«Qualsevol mort no natural és un homicidi fins que no es demostri el contrari». És una màxima en investigació policial que, sota l'aigua, en entorns aquàtics o subaquàtics, encara guanya molt més valor. Ho assegura en el seu llibre el caporal de la Unitat Subaquàtica dels Mossos d'Esquadra Albert Hernández, un treball que ha presentat aquest dilluns, 13 de juliol, a la Casa del Mar de Barcelona. El llibre, un dels primers fets des de l'àmbit policial sobre la investigació criminal sota l'aigua i resultat del treball del final de màster, La criminalística en el medi aquàtic i subaquàtic, posa en relleu la tècnica policial, concretament la dels Mossos d'Esquadra, però aplicable a altres cossos policials, en la investigació de fets en aquests medis que, alerta el caporal, és completament diferent de la que es poden trobar els investigadors a terra ferma, alhora que reivindica la necessitat de millorar els processos per assegurar les investigacions. Com s'ha de treure una arma del fons del mar? I un cos, per no esborrar allò que explica i que els investigadors, ja en sec, han de saber desxifrar? El llibre ho explica.
Un error que pot ser fatal
Tot i que la majoria de persones localitzades mortes sota l'aigua acaben sent víctimes d'accidents, totes s'han d'investigar inicialment com un possible homicidi i cometre un error en l'inici de la investigació pot ser fatal. Per confirmar que no amaga un homicidi (com ja ha passat) cal que totes les diligències que es facin a l'aigua, en el moment de recuperar un cadàver, es duguin a terme de manera molt clara i amb un protocol estandarditzat per tal d'evitar corrompre l'espai i l'escena del possible crim. Retrocedir, tirar la càmera enrere, per intentar entendre què pot haver passat, si finalment no és un accident, serà impossible si no s'ha actuat de manera correcta, rigorosa i metòdica. Fins i tot, si es fa una anàlisi de casos tancats o encara per tancar, on el medi aquàtic ha tingut un paper important, si s'hagués fet tal com planteja el caporal, segur que els resultats de la investigació, avui dia, haurien estat diferents.
No es tracta, apunta Hernández, només de moure el cos. A ningú li passaria pel cap, en l'escenari d'un crim, moure el cos d'una persona per portar-lo al despatx del jutge o del forense sense haver fet abans tota una anàlisi tècnica de l'habitació on l'han assassinat. Si això no passa en un entorn sec, el caporal dels Mossos alerta que fer-ho en l'entorn aquàtic o subaquàtic també és una barbaritat. És per això que en aquest llibre intenta posar mètode i protocol, des de la seva experiència policial, en l'assegurament de les zones on es localitzen persones sense vida.
Els bussejadors dels Mossos, en un possible escenari d'un crim, treballen per assegurar la zona i poder fer tota l'anàlisi de la manera més rigorosa possible, sobretot pensant en la possible utilització d'aquestes diligències en un eventual judici, si es confirma que aquesta mort és criminal i, finalment, el suposat autor acaba davant d'un jutge. La negligència policial en aquest escenari, els errors tècnics o la participació de terceres persones que no tenen habilitació de Policia Judicial poden invalidar la tasca i, també davant del jutge, llançar per terra tota la investigació policial. L'objectiu dels Mossos, i tal com recull el caporal en aquest llibre, també sota l'aigua, és protegir la zona del crim. Tal com fan, amb cinta policial, a l'exterior, els bussejadors també ho han de fer sota l'aigua, i molts cops, en condicions extremes, sense visibilitat o amb corrents d'aigua molt perilloses.
Assegurar el cos, també sota l'aigua
També els pertoca fer l'observació i l'estudi de la zona, per tal de recollir-ho en un informe, per ser els ulls dels agents de la Divisió d'Investigació Criminal (DIC), però també del forense i del jutge, sota l'aigua, on no poden accedir-hi. Els agents també són els encarregats de fer el registre, amb fotos i vídeos, de l'escena del suposat crim. I aquí és on el caporal ha estudiat molt: també la retirada del cadàver de l'aigua. No es tracta només de carregar el cos. Cal fer-ho amb la màxima cura possible. Albert Hernández explica que precinten el cos, les mans i els peus per preservar tots els vestigis que pugui amagar el cadàver. Un moviment brusc i no tècnic del cos pot eliminar, per sempre, una prova que podria arribar a ser clau, sigui per a la identificació del cos o per aclarir el crim. Les ungles poden amagar restes de defensa d'una baralla. Les restes a les sabates poden explicar per on ha caminat. Pèls als pantalons de la víctima ens poden ajudar a entendre on era abans de caure a l'aigua. La casuística és tant àmplia com casos amb els que ha treballat el caporal.
