Viure en un congelador seria una fantasia comparada amb habitar a Yakutsk, la ciutat més freda del món, on el termòmetre ha marcat un esborronador rècord de 71 graus centígrads sota zero. Un lloc que sembla més proper a Mart que a la Terra, on la vida quotidiana es converteix en un pols constant contra la naturalesa i fins al simple acte de respirar pot ser letal, ja que l'alè mateix pot congelar-se.
Situada en el profund de Sibèria, aquesta ciutat russa no només és coneguda per les seves temperatures brutals, sinó també pel seu aïllament. Amb més de 300.000 habitants que desafien l'impossible, Yakutsk s'erigeix en un escenari on l'absurd i l'extrem conviuen a cada cantonada. Aquí, els cotxes no poden apagar-se, els aliments es conserven penjant de les finestres i la més petita distracció pot costar la vida.
El perill invisible del fred extrem
Caminar per Yakutsk no és simplement una experiència, és un risc calculat. En aquestes condicions, les ulleres amb marc metàl·lic són armes de doble tall: si el metall toca la pell, s'adhereix com un imant mortal, i retirar-lo pot arrencar trossos de carn. A més, una simple glopada d'aire pot congelar els pulmons en qüestió de segons, i fins i tot fum dels cotxes es converteix en minúsculs vidres de gel. Aquest fenomen crea una espècie de "boirum gelat" que redueix la visibilitat i, en molts casos, embolica la ciutat en una densa boira blanca.
El terra mateix és un enemic. El permagel, una capa de gel de més de 100 metres de grossor, obliga a construir les cases sobre pilars. Si no fos així, les estructures s'inclinarien o col·lapsarien amb el pas del temps. En aquest paisatge inhumà, els rius romanen congelats durant la major part de l'any, i per enterrar els difunts és necessari cremar carbó durant dies per obrir un clot a la terra.
Una vida marcada per la rutina del gel etern
A Yakutsk, aturar el motor del cotxe és firmar la seva sentència de mort. Un vehicle apagat es converteix en un bloc de gel en qüestió de minuts, amb l'oli solidificant-se com si fos mantega oblidada al congelador. Per això, els carrers són atapeïts de cotxes funcionant sense ningú dins, com fantasmes metàl·lics que mai no descansen. Els qui tenen més recursos guarden els seus vehicles en garatges amb calefacció, mentre que la resta viu amb el temor de quedar-se encallat i morir congelat abans de rebre ajuda.
El menjar, paradoxalment, no necessita refrigeració. Els peixos, conills i carn de cavall s'exhibeixen als mercats com estàtues glaçades, sense necessitat de congeladors. Les finestres de les cases es converteixen en autèntiques neveres a l'aire lliure, on un tros de carn pot romandre intacte durant mesos. A Yakutsk, la naturalesa ofereix un frigorífic permanent, encara que a un cost massa alt: el risc de congelació sotja en cada segon.
Malgrat aquest panorama apocalíptic, la població local no ho percep com una tortura, sinó com a part de la seva identitat. Els yakutos veneren la naturalesa, parlen d'ella com un esperit viu i s'aferren a les seves tradicions amb una devoció admirable. Mentre per a la resta del món habitar en aquest clima seria un càstig, per a ells és una manera de viure, criar els seus fills amb aire pur i defensar la seva cultura ancestral. Yakutsk no només és la ciutat més freda del planeta, és també un testimoni de la capacitat humana per adaptar-se a l'inimaginable.