L’any 2025 tanca amb un balanç sense precedents en la lluita contra el terrorisme gihadista: 100 persones han estat detingudes en 64 operacions de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra a tot l’Estat. És la xifra més alta registrada des dels atemptats de l’11-M del 2004 i confirma una tendència a l’alça que ja s’arrossega des de fa tres anys consecutius, segons fonts de la lluita antiterrorista. Catalunya torna a ser la zona on es fa més activitat policial contra el gihadisme, concentrant 33 detencions, gairebé una de cada tres practicades a tot l’Estat.
Barcelona lidera clarament el rànquing, amb una desena d’arrestos, seguida a distància per altres municipis del país. Per darrere queda Madrid, amb 13 detinguts, sis dels quals concretament a la capital espanyola. També s’han fet 12 detencions fora de l’Estat, però en operacions liderades per policies espanyoles. L’increment és especialment significatiu si es compara amb el 2024, any en què es van comptabilitzar 81 detencions, un 23% menys que enguany. Les dades oficials, recollides fins al 17 de desembre, consoliden el 2025 com el tercer any consecutiu de rècords, després dels 78 arrestos del 2023 i els 81 del 2024. Des de l’any 2004, la lluita antiterrorista ha deixat 1.216 detinguts en 512 operacions fetes dins de les fronteres administratives de l’Estat espanyol, amb més de 158 arrestos en 68 operacions internacionals amb participació de policies espanyoles. Tot i això, el pic més alt continua sent el del mateix 2004, amb 131 detencions, una xifra que no s’havia tornat a fregar fins ara.
Un dels elements que més preocupa els serveis d’informació és el perfil dels detinguts. El delicte predominant continua sent l’adoctrinament, però destaca especialment que més d’una desena dels arrestats aquest 2025 són menors d’edat. Fonts policials alerten d’un augment sostingut de la radicalització entre joves, fins i tot menors de 14 anys, que legalment no poden ser imputats, fet que obre un debat complex sobre la resposta penal i preventiva. La captació, segons les mateixes fonts, ja no es limita a xarxes socials convencionals. Plataformes de videojocs en línia i serveis de streaming s’han convertit en nous espais de difusió de propaganda extremista.
Només aquest any s’han eliminat 5.400 enllaços de contingut gihadista, una feina coordinada entre diferents cossos policials de tot l’Estat, on la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra, de referència internacional, també hi juga un paper molt important de lideratge. Els investigadors adverteixen que aquests entorns permeten una interacció directa amb els joves a través de xats en temps real, retransmissions de partides i vídeos editats amb símbols, música i missatges extremistes, dissenyats per normalitzar i fer atractiva la narrativa violenta de l’islamisme radical. Aquest tipus de terrorisme gihadista segueix sent la principal preocupació dels serveis d’informació de les policies que operen a Catalunya, tot i que també han detectat un creixement de la ultradreta i, en el cas dels Mossos, s’ha iniciat un reforç de l’estratègia per fer-ne seguiment i vigilància abans que sigui massa tard. Tot i això, el gihadisme i la ultraesquerra continuen sent les dues principals preocupacions. Arreu de l’Estat s’han detingut aquest 2025 un total de 13 persones per terrorisme no gihadista; destaquen els tres arrestats al País Valencià de la franquícia espanyola de The Base.
Més presència al carrer
En aquest context d’inestabilitat global, a Catalunya es manté en nivell 4 sobre 5 d’alerta antiterrorista, un escenari que obliga a no abaixar la guàrdia malgrat que no hi hagi una amenaça concreta. Davant el risc persistent de terrorisme gihadista i coincidint amb unes dates de gran simbolisme i elevada concentració de persones, com són les festes de Nadal, els Mossos d’Esquadra han ordenat intensificar la vigilància durant el període nadalenc, amb un reforç de la presència policial al carrer i de les mesures preventives arreu del país. El dispositiu especial s’allargarà fins al 8 de gener i posarà el focus en espais especialment concorreguts, amb l’objectiu de detectar de manera precoç qualsevol indici de radicalització i neutralitzar possibles amenaces, fins i tot de llops solitaris, abans que es puguin materialitzar.
A final d’aquest 2025 també s’ha sabut que l’Audiència Nacional, d’acord amb la Fiscalia i la defensa de Hamza Waris, el terrorista pakistanès que el Dimecres Sant de 2024 va atacar amb una destral un restaurant de McDonald’s de Badalona, al centre comercial Màgic, l’ha declarat culpable i li ha canviat la pena de presó —per a la qual es demanaven quatre anys i sis mesos— per l’expulsió immediata de l’Estat i el pagament de més de 7.000 euros pels desperfectes que va causar quan va atacar amb violència aquest establiment americà per, segons va acceptar ell mateix, carregar contra els interessos americans i d’Israel per la resposta militar que estava fent l’exèrcit hebreu pels atacs de Hamàs el 7 d’octubre de 2023.