A la protecció d'aquest cos sense vida també s'hi ha de sumar, ha explicat Albert Hernández en la presentació del llibre, la protecció dels objectes que es troben a la zona que s'analitza. Com a curiositat, per exemple, ha assegurat que una arma de foc, contra tot pronòstic, no s'ha de treure mai de l'aigua. S'ha de retirar i mantenir amb aigua per evitar que es rovelli, que l'òxid la destrueixi i que sigui impossible analitzar-la per part dels especialistes en balística de la policia. O, en el cas dels terminals mòbils, també en benefici de la investigació, el caporal ha explicat que quan es retira se submergeix en un líquid especial que permet aturar l'oxidació i permet als especialistes en Informàtica Forense de la DIC dels Mossos intentar recuperar el màxim possible d'informació. El mòbil, avui en dia, s'ha convertit gairebé en una caixa negra dels moviments de tothom.
Altres cossos operatius: l'etern debat
Fer tota aquesta retirada de vestigis per preservar tot el que es pugui del que és un trencaclosques d'un possible crim és clau per assegurar la investigació. Tot i que el caporal ha estat elegant en la presentació del seu llibre, sí que s'ha llegit entre línies el perill de la participació en la retirada del cadàver de persones que no siguin Policia Judicial, referint-se a bussejadors civils o, sense anomenar-los, a membres de les unitats subaquàtiques dels Bombers, amb qui, tal com s'ha publicat en ocasions anteriors, s'han generat problemes per la retirada no tècnica de cossos, abans, fins i tot, de confirmar que no es tractava d'un suposat homicidi. El llibre serveix per reivindicar el paper de la investigació subaquàtica i aquàtica que, considera el caporal, és vital per aclarir l'origen criminal de qualsevol fet, i que cal fer de la manera més segura i metòdica per evitar contaminar l'escena i que, en un futur, es pugui fer servir per invalidar tot el procés. Hernández ha posat les bases per seguir treballant, de manera conjunta, amb altres membres d'unitats subaquàtiques policials per millorar la tècnica i col·laborar en aquesta primera fase de la investigació d'un possible crim a l'aigua, sigui al mar, en un riu o al fons d'un pantà.
La importància de la investigació sota l'aigua
A més d'aquesta explicació del mètode que planteja un dels comandaments de la Unitat Subaquàtica dels Mossos amb més experiència, el treball també incorpora un pròleg de l'intendent dels Mossos d'Esquadra Jesús Requena, que defensa que rius, embassaments, ports, costes o el fons marí no són espais excepcionals per a la policia, sinó escenaris on també es produeixen delictes, desaparicions, accidents i morts que requereixen una investigació rigorosa. Requena, coordinador de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, destaca que investigar en un entorn aquàtic és molt més complex que fer-ho a terra. Els corrents, la poca visibilitat, la degradació ràpida dels indicis o la dificultat d'accés obliguen a treballar amb protocols específics i a prendre decisions encertades des del primer moment, tal com planteja en el seu treball el caporal de la Unitat Subaquàtica dels Mossos. Una mala actuació inicial pot provocar la pèrdua irreversible de proves i comprometre tota la investigació.
L'acte s'ha fet en col·laboració amb la FEDCAS, la federació catalana que presideix el mateix caporal, i també amb el CRIS, el Centre de Recuperació i Investigacions Submarines, i el BUCAM, el Barcelona Underwater Camera Museum. La presentació del llibre s'ha seguit en directe des de diversos països i, des de la sala, també hi havia efectius d'altres cossos policials, com ara del GEAS de la Guàrdia Civil, amb seu a l'Estartit.