Investigadors de l'Institut Català d'Oncologia (ICO) i l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) han identificat una nova estratègia per dificultar que les cèl·lules tumorals s'escapin de les defenses de l'organisme. L'estudi, publicat a la revista Phytomedicine, mostra que la silibinina, un compost natural present en les llavors del card marià (Silybum marianum), interfereix en un dels mecanismes que els tumors utilitzen per frenar el sistema immunitari.
El card marià és una planta silvestre que podem trobar en marges de camins, terrenys abandonats i altres espais oberts. Es reconeix per les fulles verdes amb taques blanques i vores espinoses, i per les flors de color porpra. Les seves llavors contenen silibinina, una substància que ara s'investiga pel seu possible paper en el desenvolupament de noves estratègies contra el càncer.
Una "cola molecular" que impedeix al tumor amagar-se
Per esquivar les defenses de l'organisme, algunes cèl·lules tumorals utilitzen una proteïna anomenada PD-L1, que actua com un fre del sistema immunitari. Quan aquesta proteïna entra en contacte amb els limfòcits T, les cèl·lules encarregades de reconèixer i destruir les cèl·lules tumorals, en redueix l'activitat i facilita que el càncer s'escapi de l'atac immunitari.
La silibinina podria dificultar aquesta estratègia abans que la proteïna arribi a la superfície de la cèl·lula tumoral. Sara Verdura, coautora principal del treball i investigadora de l'IDIBGI, explica que "la unió prematura de les molècules de PD-L1 les deixa atrapades durant el procés de fabricació. Això fa que els mecanismes de control de qualitat de la cèl·lula les reconeguin com a defectuoses i les destrueixin abans que puguin arribar a la superfície". Sense aquest escut, els limfòcits T poden mantenir millor la seva activitat contra el càncer. "Les immunoteràpies actuals alliberen el fre immunitari quan la PD-L1 ja està instal·lada de manera estable a la superfície de la cèl·lula tumoral. Els nostres resultats mostren que és possible intervenir en una etapa anterior", explica Javier Menéndez, investigador de l'ICO i l'IDIBGI i un dels autors principals de l'estudi.
Una combinació que reforça l'atac immunitari
Els investigadors també han estudiat què passa quan la silibinina es combina amb altres compostos dirigits contra la PD-L1. En models cel·lulars de càncer colorectal, de mama i de pulmó, la combinació amb un compost experimental va aconseguir una eliminació gairebé completa de les cèl·lules tumorals en presència de limfòcits T. A més, afegir silibinina va augmentar l'eficàcia de l'atezolizumab, una immunoteràpia que ja s'utilitza en pacients.
Per la seva banda, Elisabet Cuyàs, també coautora principal de l'IDIBGI, i Joaquim Bosch Barrera, cap del grup OncoGir-Pro de l'ICO-IDIBGI, destaquen que els tumors que fabriquen més PD-L1 quan detecten l'activitat dels limfòcits T podrien ser especialment sensibles a aquesta combinació.
Els resultats obren una possible via per millorar els tractaments que ajuden el sistema immunitari a combatre el càncer. Tanmateix, la recerca es troba encara en una fase preclínica: caldrà estudiar els efectes de la silibinina en models animals i avaluar-ne la seguretat abans de valorar possibles assaigs clínics. Per tant, no es pot considerar actualment un tractament contra el càncer.