La comissió Constitucional del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dimarts una proposició no de llei d’ERC, pactada amb el PSOE, per al reconeixement dels últims maquis supervivents. El text aprovat insta l’executiu a “reconèixer pública, institucional i judicialment” a Francisco Martínez López (100 anys), conegut com “el Quico” i Esperanza Martínez García (98 anys), guerrillera de l’Agrupació Guerrillera del Llevant i l’Aragó, “com a combatents per la llibertat i la democràcia” en el marc de la llei de memòria democràtica i en nom de tots els membres de la guerrilla antifranquista, o maquis. La iniciativa ha tirat endavant amb els vots en comissió d’ERC, Junts, el PSOE, Sumar i la resta dels socis parlamentaris del govern espanyol, mentre que el PP, VOX i Unió del Poble Navarrés (UPN) hi han votat en contra. El text aprovat reclama que es concedeixi la màxima distinció civil i honorífica legalment prevista “en reconeixement de tots els guerrillers antifranquistes que van lluitar contra la dictadura, en un acte públic i solemne”.
El text presentat per Esquerra recull en la seva exposició de motius que els dos combatents van ser víctimes de “persecució, presó i tortura” i que, malgrat el seu abandó per part de la historiografia, “no han estat plenament reconeguts com a combatents per la llibertat per part de l’Estat espanyol”. La proposició aprovada denuncia que mentre molts països han honrat i protegit els qui van defensar la democràcia i la llibertat contra règims totalitaris, a Espanya, aquests lluitadors encara resten “en el limbe administratiu i simbòlic”, tot i l’aprovació de la llei de memòria democràtica l’any 2022. En aquest sentit, el text insta ara al govern espanyol a reconèixer els dos guerrillers, en el marc de la llei de memòria democràtica, i a estendre el reconeixement al conjunt del maquis. En el text original, Esquerra proposava reconèixer el caràcter militar dels guerrillers, assimilant-los als de l’exèrcit republicà, a efectes d’indemnitzacions i pensions, però l’esmena pactada amb el PSOE ha esborrat aquest punt del text final. Part del text aprovat insta el govern espanyol a estudiar mesures de suport i protecció per garantir la vida digna dels lluitadors, així com a centralitzar tota la documentació oficial existent de les guerrilles antifranquistes en un únic arxiu d’accés públic en format digital.
Impulsar la difusió de “els últims soldats de la República”
L’últim punt del text demana crear un programa que recuperi i difongui la memòria del maquis juntament amb universitats, entitats i centres de memòria, per tal de preservar “el llegat i la història dels qui van resistir el feixisme”. La guerrilla del maquis va començar la seva activitat tot just acaba la guerra civil i va tenir grups actius a les serralades de tot Espanya durant dècades, en les quals van mantenir la lluita contra el franquisme des dels boscos. La Guàrdia Civil, el Servei d’Informació de la qual manté la majoria dels registres sobre els maquis, va ser l’encarregada de perseguir els membres de la guerrilla, que el franquisme titllava de “bandolers”. La guerrilla es va revifar en acaballes de la Segona Guerra Mundial, explica l’historiador alacantí Salvador F. Cava a l’Ara, amb l’esperança de poder tombar Franco. Gairebé la majoria dels milers de guerrillers i enllaços, estructurats militarment i política, van acabar morts, a presó o a l’exili, i, fins ara, cap administració ha reconegut “els últims soldats de la República”.