Més novetats sobre el científic de la Universitat de Barcelona, F. Ll., que va morir el juliol de 2022, presumptament després de contagiar-se de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob, que ell mateix investigava. Segons apunta La Vanguardia, el neurocientífic hauria estat el responsable d'introduir personalment les mostres biològiques d'alt risc al laboratori de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge. A més, ho hauria fet sense registrar la seva entrada ni informar els seus superiors. L'investigador va fer diversos experiments amb algunes d'aquestes mostres de prions potencialment perilloses, tot i que, no tenia l'autorització, ja que el laboratori no tenia les condicions de seguretat necessàries per a aquesta mena de treballs. Així doncs, els treballs del científic mort van posar en risc no només la seva vida, sinó també la de la resta de col·legues, com el personal de manteniment i neteja del mateix laboratori. 

Mostres afectades per Creutzfeldt-Jakob

Les mostres que va entrar de manera unilateral el científic corresponien a teixit encefàlic i líquid cefalorraquidi de persones i altres animals malmès per diverses malalties neurodegeneratives, entre elles, la de Creutzfeldt-Jakob. Les mostres procedien de la universitat alemanya de Gotiga —l'investigador hi havia treballat entre 2013 i 2018—, i de la de Coïmbra, a Portugal. 

A finals del 2020, el científic es va començar a trobar malament i va demanar la baixa mèdica afectat per símptomes compatibles amb la malaltia de Creutzfeldt-Jakob. Va ser aleshores quan es van descobrir les mostres en els congeladors del laboratori. El director del centre, segons relata el citat diari, va descobrir les mostres acompanyades d'una anotació—CJD— les sigles de la malaltia en anglès. Així doncs, escoltant el testimoni de la resta de científics com llegint les anotacions dels ordinadors del mateix laboratori, va deduir que podia contenir prions. Un cop feta la descoberta es va informar la direcció de l'Idibell, a la UB, i al Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBER), del Ministeri de Ciència, que havia contractat el neurocientífic. Avui dia, cap d'aquestes institucions ha donat explicacions sobre el motiu pel qual van haver de passar 2 anys entre la troballa de les mostres i el seu posterior enviament al centre CIC BioGune del País Basc per a analitzar-les. Precisament, en aquest indret és on es va poder confirmar que tenien prions, i per tant podien ser infeccioses. 

Investigació dels Mossos d'Esquadra

Els Mossos d'Esquadra han obert una investigació per aclarir les causes de la mort del científic que estudiava la malaltia de Creutzfeldt-Jakob. Els Mossos busquen indicis de si els fets poden ser constitutius d'un delicte i de la seva possible relació amb les mostres no autoritzades que la UB va localitzar en un congelador del laboratori. La universitat, l'Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i el consorci públic CIBER, institucions aquestes dues de les quals n'era membre, van obrir una investigació interna.

El bioquímic va començar a treballar a Barcelona el 2018 i va desenvolupar símptomes compatibles amb la malaltia de Creutzfeldt-Jakob. Aquesta és una patologia neurodegenerativa que s'incuba en silenci durant anys. Quan apareixen els primers símptomes, demència i rigidesa muscular, pot provocar la mort en menys de sis mesos. El laboratori va ser clausurat unes hores després de ser notificats sobre l'existència de les mostres i, al cap de quatre setmanes, una empresa especialitzada el va descontaminar. En aquell moment, es van identificar les persones que van treballar en aquest laboratori i se'ls va comunicar el potencial risc al qual podien haver estat exposades. També se'ls va oferir la realització de proves mèdiques i suport psicològic. El març del 2023 van arribar els resultats de les proves analitzades, que van resultar positius, i així es va comunicar als altres investigadors.