Com ha acabat el català sent llengua oficial al cantó suís de Zúric? Sí, sí, com llegiu: la llengua catalana és ara oficial en un cantó de Suïssa. Concretament, el Departament d'Educació de Zúric ha decidit incorporar el català com a llengua oficial en el seu programa de Llengua i Cultura Patrimonials (HSK, en alemany) a partir del curs vinent, tal com ha anunciat la Generalitat aquest mes de juny. Tot plegat és la culminació d'un procés impulsat per l'Escola Catalana de Zúric, que havia presentat la sol·licitud davant del Departament d'Educació cantonal.
Segons dades de la Delegació del Govern a Suïssa, actualment hi ha una comunitat catalana d'unes 19.200 persones al país helvètic, i un bon grapat són al cantó de Zúric —amb una població d'1,6 milions de persones. Allà, com a la resta de cantons, hi ha un casal amb l'objectiu de promoure la llengua i la cultura catalanes, i estrènyer llaços dins de la comunitat, a més d'una universitat (la Universitat de Zúric) que col·labora amb l'Institut Ramon Llull. El casal, precisament, va impulsar l'esmentada Escola Catalana de Zúric, un espai on els nens i les nenes que viuen a la regió aprenen la llengua i se sociabilitzen en català amb altres infants. L'escola va néixer l'11 de setembre del 2023 a partir de la necessitat de les famílies catalanoparlants que els seus fills i filles fessin classes de català de manera regular, en un projecte sense ànim de lucre. Des de l'inici han estat en contacte estret amb els departaments d'Acció Exterior i d'Educació de la Generalitat, i han treballat per a aconseguir l'oficialitat de l'aprenentatge de la llengua catalana. Funciona com una activitat complementària a l'educació reglada, i els infants hi assisteixen un cop o dos per setmana. Després de començar amb dotze infants, l'escola ha crescut fins a consolidar diversos grups adaptats a les edats i als diferents nivells lingüístics dels infants.
Què implica el reconeixement?
Una de les fundadores de l'Escola Catalana de Zúric, Glòria Llopart, ha explicat a ràdio RAB que la incorporació del català al programa HSK no ha estat automàtica, sinó que ha requerit una feina intensa de gairebé dos anys. Per fer-nos-en la idea, la candidatura presentada al cantó de Zúric superava les vuitanta pàgines de documentació: la meitat del dossier detallava el funcionament de l'escola, l'estructura del projecte, la implicació del Casal Català i els plans de futur, mentre que l'altra meitat incloïa tota la documentació administrativa exigida per les autoritats educatives. Els impulsors pretenien demostrar que darrere del projecte hi havia una comunitat sòlida, estable i amb capacitat de mantenir l'ensenyament de la llengua a llarg termini. "És un assoliment en equip de les famílies que cada setmana, durant tot el curs escolar, des d'agost fins a juliol, travessen tota la ciutat per portar els seus fils i filles a l'escola catalana", celebra, i afegeix: "També de les mestres que tenen una feina complexa i difícil, i de la junta del Casal que des de l'inici ha cregut en el projecte i ha treballat perquè arribem aquí i continuem per molts d'anys".
El reconeixement permetrà que els nens i nenes catalanoparlants puguin estudiar la seva llengua dins del sistema educatiu públic en igualtat de condicions amb les altres 33 llengües que ja formen part del programa HSK, destinat a infants i joves amb una llengua familiar diferent de l'alemany —entre les llengües hi ha l'anglès, el francès, l'italià, el castellà i el xinès. A més, els aprenentatges adquirits podran ser reconeguts oficialment i incorporats a la trajectòria acadèmica de l'alumnat. Les classes podran fer servir aules de les escoles públiques del cantó de forma gratuïta, mentre que el professorat tindrà accés a formació específica a la Universitat Pedagògica de Zúric i passarà a formar part de la xarxa oficial de docents del programa. Finalment, d'ara endavant, les famílies que arribin al cantó rebran informació oficial sobre l'existència de classes de català, igual que amb la resta de llengües reconegudes. I tot plegat, de manera "indefinida", segons Llopart.