Si alguna cosa haurà après mig món després d'aquesta pandèmia és que no tots els herois porten capa. Alguns simplement porten una bata, una mascareta i unes ulleres de protecció. Estan als hospitals, als CAP i altres centres mèdics habilitats, o fins i tot darrere els telèfons i les aplicacions d'emergències. En David, la Cristina, la Isabel o en Ramon són una petita representació dels milers de noms que aquests dies lluiten des de la trinxera contra el coronavirus. Els que hi ha a l'altra banda dels aplaudiments que omplen els nostres carrers cada dia a les vuit del vespre. Herois anònims que des d'El Nacional volem que conegueu.
David, metge resident de l'Hospital de Sant Pau
A primera línia de foc hi ha gent com en David. Ell és resident de segon any i està destinat a urgències de l'hospital de Sant Pau. Malgrat que encara és molt jove i no té una llarga experiència, reconeix que mai s'hauria imaginat viure una situació com aquesta: "és molt impactant, trist i esgotador". En les últimes setmanes ha vist com la "pràctica totalitat de l'hospital" ha passat a dedicar-se "única i exclusivament al coronavirus", tret d'alguns petits nuclis que segueixen atenent les patologies que "no s'aturen".
El que més em preocupa és no poder atendre tothom com es mereix
"A urgències s'ha quadruplicat la gent que hi som habitualment per intentar absorbir el volum de pacients i les zones d'especialitat ara són destinades a crítics. Fins i tot en sales d'espera s'han fet obres per posar-hi nous llits", assegura, encara sense acabar de creure's tot el que ha passat en l'últim més. "El coronavirus ens ha canviat la vida a tots i al personal sanitari encara més".
El que més preocupa a en David, però, no són els torns interminables de 12 hores i haver d'anar intercalant jornades diàries i nocturnes, sinó "no poder arribar a atendre a tothom com es mereix, que és amb l'excel·lència". "Això fa força por", reconeix. No és l'únic. També veu "angoixant" el fet que sigui una malaltia tan nova i no hi hagi "guies" d'actuació com passa amb la resta de patologies.
És una malaltia que angoixa. És molt nova i no tenim guies d'actuació
"De moment hi ha tractaments que sabem que poden funcionar, tot i que no estan comprovats. Però és una feina complicada perquè has de saber què li pots aportar en aquell pacient que li pugui ser profitós. Has d'anar actualitzant-te cada dia. Quan has acabat torn i estàs a casa vas mirant nous protocols i veient com pots atendre la gent de la millor manera possible", explica.
Aquesta és una de les coses que ha canviat amb el coronavirus, però no l'única. També ho ha fet la relació amb els pacients i les seves famílies. "Quan entres a veure un pacient has de deixar la màxima distància possible, fer només preguntes clau, explorar-lo de manera ràpida i sortir el més aviat possible per no gastar material". Tot és ara més "fred", lamenta.
Veure un pacient morir sol, trenca el cor
A més, el confinament i l'alta contagiositat del virus fa que els familiars no puguin anar a veure'ls a l'hospital. "Hi ha pacients que han d'afrontar el final de vida sense poder estar acompanyats dels seus familiars més estimats. Això trenca el cor", lamenta en David, tot i que també vol deixar clar que es fan "moltes altes" i de "totes les edats".
Després d'unes setmanes al peu del canó, però, ara en David s'haurà de passar uns dies a casa. Dilluns passat va començar a tenir símptomes i va donar positiu en la prova del coronavirus. Tot i que assegura que no van "desprotegits, si que lamenta que les condicions no siguin les "òptimes", i prova d'això és que tant ell com altres metges s'estan contagiant. "Crea angoixa emportar-t'ho a casa, però és un deure i és per això que n'hi t'ho penses", conclou.
Hospital de Sant Pau, Barcelona | EFE
Cristina, MIR preincorporada a l'Hospital de Sant Pau
Al mateix hospital, però unes plantes més amunt, hi ha la Cristina Nogueroles. És una de les joves professionals que s'ha hagut d'incorporar a correcuita. Es va graduar el passat mes de juny i el 25 de gener va fer les proves del MIR. La pandèmia del coronavirus la va agafar a casa esperant la publicació de les llistes definitives i, com molts joves de la nova fornada de metges, ha fet un pas endavant i s'han apuntat a fer de voluntària als hospitals.
