La COP27 ha finalitzat amb l'aprovació de la creació d'un fons per finançar pèrdues i danys a països en desenvolupament "particularment vulnerables" als efectes del canvi climàtic. Es tracta d'una demanda històrica d'aquestes nacions amenaçades per l'escalfament global. Doncs bé, en sessió plenària, les parts de la Convenció Marc de l'ONU sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC, per les sigles en anglès) reunides a la seva 27a cimera del clima a Xarm al-Xeikh (Egipte), han aprovat un nou mecanisme de finançament de compensacions econòmiques als estats més afectats pel canvi climàtic.

La proposta, que encara s'ha d'acabar de detallar, dona suport a la "solució mosaic" que demanava el bloc negociador de la Unió Europea, entre altres països. Aquesta "solució mosaic" aposta per recórrer a nous instruments financers per ajudar a costejar els danys després de fenòmens extrems relacionats amb la crisi climàtica, a més de crear un nou fons en el marc de la UNFCCC.

Val a dir que el fons és un dels punts de fricció en les negociacions climàtiques entre els països que han participat a la COP27. Inicialment, els països en desenvolupament exigien aquest fons mentre els desenvolupats es mostraven reticents. Però, finalment, ha estat aprovat per gairebé 200 països participants en la cimera.

La COP27 ratifica el Pla d'Implementació 

La COP27 també ha ratificat el Pla d'Implementació de Xarm al-Xeikh. Es tracta d'una declaració política sense efectes vinculants que recull les propostes consensuades per les parts per contenir l'escalfament global per sota dels 1,5 graus de temperatura mitjana el 2100 respecte als nivells preindustrials. L'objectiu és evitar pitjors conseqüències climàtiques, tal com aconsella la comunitat científica i palesa l'Acord de París.

No obstant això, les propostes incloses a l'apartat de mitigació del Pla d'Implementació de Xarm al-Xeikh sobre reducció d'emissions de gasos hivernacle no aporta massa canvis substancials des del Pacte de Glasgow, l'acord amb què va concloure la cimera passada del clima COP26. Aquesta manca d'avenços ha estat criticada per organitzacions ecologistes i també per la ministra espanyola de Transició Ecològica, Teresa Ribera.

Concretament, el Pla d'Implementació de Xarm al-Xeikh anima els països a reduir progressivament la generació d'energia a partir del carbó (en plantes que no tinguin tecnologies de captura de carboni) i a abandonar gradualment els subsidis ineficients als combustibles fòssils, petició que ja estava plasmada al text de Glasgow.

Finalment, el Pla d'Implementació també reconeix la posada en marxa de la Xarxa de Sant Jaume, un programa d'assistència tècnica per minimitzar les pèrdues i els danys causats pels efectes adversos del canvi climàtic, un sistema paral·lel al fons per ajudar econòmicament els països més perjudicats pel canvi climàtic.