Plataforma per la Llengua ha celebrat aquest diumenge un seguit de ponències a la Casa de Convalescència de Barcelona amb tres ponents que han analitzat la història de la catalanofòbia, els discursos a través dels quals es perpetua als mitjans de comunicació de forma quotidiana i les respostes que s'hi poden donar per construir un nou consens social que vagi en favor de la llengua catalana. Segons el catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Pich, la catalanofòbia és una construcció històrica de l'Estat, ja que els catalans han estat "el principal enemic interior d'Espanya" des del segle XVIII. Més de 150 persones han participat en el seminari "Catalanofòbia i discurs d'odi: del diagnòstic a l'acció", que forma part de Semicercles, la marca que agrupa la feina de generació de discurs i idees de l'entitat catalanista. L'obertura de les ponències ha comptat amb la presència del president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, i del conseller de Política Lingüística del Govern, Francesc Xavier Vila, que ha intervingut en la benvinguda de la jornada.
En el seu discurs, el conseller ha destacat que existeix "un caldo de cultiu ideal perquè aparegui l'insult, el tracte discriminatori, el discurs del prejudici, el racisme, la xenofòbia i els discursos d'odi" que la irrupció de la intel·ligència artificial en el nostre dia a dia agreuja. "Constatem quotidianament que els discursos contra la llengua apel·len a l'ofensa i la demagògia, són tremendament agressius i inciten a un odi irracional, i una gran part es basen en arguments fal·laços. Analitzar la catalanofòbia ens ha de servir per identificar aquests discursos d'odi i rebatre'ls", ha remarcat Vila abans de l'inici de les ponències.
La catalanofòbia ha afectat la percepció del català
En aquest context, la vicepresidenta de l'entitat, Mireia Plana, ha explicat, abans de donar pas als ponents, que "la catalanofòbia ha afectat profundament la llengua i els seus parlants i ha generat històricament un odi i una repressió que expliquen, almenys en part, fenòmens tan importants com l'hàbit dels catalanoparlants de canviar de llengua". En aquest sentit, ha afirmat que la catalanofòbia ha invertit "el rol d'agressor i agredit" per acabar presentant la llengua castellana com la víctima de les polítiques públiques impulsades per protegir el català. Amb tot, les actituds catalanòfobes han "afeblit el prestigi social de català", cosa que en dificulta "l'ús normalitzat en determinats àmbits" i reforça els processos de substitució lingüística.
Els tres ponents han fet una repassada a la història de la catalanofòbia, la seva supervivència en l'actualitat als mitjans de comunicació i les estratègies que es poden seguir per construir una base social que la rebutgi. El catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Pich, ha explicat que l'hostilitat contra la llengua i la cultura catalanes és una realitat històrica vinculada als projectes polítics que han defensat una Espanya centralitzada i culturalment uniforme i al repartiment del poder en les estructures estatals que s'han anat construint.
Els catalans, ha explicat el professor, han estat "el principal enemic interior d'Espanya" d'ençà del segle XVIII, raó per la qual no s'han construït moviments semblants de galaicofòbia ni bascofòbia tot i la diversitat lingüística de l'Estat. La continuïtat de la identitat catalana durant els segles i la voluntat de combatre la concepció centralista i homogènia d'Espanya d'alguns sectors han estat determinants per explicar la persistència de la catalanofòbia.
Privilegi històric del castellà sobre el català
L'Estat ha privilegiat històricament el castellà, mentre que el català ha estat perseguit o relegat a una posició jurídica inferior. En aquest sentit, Pich ha sostingut que aquesta desigualtat ha contribuït a la minorització de la llengua catalana i ha afavorit la percepció que el castellà és l'única llengua plenament legítima en l'espai públic. Per la seva banda, el coordinador de la càtedra UNESCO sobre Polítiques Lingüístiques pel Multilingüisme de la Universitat Pompeu Fabra, Vicent Climent-Ferrando, ha presentat els resultats d'una recerca sobre els discursos lingüístics de la premsa catalana i espanyola entre el 2015 i el 2026.
Amb l'anàlisi d'11.000 titulars i 300 articles, Climent-Ferrando ha explicat que els diaris espanyols tendeixen presentat el castellà com la llengua comuna, cohesionadora i objecte de protecció, mentre que el català es caracteritza associant-lo amb la imposició, el conflicte o la divisió social a l'hora d'establir jerarquies entre les dues llengües.
Així, ha mostrat que les mesures orientades a garantir l'ús del català o els drets dels seus parlants són sovint presentades per una part de la premsa espanyola com una amenaça per al castellà o una limitació de la llibertat individual. Aquesta contraposició entre un castellà "cohesionador" i un català "imposat" afavoreix, diu, a normalitzar la idea que el castellà és la llengua per defecte, mentre que la presència del català s'ha de justificar constantment. Davant de tot això, la doctora en sociolingüística per la UOC, Marina Massaguer, ha argumentat que és necessari construir nous consensos per impulsar el català perquè els que ho van fer en el passat ja no operen amb la mateixa força a causa dels profunds canvis demogràfics, socials, polítics i tecnològics de les darreres dècades.
La "Catalunya bilingüe" reforça el domini del castellà
Massaguer ha examinat diverses línies discursives avui predominants, com la idea que les llengües són només eines de comunicació, la defensa d'una suposada llibertat individual de tria lingüística o la creença que el mercat pot regular per si sol les relacions entre llengües, sovint ignorant les desigualtats de poder existents entre les comunitats lingüístiques. En aquest context, assegura que determinats imaginaris sobre el suposat bilingüisme de Catalunya, o la diversitat o la neutralitat lingüística, poden acabar reforçant la posició dominant del castellà al país.
Davant d'això, ha plantejat les bases d'un nou consens social a favor del català, fonamentat en el reconeixement de les desigualtats lingüístiques existents i en la necessitat d'actuar per corregir-les. La investigadora ha reivindicat el català com un recurs clau per garantir la igualtat d'oportunitats i l'empoderament personal.