La Fiscalia està investigant una denúncia contra el Centre Especial en Teories i Pràctiques Superadores de Desigualtats de la Universitat de Barcelona (CREA), per actuar suposadament com una secta. Les tres persones que han presentat la denúncia acusen el grup de practicar un alt grau de "manipulació psicològica". Diversos integrants que n'han format part expliquen que se sentien "cohibits i observats". 

El CREA fa projectes de recerca que contribueixen al desenvolupament teòric i pràctic de les ciències socials: "En concret, se centra en l’anàlisi de la societat actual, la seva problemàtica i les mesures que contribueixen a resoldre-la, amb atenció especial a l’àmbit de l’educació i la formació", defineix el mateix organisme a la seva web. Els seus representants atribueixen els atacs al malestar que va provocar una investigació sobre la violència de gènere a la Universitat, i neguen qualsevol vexació ni pràctiques de control sobre els seus membres, al contrari del que denuncien les tres persones que han fet arribar el cas a la direcció de la UB.

"És molt atractiu perquè et venen un projecte innovador, de somni", diu una de les noies que en va sortir fa uns anys. Hi va entrar amb 20 anys, quan era alumna de la UB. Després de diversos mesos en va marxar: "Vaig sortir destrossada perquè no vaig complir les seves expectatives. Et poden fer sentir molt bé o molt malament", explica tot demanant que es preservi la seva identitat. Fa 16 anys que en va sortir i encara recorda que se'n va voler apartar. "Va ser horrible durant anys". 

L'any 2000 sent alumna i, per via d'una amiga, va entrar al CREA. El Centre Especial en Teories i Pràctiques Superadores de Desigualtats de la Universitat estava dirigit pels professors Ramon Fletxa, Jesús Gómez i Lídia Puigverd, i "acostumava a captar alumnes inquiets i brillants", diu. 

"Hi ha un ambient molt de felicitat que a mi em semblava molt fals", explica l'exalumna, que hi aprofundeix exposant que la dinàmica diària del grup fa que "de mica en mica només et dediquis això" i els integrants es vagin allunyant de la seva gent. Assegura que n'hi havia que compartien pis i que "a l'hora de parlar de col·legues i parelles, et feien qüestionar si la teva parella era bona per a tu". Assegura que, depenent el moment vital que viu cada persona, el CREA pot ser determinant perquè la persona s'aïlli del seu entorn habitual. Explica com en les dinàmiques de grup "sense que te n'assabentis, davant de tothom, esperen que tinguis una reacció determinada", i que totes les dinàmiques són en grup, on hi poden haver entre 5 o 6 persones, de tal manera que "s'evita que puguis parlar amb algú" a soles.

El testimoni amb qui ha pogut parlar El Nacional i que demana mantenir el seu anonimat afirma que l'organització funciona com una secta tot i que "quan ets dins costa de veure-ho", però explica que "es van posant de mica en mica en la teva vida". Segons l'exintegrant del CREA, "si estàs en una situació de vulnerabilitat pot ser un bon trampolí" perquè el grup de recerca té projecció acadèmica i a més està becat, i els alumnes cobren per les seves tesis. 

2004, l'abans i el després

L'any 2004 la Universitat de Barcelona ja va fer una investigació interna arran d'algunes queixes i d'un corrent contrari al CREA. Tot i que la força de les xarxes socials no era l'actual, sí que hi va haver comentaris contra el grup a Internet i també pintades a la Universitat. La UB va obrir llavors un expedient informatiu i va prendre declaració als membres del grup de recerca.

"Mai ens han volgut ensenyar l'informe", diu la directora del CREA, Marta Soler. La Fiscalia no va veure delicte en aquell moment i Soler espera que ara passi el mateix. 

Responsables del CREA atribueixen els problemes que ara té el grup, a la investigació de la violència de gènere a la Universitat que van dur a terme. "Des del 2004 surten mentides. Sempre de manera anònima", diu a El Nacional Patrícia Melgar, membre del CREA i autora de recerques pioneres sobre violència de gènere a universitats tant catalanes com espanyoles. Assegura que tota aquesta situació "està afectant la nostra imatge professional i les nostres vides", i concreta que des de la creació del grup de recerca l'any 1991, fins al 2004, que és quan comença el treball de recerca de violència de gènere, no hi ha crítiques a cap blog ni a cap pàgina web.

