Com són les persones sense llar de l'aeroport del Prat? Gairebé tres mesos després de l'operatiu per reubicar 200 d'aquestes persones, el Departament de Drets Socials ha fet una anàlisi sobre els sense sostre que hi pernocten i ha descobert que més de la meitat no tenen referent social i es troben "fora del circuit de serveis socials". Així ho ha indicat el secretari general del departament, Raúl Moreno, en una compareixença d'aquest dimecres a la comissió de Drets Socials del Parlament i en la qual ha assenyalat que el 42,5% d'aquestes persones presenten "indicis" de patir trastorns mentals.
La diagnosi s'ha fet sobre una mostra de 73 persones de les 108 identificades, tot i que se n'han arribat a detectar un total de 156. Un 75% d'aquestes persones són homes i un 25% dones, amb un 45% de persones de nacionalitat espanyola, un 65% en situació administrativa regular, el 22% en situació irregular i no s'ha pogut identificar la situació administrativa en el 13% dels casos, mentre que un 54,8% tenen padró vigent. Per edat, la majoria tenen entre 51 i 60 anys, seguida de la franja de més de 60 anys. Entre les causes detectades, es registren causes sociolaborals, manca de feina, problemes familiars i de recursos econòmics, seguits de problemes de salut mental o de salut en general i, en menys casos, addiccions o causes administratives. Tot plegat, constata un "increment progressiu i continuat" de persones en situació de sensellarisme que pernocten a l'aeroport del Prat els últims anys.
L'objectiu de l'operatiu a l'aeroport
Moreno ha defensat l'actuació de la Generalitat en el desallotjament del febrer i ha reivindicat que es va activar un "suport específic" per fer l'acompanyament a les persones desallotjades. En aquesta línia, ha afirmat que l'objectiu del dispositiu era garantir les "condicions higièniques òptimes" de les instal·lacions a l'aeroport i reduir les persones amb perfil delinqüencial, després que els Mossos d'Esquadra informessin d'un augment de delictes i que Aena comuniqués la seva voluntat d'iniciar tasques de neteja.
El secretari general ha explicat que Drets Socials va seguir la decisió d'Aena i va coordinar l'acompanyament social en la sortida temporal d'aquestes persones fora de la terminal, juntament amb el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), els Mossos d'Esquadra, el Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona, l'Ajuntament del Prat i la mateixa Aena. L'objectiu era informar les persones afectades que després de la neteja podrien tornar a la terminal, derivar-los als recursos que necessitessin si així ho sol·licitaven i valorar possibles situacions d'urgència.
Els detalls del dispositiu al Prat
Segons Moreno, el dispositiu es va portar a terme "sense incidents", va durar tres hores i va desplaçar aproximadament 160 persones a l'exterior de la terminal, que després van poder tornar a l'interior. L'equip d'intervenció va fer una derivació a l'Hospital de Bellvitge amb alta el mateix dia, i quatre orientacions socials. De les persones que van marxar de l'aeroport i van decidir no esperar les tres hores, el 60% va tornar després de 48 hores.
El 2011, l'aleshores Conselleria de Benestar Social va constituir un grup de treball amb l'Ajuntament de Barcelona que va iniciar la intervenció i acompanyament social a l'aeroport del Prat. El 2022, la Generalitat va deixar de finançar directament els equips d'intervenció, però l'Ajuntament de Barcelona va continuar prestant el servei fins a desembre del 2023. Des del gener del 2024, no existeix cap servei d'acompanyament social a l'aeroport, cosa que coincideix amb l'augment "important" de xifres de persones sense llar. Ara, el secretari general ha reivindicat que la Generalitat vol assumir un paper de "lideratge" en les competències en sensellarisme —malgrat remarcar que són locals— i ha defensat l'acord al qual s'ha arribat amb Barcelona, el Prat i Aena per abordar la situació de les persones sense llar a l'aeroport. Aquest acord encara es troba en fase de tramitació i vol garantir una "atenció social d'urgència, fer acompanyament i derivacions" d'aquestes persones. Drets Socials invertirà 516.000 euros en un pla que vol ser "permanent" per una durada d'un any.