El CNI va contactar "seguint els protocols" amb Abdelbaki es Satty, imam de Ripoll (Girona) considerat 'cervell' de l'atemptat a l'agost a la Rambla de Barcelona i a Cambrils, quan aquest complia el 2014 una condemna a la presó de Castelló per tràfic de drogues, segons han confirmat a Europa Press fonts dels serveis d'intel·ligència.

Abdelbaki Es Satty és considerat 'cervell' de la cèl·lula terrorista investigada per l'Audiència Nacional. Va morir en l'explosió de la casa d'Alcanar a la nit de dimecres, 16 d'agost, hores abans que els gihadistes atemptessin a la Rambla i al passeig marítim de Cambrils, fa tres mesos aquest divendres.

Fonts del CNI han explicat que els serveis d'intel·ligència van contactar amb Es Satty: el contacte es va produir el 2014, quan complia condemna a la presó de Castelló, "seguint els protocols i com fan totes les forces i cossos de seguretat de l'Estat".

El seu nom apareixia en sumaris judicials per la seva presumpta relació amb terroristes gihadistes.

Pocs dies després de l'atemptat, els Mossos van començar a investigar l'entorn de l'imam i a reconstruir el seu passat. Les investigacions els van portar fins a l'operació Xacal

El diari El País va assegurar el 20 d'agost que l'imam de Ripoll va conèixer en el seu pas per la presó a Rachid Aglif, àlies El Conejo, un dels membres de la cèl·lula responsable de l'atemptat de l'11-M.

Abdelbaki Es Satty va viure a Vilanova i la Geltrú, entre el 2006 i el 2008. Era el segon imam i va sortir indemne de l'operació policial on va acabar entre reixes bona part de la cúpula de la comunitat religiosa. 

Els Mossos van arribar fins a localitzar el seu company de cel·la a la presó de Castelló, un terrorista condemnat per l'11-M, on va complir condemna per tràfic de drogues entre el 2010 i el 2014. L'imam de Ripoll, en aquell moment, s'encarregava d'organitzar les hores d'oració entre els reclusos musulmans. Fonts policials asseguren que va ser aquí on el CNI el va captar de confident. 

A Abdelbaki Es Satty també se'l relaciona amb l'operació Xacal. El dispositiu policial va impedir que dos germans radicalitzats atemptessin a Ceuta.

El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu exposa en una de les interlocutòries que formen el sumari que dos dels detinguts per la seva relació amb la cèl·lula del 17-A han assenyalat a Es Satty, de 44 anys, com a 'cervell' de la cèl·lula. Va morir en l'explosió d'Alcanar, on els investigadors van trobar diversos bitllets d'avió a nom seu amb destinació a Brussel·les.

A la casa d'Alcanar va aparèixer també la seva cartera amb la documentació i un llibre de color verd amb el seu nom a la primera pàgina i on es guardava un full manuscrit amb el text: "Breu carta dels soldats de l'Estat Islàmic en terra de l'Àndalus per als croats".

Segons el jutge Andreu, els gihadistes de Barcelona i Cambrils havien acumulat centenars de quilos de material per fabricar explosius per cometre "una acció terrorista de gran envergadura", cosa que es va frustrar en esclatar la barreja que preparaven per arribar a fabricar una important quantitat de TATP.

El jutge Andreu no ha obert cap peça separada sobre l'imam de Ripoll i, com amb la resta d'integrants de la cèl·lula, s'està analitzant tota la seva trajectòria fins a la seva mort accidental en l'explosió de la casa d'Alcanar usada pels terroristes com a laboratori per fabricar explosius. En la investigació hi participen els Mossos d'Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

Els antecedents

L'imam de Ripoll comptava entre els seus antecedents amb una altra condemna, a més de la de tràfic de drogues. El 2006, el presumpte inspirador de la cèl·lula terrorista va ser condemnat per dos delictes de lesions i un altre contra l'administració de justícia que hauria comès al País Basc dos anys abans.

Així consta en la sentència dictada el març del 2015, a la qual ha tingut accés Europa Press, en la qual el jutge del contenciós administratiu número 2 de Castelló va anul·lar l'expulsió d'Es Satty que havia acordat la Subdelegació del Govern de Castelló en relació amb la condemna per drogues.

Es dona la circumstància que la sentència per lesions no apareix reflectida en l'acord d'expulsió.

En aquest acord se cita únicament una sentència ferma dictada per tràfic de drogues pel Jutjat Penal número 2 de Ceuta de febrer del 2012 per la qual havia estat penat amb 4 anys i 1 mes de presó el 2011.

D'altra banda, segons informacions del diari El País, l'imam de Ripoll va mantenir contacte amb alguns dels terroristes detinguts després de l'atemptat als trens d'Atocha l'11-M del 2004.