El desembre és a tocar i amb ell l'època de més consumisme de l'any, el Nadal. Però abans, aquest 26 de novembre se celebra el Black Friday, que dona el tret de sortida a les compres nadalenques i és una data marcada al calendari de les marques i també dels consumidors, que busquen els millors descomptes sobretot en tecnologia i moda.

Precisament per aquesta raó, per la quantitat ingent de compres que tindran lloc en les properes setmanes, és necessari posar el focus en una problemàtica amb què han de torejar tant les companyies com els compradors: les falsificacions.

Segons les dades de l'Oficina de Propiedad Intelectual de la Unió Europea (EUIPO) i l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), s'estima que el 2019 el mercat internacional de productes falsificats i copiats ascendia a 464.000 milions de dòlars (uns 405.500 milions d'euros), és a dir, el 2,5% del comerç mundial.

Cap producte no escapa de ser falsificat, des de productes d'ús corrent - com a peces de vestir o calçat - a tecnologia o articles de luxe. Tanmateix, hi ha altres productes falsificats que poden suposar un perill per a la seguretat i la salut, com és el cas dels medicaments, però també les joguines, els cosmètics, els aliments o els productes químics.

Davant de la creixent oferta de productes falsificats, les companyies no només volen protegir la seva imatge sinó també als seus clients, tant del perjudici econòmic que pot suposar adquirir un article fals pensant que és un original, com de les conseqüències per a la salut que, en alguns casos, comporta. Així, marques del sector del luxe, la tecnologia i de la cosmètica i la salut com Ferragamo, Moncler, Apple o ISDIN han incorporat solucions tecnològiques per protegir els interessos dels seus usuaris, facilitant-los informació sobre els productes que adquireixen, en una mostra de transparència i garantia de qualitat.

La tecnologia com a solució

Davant d'aquest escenari, les companyies busquen la forma més eficaç per fer front a les falsificacions que es distribueixen a nivell mundial i que han vist al comerç en línia la seva gran via de difusió, ja que el mercat on line - l'ús del qual s'ha accelerat arran de la pandèmia del COVID-19 - fomenta el comerç de productes falsificats i s'està convertint en el principal facilitador de la seva distribució.

Per això, per oferir transparència i dotar de traçabilitat als seus productes, legitimar el seu origen i posar de relleu l'autenticitat dels mateixos, la tecnologia s'ha convertit en la gran aliada de les marques, que cada vegada més recorren a les noves tendències tech per protegir tant la seva imatge com als seus clients.

En aquest sentit, el sector de la moda i el luxe ha estat un dels més actius quant a intervenir en matèria de protecció dels seus productes. Un exemple és l'ús de la tecnologia RFID (identificació per radiofreqüència) per part de Salvatore Ferragamo que el 2016 va començar a col·locar xips a les seves sabates per facilitar el rastreig i evitar les falsificacions.

La mateixa tecnologia utilitza Moncler des de la temporada primavera-estiu 2016, quan va començar a incloure a totes les seves peces un xip amb un codi alfanumèric distintiu i un codi QR perquè els clients puguin comprovar l'autenticitat del producte. Per la seva part, Nike va introduir en 2019 Cryptokicks, una tecnologia basada en el blockchain que permet a la companyia rastrejar de forma digital la propietat de les sabates del grup que es troben a Internet i botigues no autoritzades per poder detectar les falsificacions.

Més recentment, el conglomerat LVMH s'ha unit a Prada i Cartier per llançar la plataforma Aura Blockchain Consortium, la primera blockchain global del luxe l'objectiu del qual és garantir als consumidors un alt nivell de transparència i traçabilitat al llarg del cicle de vida d'un producte.

Però si un sector ha estat pioner en el rastreig dels seus productes aquest ha estat el tecnològic. Ja fa temps que les marques permeten al consumidor registrar el seu producte a través d'un codi únic que identifica el gadget, l'IMEI, assegurant així la seva autenticitat. A més, llancen iniciatives i productes que permeten verificar l'originalitat dels articles, com Apple, que va crear un programari per detectar si un iPhone té components falsos i, més endavant, un cable per detectar iPhones falsos.

[FOTO]

Un perill potencial per a la salut

Tant en el cas dels medicaments com dels cosmètics de tractament, la falsificació va més enllà d'un perjudici econòmic ja que pot suposar un perill potencial per a la salut, ja sigui perquè el producte no compta amb l'ingredient actiu correcte o perquè, encara que el contingui, aquest no es presenta en la dosi adequada.

A la Xina - principal exportador de productes falsos - l'oficina del medicament (SFDA), conscient del perill dels fàrmacs falsificats, ha introduït un sistema de rastreig perquè els pacients puguin assegurar que han adquirit un producte original.

En aquesta línia, el laboratori espanyol de dermocosmètica ISDIN ha implementat un sistema similar per assegurar l'autenticitat dels seus productes. La companyia ha introduït un sistema de traçabilitat basat en un codi QR que serà present a tots els envasos dels seus productes, sent els fotoprotectors els primers. Amb aquest rastreig els usuaris tindran la garantia que són davant d'un producte original i que a més proporciona la protecció que anuncia.

Xina, l'exportador més important de falsificacions

Segons l'estudi de l'EUIPO i la OCDE, encara que els productes piratejats procedeixen de pràcticament de tots els països del món, la Xina continua sent el principal exportador. Per aquesta raó, el 2019 el gegant asiàtic va decidir prendre mesures legals per lluitar contra aquesta pràctica i netejar així la seva imatge associada a les còpies i falsificacions amb l'entrada en vigor d'una llei per regular el mercat de les falsificacions i la revenda de productes de luxe, que exigeix el registre com a societat a les empreses d'e-commerce que realitzen aquesta pràctica per pagar els impostos corresponents. Una altra mesura anunciada pel govern xinès és un sistema de monitoratge d'infraccions a la propietat intel·lectual i contra les falsificacions.

Aquestes mesures preses per la Xina són insuficients per a l'altra gran potència mundial, els Estats Units. Precisament la falta de protecció de la propietat intel·lectual va ser un dels arguments que el llavors president nord-americà, Donald Trump, va utilitzar per a justificar les mesures proteccionistes que van sumir ambdós països en una guerra comercial. Argument que va recollir el seu successor, Joe Biden, que va assegurar que els EUA prendrien mesures per evitar "el robatori de tecnologia i propietat intel·lectual nord-americans", amb referència a les pràctiques procedents de la Xina.

Per això, la legislació per part dels governs dels diferents països és clau per lluitar contra el mercat internacional de la falsificació, com també és crucial el paper de les marques en matèria de transparència i control per assegurar als seus clients l'adquisició de productes originals i de qualitat.