En la vasta extensió del desert del Sahara, on la sorra sembla no tenir final i el sol domina l'horitzó, existeix un poblat que ha despertat curiositat i sorpresa a tot el món: Dali Koumbè. Situat a Mauritània, aquest petit lloc ha passat a ser conegut com "el poble dels homes sense ulls". La raó és tan sorprenent com tràgica: la majoria dels seus habitants neixen sense visió o la perden en els primers anys de vida a causa d'una estranya malaltia hereditària.
L'origen d'aquesta malaltia continua sent un misteri que intriga tant metges com científics. Encara que no existeix una explicació definitiva, molts experts creuen que el factor decisiu està en l'alta taxa de consanguinitat present a la regió. Generació rere generació, aquest trastorn genètic s'ha transmès, condicionant la vida de la comunitat. Tanmateix, lluny de rendir-se davant d'aquesta circumstància, els pobladors de Dali Koumbè han après a conviure amb ella i a construir un dia a dia que desafia qualsevol prejudici.
Els homes neixen sense visió o la perden en els primers anys de vida per un gen hereditari
El més cridaner d'aquest poble no és únicament la malaltia, sinó la manera en què els seus habitants han sabut adaptar-se. Sense vista, però amb una enorme fortalesa, han desenvolupat habilitats extraordinàries per orientar-se, desplaçar-se i fins i tot realitzar activitats que, per a qualsevol, serien impensables sense el sentit de la visió. Als seus carrers i cases, la vida transcorre amb normalitat, demostrant que les limitacions físiques no defineixen la capacitat d'una persona per viure plenament.
El canal de YouTube Proyecto Happiness ha mostrat imatges i testimonis que permeten conèixer més de prop la realitat d'aquest poble. Allà s'observa no només la duresa de l'entorn desèrtic, sinó també la valentia i l'esperit de superació de la seva gent. A Dali Koumbè, la ceguesa no ha significat aïllament ni derrota, sinó una forma diferent de relacionar-se amb el món. "La medicina no troba una explicació", li comuniquen el Youtuber.
La història d'aquesta comunitat és, en el fons, una lliçó de vida. Al mig d'un paisatge hostil i amb un obstacle que semblaria insuperable, els seus habitants han aconseguit mantenir la cohesió social i un mode de vida digne. Dali Koumbè ens recorda que la resiliència humana no coneix límits i que la veritable fortalesa resideix en la capacitat d'adaptar-se i tirar endavant, fins i tot quan tot sembla estar en contra.