Controvèrsia interessant a la selectivitat d'enguany, un debat que ha suscitat un doctor en ciències geològiques i professor de Ciències de la Terra a batxillerat, David Rabadà. El tema en qüestió ha sorgit a partir de l'examen de geografia de les Proves d'Accés a la Universitat 2025 que els alumnes van fer aquest dimecres, on una pregunta demanava que expliquessin què és un aqüífer i com funciona. Rabada ha piulat i ha refermat després en conversa amb El Nacional que això és una "pífia", en considerar que és una qüestió de l'àmbit de la geologia, no de la geografia.

El problema, assenyala el docent, no és que s'hagin equivocat i que la pregunta l'hagin posada per error en l'examen que no era. Perquè, en realitat, la gestió de l'aigua és temari que s'imparteix a l'assignatura de geografia al segon de batxillerat i no és estrany que hi aparegui a l'examen de selectivitat —un professor de Geografia de batxillerat consultat per El Nacional assenyala, de fet, que és normal que l'examen de la seva matèria a la selectivitat aparegui una pregunta sobre la gestió de l'aigua i no li ha semblat gens estrany—. La qüestió de fons, segons Rabadà, és de currículums: sosté que això no hauria de ser part del temari de geografia, sinó de geologia. "Els temaris de geologia es barregen amb els de geografia, està mal dissenyat", afirma el professor de secundària.

Rabadà afirma que l'aparició d'una pregunta així a l'examen de geografia és un perjudici pels alumnes. El motiu, valora, és que els docents d'aquesta matèria a secundària són en molts casos historiadors, que no tenen els coneixements de geologia que veu necessaris per poder explicar aquest contingut. Així, hi veu un doble problema: la dificulta que tingui el docent per explicar el temari i que, com és el cas, si els alumnes s'ho troben a l'examen de selectivitat, no ho hagin pogut abordar amb prou profunditat i solidesa a classe.

Preveu impugnacions si va malament l'examen

"El tema de la gestió de l'aigua és un tema d'hidrogeologia i això no hi és ni a geografia ni a història", valora el docent, qui assenyala que "sense saber geologia no pots fer un pou d'aigua, ni saber a quina fondària la trobaràs, ni quin flux té". "Si a algú d'història els fas explicar això, i no té ni idea d'estructura tectònica, plegaments, roques magatzem, roques de segell... És molt difícil que ho pugui explicar", afegeix Rabadà. Una circumstància que pot anar en detriment dels alumnes que s'ho han trobat a les PAU. Tot i que apunta que això s'estudia amb profunditat a geologia, assenyala que rarament els alumnes del Social que s'examinen de geografia a les PAU hauran rebut continguts de ciències. A més, afirma que als currículums de l'ESO la Geologia cada vegada és més residual, per la qual venen d'una base pobra. "Pot haver-hi alumnes que impugnin aquest examen si els hi ha anat malament per culpa d'aquesta pregunta", avisa.

Es tracta d'una circumstància que el docent, en termes molt durs, atribueix a la "negligència i ignorància de la política", i valora que hi ha hagut des de la Generalitat una actitud de "deixar fer, perquè no passa res", per la qual cosa "els currículums catalans estan estructurats malament".  Així, el docent lamenta una "manca de cultura geològica" i que aquesta branca de la ciència "pràcticament ha quedat extirpada del sistema educatiu". En aquest sentit, lamenta una concepció que veu en l'educació en l'àmbit de tot l'Estat i és una tendència, diu, que és la dissolució de les matèries específiques impartides per docents especialistes i l'avenç cap a models més competencials on els alumnes han d'aprendre per si mateixos basant-se en unes eines generals apreses, com aprenent per projectes. Tot això, un debat que porta cua de fa molt temps al voltant de l'educació.

 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!