Després de dues setmanes de negociacions i una llarga nit de converses, la 17a Conferència de les Parts del Conveni sobre la Diversitat Biològica (COP17), celebrada a Yerevan (Armènia), ha acabat amb uns acords de mínims. La cimera ha servit per reafirmar els compromisos internacionals per frenar la pèrdua de biodiversitat, però també ha evidenciat les dificultats per convertir-los en mesures concretes.
Un dels principals resultats ha estat l'anomenada Ruta de Yerevan, que busca accelerar l’aplicació del Marc Mundial de Biodiversitat de Kunming-Montreal, aprovat el 2022 durant la COP15. Aquest acord, considerat l’equivalent de l’Acord de París en matèria de biodiversitat, estableix més de vint objectius per al 2030. Entre els més destacats hi ha la protecció d'almenys el 30 % de les superfícies terrestres i marines i restaurar el 30 % dels ecosistemes degradats.
La nova ruta acordada preveu impulsar els plans nacionals de conservació, mobilitzar recursos econòmics i tècnics i implicar tots els sectors de la societat. Tanmateix, el finançament continua sent una de les grans assignatures pendents. Adrián Escudero, director del Instituto de Investigación en Cambio Global (IICG-URJC) en declaracions a Science Media Center (SMC), considera positiu que s’hagi arribat a un acord, especialment després dels desacords inicials, però recorda que "com finançar aquests esforços per remetre la pèrdua de biodiversitat és la clau".
La ciència i la protecció del 30 % del planeta, entre els reptes
Les negociacions també han estat marcades per les tensions geopolítiques i les dificultats per incorporar el coneixement científic a les decisions polítiques, segons ha declarat Alicia Pérez-Porro a SMC, present a la cimera i responsable d’interacció política i relacions institucionals al Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). De fet, en destaca la resistència d’alguns països a incorporar els resultats de dos informes de la Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES). Finalment, els documents han estat reconeguts en el text, però, segons l’experta, el llenguatge científic s’ha anat diluint durant les negociacions. La situació va mobilitzar la comunitat científica, que, juntament amb 55 països i la Unió Europea, va reivindicar en una declaració conjunta que les decisions sobre biodiversitat es basin en l’evidència científica.
Segons les dades disponibles l’octubre del 2026, les àrees protegides i altres mesures de conservació cobreixen aproximadament el 19 % de les terres i aigües continentals i el 10 % dels oceans. A més, declarar un espai com a protegit no garanteix necessàriament que se'n conservi la biodiversitat, ja que cal una gestió efectiva i recursos per fer front a amenaces com el canvi climàtic i la contaminació.
Jorge M. Lobo, investigador del departament de Biogeografía y Cambio Global del Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN-CSIC) a SMC, considera que la conservació també exigeix abordar el conflicte entre els beneficis econòmics a curt termini i la preservació dels sistemes naturals. "El desenvolupament econòmic no pot créixer indefinidament a costa d'uns recursos naturals limitats", defensa.
La COP17 ha tornat a posar de manifest la urgència de frenar la pèrdua de biodiversitat, però també la dificultat de passar dels compromisos a l’acció. La manca de finançament, la lentitud en l’aplicació de les mesures i les tensions polítiques continuen amenaçant el compliment dels objectius del 2030. Moltes de les decisions pendents s'hauran de reprendre a la pròxima COP, prevista per al 2028 a l'Equador.