Melgar assegura que "sempre hem actuat amb transparència" i que la "feina i l'organització és la mateixa" que la d'abans del 2004. Nega "cap tipus de manipulació" i només troba una explicació a les denúncies de comportament sectari, per part d'alumnes que hagin pogut sortir decebuts en no aconseguir dirigir tesis doctorals o treballs específics. "Segur que algú aspirava a això", conclou Melgar.

Sobre les acusacions de tipus sexual afirma: "Diuen que donem la clau de la felicitat i de la qualitat del sexe. Si algú sap com, que ens ho digui". També nega que l'hagin apartada del seu entorn i la seva família.

Què ha canviat?

Durant 13 anys el CREA va ser una bassa d'oli. Preguntem a la seva directora què va canviar el 2004 perquè comencessin 10 anys de crítiques i acusacions contra la gestió de l'organització i el tractament als alumnes i becaris. "Ha canviat que van denunciar casos d'assetjament sexuals", diu Marta Soler a El Nacional

La directora del CREA veu en les denúncies i la campanya a les xarxes "interessos creuats, coses que es volen tapar" i ho relaciona directament amb el treball de recerca que es va fer el 2004 quan van treure a la llum l'assetjament sexual a la Universitat. El projecte estava subvencionat per l'Institut Català de la Dona.

Tot i que no saben qui hi ha realment darrere les denúncies i la campanya a les xarxes, creuen que hi podria haver afectats per aquest treball de recerca i asseguren que els testimonis que els han denunciat haurien format part del grup de recerca abans del 2004. 

Soler es mostra defensora de la igualtat de gèneres, per la qual el CREA, diu, també ha treballat. "Hem lluitat molts anys les dones per poder tenir els nostres drets", i afegeix que "aquestes denúncies van en contra de la llibertat sexual de les dones". 

Consolidació i suports

El CREA és un grup de recerca consolidat que busca noves adhesions a través dels seus integrants, a qui pregunten sobre els professors que tenen en les assignatures que fan a la Universitat. Després se'ls busca perquè s'integrin al grup de recerca. Tenen també l'aval d'alumnat a la Universitat Harvard i a altres universitats de l'estranger així com el suport d'acadèmies de primària i secundària a nivell internacional.

Compten amb grups de recerca a la Universitat Autònoma de Barcelona, la Rovira i Virgili i la UNED, a més de la UB. Tenen el suport d'entitats i institucions com la Diputació de Barcelona i la Conselleria de Benestar i Família. Per tot plegat alguns dels integrants del CREA pensen que serà difícil que "passi qualsevol cosa" a nivell judicial contra el grup. 

El procés judicial

Fonts del Ministeri Públic han explicat a El Nacional que la denúncia defineix el CREA com una secta i que "no està clar que hi hagi delicte", però que ho estan estudiant. La denúncia està sobre la taula de la fiscal en cap de Barcelona, Ana Maria Magladi, i s'ha tramitat al jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona.

Al jutjat d'instrucció número 12 fa més d'un any que hi ha una altra denúncia. És la d'un presumpte delicte d'injúries a Internet que ha presentat el CREA davant els comentaris que hi ha hagut en diversos fòrums, xarxes socials, blogs i també a la wikipèdia. L'advocat Albert Ramentol, del Centre Especial en Teories i Pràctiques Superadores de Desigualtats, diu que els comentaris que situen el CREA com una organització on hi ha manipulació psicològica, "no són veritat". També apunta la dificultat que la seva denúncia avanci perquè "no hi ha autors coneguts. Són anònims".

La directora del CREA espera veure cap a on van les denúncies per prendre una determinació. "No sabem qui ens ha denunciat. No sabem de què són les denúncies", diu. Quan ho sàpiguen decidiran si emprenen accions legals. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat