La situació a les residències de gent gran arran del coronavirus ha deixat al descobert un model obsolet i una deixadesa de les institucions envers aquests centres. Però més enllà del model, hi ha la gestió de la crisi, que, també, ha estat deficient i ho mostren les dades de morts i contagis en les residències de la gent gran. Les famílies han de gestionar el seu dol amb els tràmits per depurar responsabilitats i això ha generat centenars de denúncies i la investigació per part de la Fiscalia de casos penals en 93 residències.

La Coordinadora de Residències va presentar el 3 de maig una denúncia de 95 famílies contra 11 centres a la Fiscalia de Barcelona. En la denúncia es plantegen fins a quatre delictes: omissió del deure de socors, vulneració del dret a l'assistència sanitària, denegació d'auxili i homicidi imprudent.

Els 11 centres als quals fa referència aquesta denúncia són de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i l'Hospitalet de Llobregat. Són residències públiques amb gestió pública, públiques amb gestió privada, privades amb places concertades i una de municipal. En totes elles, per tant, hi ha la responsabilitat de les administracions públiques. 

Però la descripció dels fets és extensible a totes les residències on hi ha hagut contagis i morts, i "malauradament això ha passat a tot arreu", diu la portaveu de la Coordinadora de Residències, María José Carcelén. 

"Algú ha decidit que el grup de més edat era un grup prescindible. Que se'ls podia deixar morir. Qui serà el següent grup? Si deixem que això es quedi com si no passés res... qui té dret a decidir sobre la vida i la mort? Qui té aquesta potestat per decidir qui de nosaltres morirà en la pròxima pandèmia? Quin grup sobra en aquesta societat? És que això és molt bèstia! Ja no és el dolor i la mort en situacions indignes, és el rerefons de tot això, que és molt greu", denuncia Carcelén. 

Una condemna a mort

En la denúncia es relaten els fets des del 23 de març del 2020, quan estàvem ja en ple confinament total. Els familiars deixen constància dels correus electrònics a la Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies, a la Conselleria de Salut i a la Secretaria d'Afers Socials i Famílies de la necessitat d'EPI, tests als treballadors i residents per frenar els contagis, així com que s'aïlli fora les residències en centres medicalitzats les persones grans amb símptomes o positius. 

La denúncia deixa palès que no hi ha hagut personal suficient per atendre adequadament els residents, per l'elevat nombre de baixes mèdiques a conseqüència de la mateixa pandèmia, però també perquè en massa casos existia una manca prèvia per incompliment de les ràtios establertes. Denuncien que les ràtios de personal gericultor i sanitari previstes en la Cartera de Serveis del 2010 per la Generalitat ja eren manifestament insuficients, pel fet que el 2020 els residents tenen un major grau de dependència, conseqüència de les enormes llistes d'espera per obtenir plaça en una residència pública o concertada.

Segons la denúncia presentada a la Fiscalia, hi ha casos de residents que han arribat als hospitals desnodrits i deshidratats, clars exemples de maltractament i desatenció.

Els familiars es queixen que se'ls ha ocultat informació, una constant en tots els casos denunciats, i de la manca de derivació a hospitals d'alguns dels residents positius: "Això va suposar una condemna a mort, perquè en les residències no hi ha personal sanitari qualificat (metges i infermeria) en el seguiment dels problemes de salut les 24 hores del dia, ni recursos ni material sanitari propis. Encara segueix passant".

No han volgut que coneguessin què estava passant dins

Les 95 famílies demanen en la denúncia que s'investigui quina atenció ha tingut la gent gran dins les residències, la relació de morts i qui va anar als hospitals i qui no i que s'investigui la "gestió caòtica" que hi ha hagut. Una de les queixes de les famílies és l'absoluta manca d'informació, "s'ha fet una gestió absolutament opaca", diu la portaveu de la Coordinadora de les Residències. Per ells és l'única manera de trobar els responsables i que es depurin les responsabilitats.

"El número exacte de gent que s'ha mort pràcticament no et té ningú. Una societat civilitzada no pot permetre que passi això i mirar cap a una altra banda", conclou.

El Govern ja va girar l'esquena a les famílies el juliol del 2019 

L'any 2017 es va constituir la Coordinadora de Residències per lluitar contra la privatització de cinc residències de Barcelona. "La realitat de les residències no s'ajustava ni molt menys al seu equipament ni al personal que tenia", explica María José Carcelén.

L'estiu passat, el juliol del 2019, la plataforma que agrupa famílies de diferents centres va començar una línia negociadora amb tots els grups del Parlament de Catalunya. Fruit de les reunions surt la proposta de resolució que inclou la modificació del catàleg de serveis, gestió pública, 24 hores del servei d'infermeria, no perdre el dret d'anar al CAP.  "Tothom sabia com estava" la situació dins les residències, explica, però remarca que "no hi ha hagut voluntat de solucionar-ho". 

I és que la proposta de resolució es vota en el ple del Parlament de Catalunya el juliol del 2019, però no compta amb el vot a favor dels partits del Govern, Junts per Catalunya i ERC. ERC ja era la responsable en aquell moment de les residències de gent gran dins les competències del conseller Chakir el Homrani. Tot i això, es van abstenir. "No s'atreveixen a votar en contra perquè políticament era poc correcte dir a la ciutadania que els semblava malament el que estàvem demanant allà i el que van fer va ser abstenir-se", denuncia Carcelén. "No van tenir la valentia de votar en contra, els ho vam dir", explica la portaveu de la Coordinadora de Residències. 

"Vam començar una recollida de signatures al desembre perquè teníem clar que no s'implantaria res", explica Carcelén. "Tothom que podia solucionar-ho, ho sabia perfectament", insisteix. 

Al desembre del 2019 es tornen a fer reunions amb tots els grups per desencallar la proposta de resolució. "No hi ha hagut en cap moment voluntat de solucionar-ho. Part del problema i de la falta d'atenció que ha tingut la gent gran ve d'aquí. Que no diguin que no ho sabien", diu contundent María José Carcelén. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat