Les zones properes als canyons submarins de la costa catalana, les aigües del golf d’Alacant i la costa d’Almeria s’han identificat com a espais clau per millorar la conservació dels taurons i altres grans depredadors marins al Mediterrani occidental espanyol. La recerca, coordinada per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), ha combinat el marcatge amb emissors satel·litals de diverses espècies de depredadors marins amb l’estudi genètic de poblacions de taurons. Aquest treball ha permès conèixer millor els seus moviments, la connectivitat entre zones i els espais especialment importants per a l’alimentació, la reproducció i les rutes migratòries.
Els resultats assenyalen àrees com la zona de canyons submarins de la costa de Catalunya, el golf d’Alacant i la costa d’Almeria com a punts rellevants per al disseny de futures mesures de protecció i gestió marina. Les investigacions, finançades per la Fundación Biodiversidad, també han comptat amb la participació del Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN-CSIC) i han contribuït a reforçar el coneixement científic sobre els taurons i altres espècies marines.
“Un dels grans valors del projecte ha estat poder integrar diferents aproximacions científiques i actors del territori per entendre millor com es desplacen aquestes espècies al Mediterrani i quines zones són especialment rellevants per a la seva conservació”, explica Joan Navarro, investigador de l’ICM-CSIC i responsable científic del projecte. Els taurons són un dels grups d’espècies més amenaçats del planeta, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). Com a depredadors apicals, tenen un paper fonamental en el funcionament dels ecosistemes marins. “Malauradament moltes poblacions estan en regressió i encara desconeixem molts aspectes de la seva ecologia”, destaca Elena Fernández, investigadora de l’ICM-CSIC vinculada al projecte. Fernández afegeix que “disposar de dades sobre els seus moviments i la connectivitat entre diferents àrees és essencial per avançar cap a mesures de gestió i conservació més eficaces”.
El treball de camp s’ha desplegat des de Blanes fins a Cartagena i ha comptat amb una estreta col·laboració del sector pesquer. Els pescadors han participat en la localització, captura i alliberament dels exemplars marcats, així com en la recollida de mostres biològiques. El seguiment satel·lital s’ha fet amb exemplars de tintorera (Prionace glauca), un tauró pelàgic altament migrador; el tauró de profunditat conegut com a bocadolç o canyabota grisa (Hexanchus griseus), i el peix lluna (Mola mola), una de les espècies òssies més grans del món. També s’han pres mostres de tintorera, marraix (Isurus oxyrinchus) i peix espasa (Xiphias gladius) per a l’anàlisi genètica.