L'assetjament escolar és una realitat que pateixen molts infants i adolescents arreu de l'Estat, quelcom que els afecta en el seu dia a dia i en la seva autoestima. Concretament, segons un estudi publicat avui, un 24,4% dels alumnes, és a dir, 1 de cada 4, percep que hi ha un cas d'assetjament escolar a les seves aules. Aquesta és una xifra que creix en gairebé 10 punts respecte del 15,2% del curs de la pandèmia, mentre que es redueix des del 2019, quan la xifra (34,1%) encara era més preocupant. Amb tot, no només varien les xifres, segons aquest informe de la fundació Anar i Mutua Madrileña, sinó que també canvia el tipus d'assetjament: cada cop hi ha menys agressions físiques, però és més freqüent l'abús en grup i també insultar o posar sobrenoms que poden fer mal als infants. 

Aquestes dades surten a la llum poques setmanes després que el cas d'assetjament a un nen de Mallorca fes la volta a tot l'Estat, després que uns companys l'insultessin pel seu sobrepès i ho gravessin en vídeo. Aquest noi va rebre el suport de personatges anònims i famosos van voler-li donar suport per denunciar una situació que continua sent molt comuna. Precisament, segons es fa pales en l'estudi, els motius rere l'assetjament segueixen sent l'aspecte físic de la víctima (56,5%) i les coses que fa o diu la persona assetjada (53,6%). Amb tot, els alumnes entrevistats per aquest estudi també assenyalen que les bones notes acadèmiques poden ser un motiu darrere els casos d'assetjament. 

Assetjament per l'aspecte físic o per les bones notes

Una de les conclusions principals d'aquest estudi és que l'assetjament ha canviat d'ençà de la covid, quan es va fer durant una primera etapa classes online i després es va tornar a les aules, però amb mesures com els grups bombolla o les mascaretes, que es van convertir en un escut de protecció per aquells alumnes més vulnerables o tímids, insegurs amb el seu aspecte físic. En l'últim curs escolar, la forma més habitual d'assetjament van ser els insults, sobrenoms i burles, que representen un 89,5% dels casos; mentre que la resta es van reduir, entre les quals destaquen les agressions físiques. 

Per altra banda, també creix la xifra d'assetjament per part de més d'una persona, o assetjament en grup. Aquest representa el 72,6% dels casos, mentre que cada cop hi ha menys companys que assetgen un altre alumne en solitari. El 2018 i 2019, aquesta mena d'assetjament en grup només representava un 43,7% del total. Amb tot, es redueix significativament el ciberbulling, és a dir, l'assetjament en línia, que va créixer en motiu de les classes online per la pandèmia, tot i que aquest segueix tenint lloc principalment per serveis de missatgeria com ara Whatsapp. 

Què fan els professors davant l'assetjament? 

Una de les dades més preocupants de l'estudi és que gairebé 2 de cada 4 alumnes (45%) creu que els professors no fan res davant del cas d'assetjament d'un company; xifra similar al percentatge que creu que els seus propis companys ignorarien aquesta situació. Aquesta xifra creix fins a un 61,7% en el cas dels alumnes que creuen que el centre escolar no reacciona davant els casos d'assetjament. 

Per la seva part, gairebé la meitat del professorat enquestat ha tingut coneixement d'algun cas d'assetjament i d'aquests docents, un 69% són dones. Normalment, se n'assabenten a través dels companys o de la família de l'afectat, tot i que també a vegades els alumnes assetjats són els que informen els professors. En el seu cas, creuen que un ús inadequat de les xarxes socials, la pressió dels amics i la manca de respecte estan darrere de la majoria de casos.