar aportant un milió d’euros, recull que el camí de Montserrat, a tocar de les coves del Salnitre, “no presenta cap dificultat” i que no calia un calçat específic, tret del punt concret on es va produir la caiguda. Aquesta afirmació, extreta de l’informe tècnic fotogràfic dels Mossos d’Esquadra del 10 de febrer de 2025, és discutida pels advocats de Jonathan Andic, que remarquen que no és una descripció neutral, sinó una valoració. Per reforçar aquesta tesi, la defensa contraposa aquest informe amb la primera minuta policial del 14 de desembre de 2024, el mateix dia dels fets, en què dos agents dels Mossos van descriure la zona com un indret “perillós”, amb “molta pendent” i un “camí estret”, just al punt on es va trobar la jaqueta verda d’Isak Andic.
La petjada perd força, segons la defensa
La defensa també carrega contra els deu simulacres de trepitjada fets pels Mossos, que van servir per apuntar que la marca detectada al terreny podia haver estat generada de manera deliberada, com una mena de relliscada simulada. Els advocats sostenen que aquesta conclusió queda debilitada pel mateix instructor policial, que en una diligència de contradicció i indicis admet que no es pot determinar si aquella relliscada ja existia abans de la caiguda.
A més, l’escrit de Martell posa el focus en la possible contaminació de l’escenari. Segons la defensa, el lloc dels fets no va ser aïllat ni acordonat, malgrat que els Mossos hi van tornar fins a set vegades per ampliar la inspecció ocular. Per aquest motiu, els advocats consideren que la zona no reunia les condicions mínimes per extreure’n conclusions pericials o científiques sòlides. En aquest sentit, també retreuen que ni en la primera minuta policial ni en les actuacions posteriors consti de manera clara l’observança dels protocols de recollida de vestigis i de les normes de qualitat europees aplicables. Tot i que pot emmarcar-se en una clara estratègia de defensa, si durant la instrucció o, fins i tot, durant un eventual judici, s’arriba a confirmar aquest aspecte, podria comprometre tota la investigació. Segons Martell, en un dels atestats policials s’assegura que “tampoc no es pot determinar si aquesta relliscada ja estava realitzada amb anterioritat a la caiguda”.
No va veure la caiguda
Finalment, en el mateix recurs, la defensa rebutja que la bona visibilitat del dia dels fets permeti concloure que Jonathan Andic va veure la caiguda del seu pare. Segons l’escrit, el fill d’Isak Andic sempre ha mantingut que caminava davant d’ell i, per tant, d’esquena al seu pare en el moment de la precipitació. Per això, els seus advocats consideren irrellevant que aquell dia hi hagués bona visibilitat, ja que, sostenen, aquesta circumstància no prova que pogués veure directament la caiguda. Tal com ha avançat ElNacional.cat, el recurs també se centra en altres detalls, com les visites que el primogènit de la família Andic Raig va fer a Montserrat els dies previs a l’accident mortal. Tot i que els Mossos asseguren que hi va anar els dies 7, 8 i 10 de desembre —els fets són del 14—, la defensa assegura que només hi va anar el 7 i el 10, i que el dia 10, per la pluja, va recular i no va estar gaire estona a Collbató.