La cultura romaní reivindica aquest diumenge la seva llengua com a "testimoni" de "l'existència, la història i la identitat" d'aquest col·lectiu. L'any 2015 la Unesco va proclamar el 5 de novembre Dia Mundial de la Llengua Romaní, per promoure i preservar la llengua i la cultura romaní i per millorar el benestar de la seva gent. Durant dècades, activistes i lingüistes romanís han lluitat per la recuperació i reconeixement d'un idioma que es calcula que arreu d'Europa parlen entre deu i setze milions de persones. A Barcelona, diversos grups d'activistes també treballen de fa anys amb aquest objectiu, a través, per exemple, de l'associació Romanó Kher, la Casa Romaní, que dirigeix l'ambaixador honorari de la llengua romaní Seo Ćizmić.
Ćizmić explica que la Romanó Kher és un espai dedicat a la "recuperació de la memòria històrica" dels romanís europeus, per bé que parcialment també treballa per a la recuperació de la llengua. "L'hem de tornar a dur a la vida, perquè és un testimoni de la nostra existència, la nostra història i la nostra identitat", subratlla a l'ACN. L'espai, situat al barri Gòtic, acull xerrades i exposicions i ofereix cursos en línia d'iniciació a la llengua romaní.
Una altra iniciativa per promoure la llengua i la cultura del col·lectiu té lloc a l'escola Gornal de l'Hospitalet, on des del 2018 s'ofereixen classes fora de currículum d'anglès i de romaní. Les imparteix Marinela Isuf, que té el romaní com a llengua materna. "L'objectiu del projecte és recuperar la llengua, especialment per a les noves generacions", indica Isuf. Segons explica, els joves no tenen coneixements bàsics de la llengua i la cultura romaní, de tal manera que ella a les classes intenta ensenyar els dos idiomes i mostrar-los la diversitat cultural romaní a través, per exemple, de la música.
Les particularitats de la llengua
L'idioma que aquesta cultura considera eina clau per al seu futur és una llengua indo-ària que es parla a Europa des de l'edat mitjana. Els estudis sobre el llenguatge mostren similituds amb llengües índiques com l'hindi o el sànscrit, fet que es pot interpretar com un testimoni de l'origen dels seus parladors, que van emigrar del sud de l'Àsia cap a l'any 1000. L'any 1990 el lingüista francès Marcel Courthiade va proposar una estandardització d'una llengua que fins aleshores havia estat eminentment oral, proposta que va ser acceptada per la Unió Romaní Internacional a Polònia. Des d'aleshores ha estat inclosa a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d'Europa, per bé que, fins a l'any 2018, només 16 estats l'havien reconegut oficialment com a llengua minoritària.
El romaní és un idioma amb diferents variants dialectals, i a Espanya i a Catalunya la que predomina és el caló, que segons Ćizmić es pot entendre com "una filla de la llengua romaní". Com qualsevol altra llengua, influencia les que té al seu entorn i alhora és influenciada per elles. En català, alguns trets d'aquesta influència es poden detectar en paraules com 'xaval' o 'xoriço'. L'any 2022 va aparèixer el primer diccionari Romaní-Català, publicat per Ćizmić i per Ignasi Xavier Adiego Lajara, professor de llengües indoeuropees a la Universitat de Barcelona. Es tracta, afirma Ćizmić, d'una altra eina per animar els romanís a aprendre la seva llengua: "És una manera de donar-los la possibilitat de tenir un diccionari a les mans quan volen aprendre una paraula o dir alguna cosa".