El Mediterrani, Japó i l'Àfrica. Aquest són les tres regions del món que la seva biodiversitat es podria veure modificada l'any 2100, segons un estudi a  la revista científica Science Advances. Aquesta transformació es produiria per la concentració d'ozó a l'atmosfera, un gas que comporta que es disminueixi el valor nutricional de les fulles i l'alteració dels missatges químics dels éssers vius. Per això, el seu augment provoca un efecte en cascada que acaba modificant les poblacions d'insectes i microorganismes de sota terra. 

Cal destacar que aquest estudi es centre en l'ozó troposfèric, que se situa a la baixa atmosfera i que és considerat un contaminant secundari, ja que es produeix a partir de gasos precursors com els òxids de nitrogen. Aquest sorgeix arran de la crema de combustible, entre d'altres. En canvi, el que forma la capa d'ozó a l'estratosfera es genera de forma natural i és beneficiós perquè absorbeix la radiació ultraviolada i actua com un filtre.

contaminació cotxe tub escapament acn

El tub d'escapament d'un vehicle / ACN

Els ecosistemes més perjudicats 

En aquest estudi han participat 20 investigadors d'arreu del món, entre els quals es troba Josep Peñuelas, professor del Consell Superior d'Investigacions Científiques (Csic) al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) de la UAB. Des del seu punt de vista és primordial comprendre que els efectes de l'ozó troposfèric comporta nous reptes per a les polítiques i estratègies mundials de preservació de la biodiversitat.

Segons revela l'estudi, els ecosistemes amb més endemismes com la conca mediterrània, les illes del Atlàntic de l’hemisferi nord, Etiòpia, l’Àfrica equatorial, la costa de la Índia, l’Himàlaia, el sud d’Àsia i el Japó, seran les zones on la seva biodiversitat estarà més perjudicada pels efectes d'aquest contaminant oxidant. En aquest sentit, Peñuelas apunta que el gas altera la química de les fulles alhora que modifica els compostos químics o fragàncies que segreguen els éssers vius per comunicar-se, segons recull l'ACN. Això, ha indicat, fa disminuir la producció de fulles i la seva qualitat o mida.

D'altra banda, l'ozó també provoca confusió entre els insectes que busquen plantes pol·linitzadores per alimentar-se o fulles on pondre els ous. Això contribueix que el seu èxit reproductiu sigui menor, així com la seva massa corporal. Així mateix, modifica les relacions entre les plantes i els herbívors. Un altre dels efectes negatius és que destrueix els avisos que emeten les plantes per comunicar-se entre elles davant d'un patogen, deixant-les més exposades davant el seu atac.

A més, l'estudi demostra que una elevada concentració d'ozó implica que s'empobreixin les comunitats de microorganismes que viuen sota terra, cosa que perjudica el reciclatge de nutrients, la retroalimentació entre el sòl i les plantes i els cicles globals del carboni o del nitrogen.