Aquest dissabte es compleix el 50è aniversari de les últimes cinc execucions de la dictadura franquista. El 27 de setembre de 1975 van ser executats Xosé Humberto Baena Alonso, José Luis Sánchez Bravo i Ramón Garcia Sanz, militants del FRAP (Front Revolucionari Antifeixista Patriota), així com Jon Paredes Manot (Txiki) i Angel Otaegi Etxeberria, dos militants d’ETA. Aquestes van ser les cinc últimes execucions del règim franquista, poc més d’un mes abans de la mort del dictador, Francisco Franco. Les morts van provocar una onada de protestes a l’estat espanyol, així com condemnes de la comunitat internacional contra el règim franquista que governava Espanya en aquella època. Aquest dissabte, actes organitzats arreu del país per entitats, partits i sindicats antifeixistes d’esquerres, recorden la memòria dels cinc militants que van ser assassinats en les últimes fuetades del règim criminal de Franco davant l’estupor de la comunitat internacional, inclòs el papa Pau VI, que va intentar aturar les execucions fins a l’últim moment.

ultimos ejecutados franquismo
Els últims executats pel franquisme

Onze condemnats, cinc executats

Durant els mesos d’agost i setembre de 1975, quatre consells de guerra van condemnar  a mort a onze persones pels assassinats de quatre membres de les forces de l’ordre de la dictadura. El 28 d’agost, un consell de guerra ordinari a Burgos va aplicar l’article 294 bis del Codi de Justícia Militar contra els militants d’ETA p-m Angel Otaegui i José Antonio Garmendia Artola i els va condemnar a mort per un delicte de terrorisme que va acabar amb la vida de Gregorio Posadas Zurrón, agent de la Guàrdia Civil, a la localitat basca d’Azpeitia. El Consell de Ministres del dia 25 de setembre de 1975 va decidir commutar la pena del segon per l’entrada a presó, però va mantenir la pena capital per a Otaegui, que fou executat a Burgos l’endemà. A Barcelona, el Govern Militar va condemnar a Jon Paredes Manot, conegut com a Txiki, a la pena de mort per l’assassinat del policia armat Ovidio Díaz Lopes en un tiroteig quan l’acusat atracava la sucursal del Santander al carrer Casp de Barcelona. Txiki va ser assassinat davant la tàpia del cementiri de Cerdanyola per un escamot de voluntaris de la Guàrdia Civil.

Per la seva banda, els tres executats del FRAP provenien de les sentències de dos altres processos sumaríssims celebrats a Madrid. Per un costat, Xosé Humberto Baena va ser condemnat a mort per l’atemptat contra el policia armat Lucio Rodríguez, en un judici plagat d’irregularitats, com també s’ha denunciat en la resta de processos d’aquells mesos. En el judici que va condemnar a mort a Baena, dos altres homes van ser condemnats a 30 i 25 anys de presó. En les mateixes dependències de la base militar d’El Goloso, un altre consell de guerra sumaríssim va condemnar a mort a cinc persones: Concepción Tristán López, María Jesús Dasca Peñelas i Manuel Cañavares de Gracia, als quals se’ls va condemnar la mort per pena de presó, i  Ramón García Sanz i José Luis Sánchez-Bravo Solla, que van ser executats per l’escamot d'afusellament a la localitat madrilenya de Hoyo de Manzanares juntament amb Xosé Baena.

Intents per evitar les morts i protestes posteriors

Van ser, per tant, en total, onze condemnats a mort. El Consell de Ministres del divendres 26 de setembre de 1975, presidit pel mateix Franco, va indultar a sis dels condemnats a mort, commutant les seves penes per la de reclusió​ i va donar l'"assabentat" per als altres cinc condemnats a mort. L'"assabentat" era la denegació de l'indult i, per tant, suposava l'execució de la pena de mort. Aquestes penes de mort es van executar per afusellament l'endemà, el dissabte 27 de setembre. Els intents per evitar les morts es van produir des de l’Estat, amb protestes d’advocats o la carta del germà del dictador, Nicolás Franco, en la qual li demanava que reconsiderés la seva decisió. En el panorama internacional, el papa Pau VI va enviar un missatge sol·licitant clemència al dictador, que es proclamava fervorosament catòlic, i el primer ministre de Suècia, Olof Palme, es va passejar pels carrers d’Estocolm amb una guardiola en favor de les famílies dels condemnats.

Olof Palme protesta executats espanyols
Olof Palme protesta pels condemnats espanyols

Dins de l’estat, les reaccions més importants es van produir al País Basc i a Navarra, on es va declarar una vaga general que van secundar més de 200.000 persones durant tres dies de manifestacions, protestes i funerals que van ser durament reprimits per les forces de seguretat de la dictadura i van deixar desenes de ferits. A Barcelona, també es van fer algunes protestes durament reprimides, i a la resta de l’estat hi va haver algunes protestes, però en les quals es va mantenir l’ordre públic. Internacionalment, les execucions dels condemnats van provocar la reacció de molts països, que van retirar els seus ambaixadors de Madrid, com Noruega, el Regne Unit i els Països Baixos. Mèxic, per la seva banda, va presentar una resolució a l'ONU perquè s'expulsés a Espanya de l’Organització. Només Xile, governat pel dictador Augusto Pincohcet, va mostrar el seu suport al govern espanyol. Les manifestacions es van reproduir per diferents ciutats europees, i l'organitzada a Lisboa va acabar amb l'ambaixada espanyola a la ciutat cremada.

Homenatges i memòria

Un acte organitzat pel Col·lectiu Vent de Llibertat va retre homenatge a Txiki, un dels dos membres d'ETA executats aquell dia, el passat divendres a la 3a galeria de la presó Model de Barcelona. Aquest dissabte, nombroses figures polítiques, com Irene Montero, eurodiputada de Podemos, han recordat els cinc homes que van ser executats aquell dia. Com recorda l'eurodiputada dels morats, tres de les cinc condemnes a mort executades aquell dia segueixen legalment en vigor, i les altres dues han estat anul·lades gràcies a la feina de les famílies i associacions per la memòria històrica.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!