Que comptin amb tu per donar un cop de mà fa il·lusió, tot i que em fa por no estar a l'altura
En tres o quatre dies ha passat d'estar esperant plaça per la residència a 'especialitzar-se' en coronavirus. Ho encara amb "ganes" i "il·lusió", però reconeix que és una "barreja de sentiments". "Fa por no estar a l’altura o que, al no tenir experiència, deixis d’ajudar més que una altra cosa", reconeix, tot i assegurar que no es podia quedar a casa podent "donar un cop de mà" davant la gran crisi sanitària que hi ha i la manca de metges per afrontar-la.
Explica que els torns són "físicament esgotadors", però que el que és realment "dur" és a nivell psicològic. "Quan surto de l'hospital hi ha dies que em vénen ganes de plorar. Hi ha guàrdies que van molt malament. Va tot en contra de perquè ens fem metges", lamenta. Malgrat que en aquests moments les transmissions van baixant, avisa que les "UCI estan plenes" i que s'ha de fer una certa tria.
Va tot en contra de perquè ens fem metges
"Ara mateix els recursos són limitats. Hi ha molta gent i has de limitar procediments a gent que veus que no té possibilitats, quan en unes altres circumstàncies potser faries molt més. Igual el baixaries a la UCI, però tens 3 persones de trenta anys menys que també estan esperant per baixar-hi. És qüestió de qui té més oportunitats. Al final acabes decidint qui mereix guanyar anys de vida o qui es mereix més un procediment que es molt limitat", explica.
Isabel, infermera reincorporada a un 'hotel salut'
La Isabel Martí, en canvi, és de les que s'han tornat a posar la bata després de penjar-la i jubilar-se. Feia dos anys que havia acabat les hores que li quedaven de la prejubilació, però no podia quedar-se a casa veient la situació. "Tenia la necessitat de tornar. Jo sóc infermera, i mentre tingui l'energia ho continuaré sent, estigui jubilada o no", assegura, contenta de poder ajudar en el que sigui.
Aquest dimecres, després d'uns dies mirant on es podia incorporar, va començar a treballar dins el projecte 'hotel salut'. Ella, concretament, està destinada a l'hotel Princess, ubicat al costat del Fòrum, on es porten aquells pacients que ja han rebut l'alta hospitalària, però que no tenen possibilitat de tornar a casa, perquè viuen amb familiars de risc o perquè no tenen on confinar-se en condicions.
Jo sóc infermera i mentre tingui energia ho continuaré sent, estigui jubilada o no
"És un bon projecte per professionals com jo. No tinc l'energia d'abans, però suposa sentir-me útil i poder intervenir", explica animada. Sap que contagiar-se és un "risc", però assegura que no la mou "la por" i que "tot i els riscos, compensa". "M’ho van proposar i no m’ho vaig pensar", afirma amb 40 anys de professió a l'esquena, els últims a la unitat de psiquiatria de l'Hospital del Mar. Com la Cristina, quedar-se a casa no era una opció.
Ambulància del SEM, Barcelona | Sergi Alcàzar
Ramon, ajuda en teleassistència pel SEM
En Ramón Coll tampoc volia quedar-se de braços plegats, però en el seu cas, amb ja 70 anys i portant-ne més de sis jubilat, tornar a la primera línia no era la millor de les opcions. Per això, treballa des de casa. A més d'haver estat metge de Can Ruti, també és president de l'Associació de Metges i Facultatius Jubilats del mateix centre mèdic i, en veure la situació, van decidir oferir-se per fer "algun tipus d'activitat adeqüada a l'edat".
Des de fa una setmana i mitja, juntament amb altres companys dels Germans Trias, es dediquen a trucar als ciutadans que, segons han marcat a l'aplicació del Covid del departament de Salut, tenen un "greu risc" d'estar patint la malaltia. En Ramon avisa que no es tracta de fer una "avaluació mèdica", sinó de "classificar i detectar problemes greus".
Tinc 70 anys i sóc de risc, però sí que puc ajudar des de casa
El procediment serveix tant per fer una radiografia de "com està la població", com per derivar casos que poden requerir "urgència immediata" cap als hospitals. A més, la seva feina serveix per descongestionar el SEM i el 061, que a causa de la pandèmia han rebut una allau de trucades i consultes que satura el sistema.
Està content de poder tornar a ser útil, però és pessimista amb el futur i reconeix que, després de quaranta anys de batallar amb malalties i de veure pacients, mai s'hagués imaginat una emergència sanitària com aquesta. "Això va per llarg", avisa.