Un crani d'un milió d'anys ha sacsejat el que sabíem de l'evolució humana, ja que té implicacions per a la cronologia del llinatge de l'Homo sapiens. Va ser l'any 1990 quan es va desenterrar a la província xinesa de Hubei un antic crani humà que estava tan deformat que era difícil avaluar-ne la importància, però una nova anàlisi ha indicat ara que pertany a una branca primerenca d'un llinatge germà de la nostra espècie. L'estudi s'ha publicat a la revista Science i ha estat dirigit pel paleoantropòleg Xijun Ni, de la Universitat de Fudan i l'Institut de Paleontologia de Vertebrats i Paleoantropologia de l'Acadèmia Xinesa de les Ciències.
Es tracta del crani Yunxian 2, que sembla ser el d'un home d'entre 30 i 40 anys. Els investigadors han fet servir tècniques sofisticades d'escaneig i reconstrucció digital per determinar la forma original del fòssil, que té entre 940.000 i 1,1 milions d'anys d'antiguitat. Després de comparar-lo amb més de cent fòssils humans, els científics han dit que sembla que és el membre més antic d'un llinatge evolutiu que inclou els enigmàtics denissovans, que més tard van recórrer una àmplia franja d'Àsia i es van trobar amb els Homo sapiens.
D''Homo erectus' a 'Homo longi'
El crani s'havia classificat provisionalment com a pertanyent a l'espècie d'homínid Homo erectus, que tenia unes proporcions corporals semblants a les nostres, però amb un cervell més petit i trets facials diferents. Ara, els investigadors han vist com la nova anàlisi mostrava que el crani presentava trets que indicaven que no era d'Homo erectus. "Té un crani llarg i baix, i un front enfonsat darrere d'una forta arqueta superciliar, però la mida estimada del cervell és la més gran fins ara per a qualsevol homínid d'aquesta edat. La cara és gran, però amb pòmuls plans i orientats cap endavant, i un nas gran amb un pont nasal projectat, però sense la prominència facial mitjana que troben en els neandertals", diu l'antropòleg i coautor de l'estudi Chris Stringer, del Museu d'Història Natural de Londres.
El fòssil està parcialment aixafat i la seva forma havia estat distorsionada per la pressió i el moviment a terra durant molts anys, durant i després del procés de fossilització. Però això no ha evitat assignar-li una nova espècie: els investigadors l'han situat en un llinatge d'homínids centrat a Àsia que inclou l'espècie Homo longi —conegut a partir d'un crani descobert a prop de la ciutat xinesa de Harbin—, estretament lligat als denissovans. Ara, Ni explica que el crani de Yunxian comparteix característiques amb altres membres de l'Homo longi, com ara un paladar ample i massís, pòmuls plans i baixos, una regió expandida a la part posterior del cap i algunes característiques a la regió de l'orella.
L'existència dels denissovans era desconeguda fins que uns científics van anunciar el descobriment de les seves restes a la cova de Deníssova, a Sibèria, l'any 2010. Posteriorment, es van desenterrar fòssils en altres llocs d'Àsia. Tant els denissovans com els neandertals van experimentar interaccions significatives amb l'Homo sapiens, incloent-hi l'encreuament, abans de desaparèixer poc després per raons que encara no s'entenen del tot. A causa d'aquest encreuament antic, molta gent d'Àsia i d'alguns altres llocs porta ADN dels denissovans avui dia. En tot cas, el fet és que les noves troballes poden canviar la comprensió del camí seguit per l'evolució humana.
Els investigadors recorden que hi ha cinc branques principals d'humans de cervell gran a l'Àfrica, Europa i Àsia que van començar a divergir fa més d'un milió d'anys: l'Homo sapiens; l'H. longi i els denissovans; els neandertals; l'Homo heidelbergensis; i l'H. erectus. "L'H. longi va tenir força èxit a Àsia, ocupant una àrea molt extensa amb ambients diversos durant més d'un milió d'anys. Probablement, van viure en grups petits i aïllats, i van tenir poca interacció amb altres grups. En conseqüència, presenten una diversitat morfològica considerable", diu el director de l'estudi.
Tornant a la qüestió, el crani de Yunxian 2 proporciona proves que el procés de divergència entre els llinatges humans va ocórrer abans del que s'havia suggerit anteriorment. "Basant-nos en el nostre nou descobriment, hem desafiat les antigues línies de temps de l'evolució humana", indica Ni. Si bé és veritat que els fòssils d'Homo sapiens més antics coneguts daten d'aproximadament 300.000 anys enrere a l'Àfrica, els investigadors proposen ara que el llinatge que va conduir a la nostra espècie es va separar dels altres llinatges d'homínids centenars de milers d'anys abans: és a dir, que l'Homo sapiens va començar a sorgir almenys mig milió d'anys abans del que es pensava.
Stringer afegeix que el fòssil pot ajudar a resoldre el problema anomenat muddle in the middle (que podríem traduir com 'el desgavell del mig'), que fa referència al desconcertant buit de fòssils homínids entre els 300.000 i el milió d'anys d'antiguitat. Si el crani de Yunxian 2 és a prop dels orígens dels llinatges Homo longi i Homo sapiens, "pot representar una de les finestres més importants fins ara als processos evolutius que van donar forma al nostre gènere fa aproximadament un milió d'anys".