El curiós cas de Benjamin Button és una pel·lícula dirigida per David Fincher, protagonitzada per Brad Pitt, basada en el relat de F. Scott Fitzgerald, que explica la història d’un home que neix amb el cos d’una persona de 81 anys i amb el pas del temps es va rejovenint fins a convertir-se en un bebè. Qui sap, potser algun dia algú també farà una pel·lícula amb el cas de Thaddeus Daniel Pierce, batejat pels mitjans com el bebè més vell del món, que és el protagonista d’una història increïble, que “sembla de ciència-ficció”, com ha explicat la seva mare, Lindsey Pierce. Thaddeus va vindre al món el passat dissabte 26 de juliol, però no va ser concebut fa nou mesos, com és l’habitual, sinó que s’ha desenvolupat a partir d’un embrió que va ser congelat fa més de 30 anys, en 1994. La seva mare biològica és Linda Archerd, que ara té 62 anys, i va donar l’embrió a Lindsey i el seu marit, Tim Pierce, una parella d’Ohio de 35 i 34 anys, que havien intentat ser pares durant set anys sense èxit, i que finalment van decidir adoptar l’embrió que Archerd i el seu marit van concebre a través de la Fecundació In Vitro (FIV).  Amb el seu naixement, Thaddeus ha batut el rècord de longevitat d’un embrió congelat que ha acabat convertint-se en un bebè viu. El rècord anterior el tenien uns bessons que van néixer en 2022, a partir d’embrions congelats en 1992. 

Germà d’una dona de 30 anys

La història, que suposa una fita en la reproducció assistida mundial, l’explica en exclusiva la revista MIT Technology Review i està plena de curiositats. Thaddeus va ser concebut quan els seus pares eren nens petits i, genèticament, és germà d'una dona de 30 anys, que alhora té una filla de 10. La mare biològica, Linda Archerd, va decidir provar la FIV, una tècnica en aquell moment desconeguda per la majoria de la gent, perquè portava sis anys intentar concebre sense èxit. Van aconseguir crear quatre embrions, un d’ells es va convertir en un bebè —que avui és la germana biològica de 30 anys— i els tres restants es van criopreservar en un tanc de nitrògen Tot i que Archerd i el seu marit es van acabar divorciant, ella va continuar pagant per mantenir els embrioons congelats (el que li costava uns mil dòlars a l’any), i amb l’arribada de la menopausa, es va plantejar que fer amb ells. No volia desfer-se’n, ni donar-los a la investigació, o a una família de manera anònima. "És el meu ADN; prové de mi... i és del germà de la meva filla", explica a MIT Technology Review. I va ser quan va descobrir l’adopció d’embrions, un tipus de donació que generalment és gestionada per agències —explícitament religioses— que creuen que un embrió és moralment un ésser humà.

Una parella caucàsica, cristiana i dels EUA

El programa Snowflakes, dirigit per l’agència Nightlight Christian Adoptions, li permetia tenir un control de qui serien els adoptants. “El nostre procés d'aparellament es basa en les preferències de la família que els col·loca”, diu la directora executiva del programa Snowflakes, que -curiosament- es diu Beth Button. Archerd preferia una parella caucàsica, cristiana i casada que residís als Estats Units. “No volia que sortissin del país”, diu Archerd. “I ser cristiana és molt important per a mi, perquè ho soc”, explica a la revista. Els embrions de Archerd van ser assignats al programa Cors Oberts de l'agència, per a embrions que són “difícils de col·locar”, juntament amb uns altres que han estat emmagatzemats durant molt de temps o que es creu que tenen menys probabilitats de donar com a resultat un naixement saludable. Linday i Tim Pierce, els pares gestants de Thaddeus, també s’havien inscrit en aquest programa, després de portar set anys intentant tenir un fill i haver consultat amb diversos metges. Finalment, el procés es va realitzar en Rejoice Fertility, una clínica FIV de Knoxville (Tennessee), que accepta qualsevol embrió, sense importar quant de temps hagi estat congelat. Allà van néixer els bessons de Rachel i Philip Ridgeway, que tenien el rècord de longevitat d'embrions congelats fins ara, i que, segons el director de la clínica, l'endocrinòleg reproductiu John Gordon, "creixen com l'herba".

Un procés de descongelació delicat

La tècnica utilitzada per a congelar els embrions en els anys 90 (vials de vidres termosegellats) era més rudimentària, i descongelar aquest embrió va ser un procés delicat, que fins i tot va provocar un accident a Sarah Atkinson, supervisora de laboratori i embriòloga en cap de Rejoice Fertility, dirigida pel doctor Gordon, un presbiterià reformat. El vial era de vidre bufat i estava termosegellat amb l'embrió dins. Atkinson va haver d'usar el seu ganivet de diamant per a trencar el segell del tanc de nitrogen. Va ser un treball laboriós, i quan el dispositiu es va trencar, un petit fragment de vidre va sortir volant i va colpejar la cara de l’embriòloga, però explica que afortunadament portava ulleres de protecció, i que els embrions van sobreviure. Un dels tres embrions va deixar de créixer. Els altres dos van ser transferits a l'úter de Lindsey el 14 de novembre. I un es va convertir en un fetus, i al cap de poc més de vuit mesos, en un bebè, Thaddeus, que va arribar a aquest món el 26 de juliol, després d’un part difícil, “però ara estem bé”, explica la seva mare gestant. Linda, la mare biològica, està desitjant conèixer-lo en persona, i no deixa de donar-li voltes. “És que ha estat bastant surrealista. És inclús difícil de creure”.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!