El cas de les dues bessones de Sallent que es van tirar pel balcó de casa seva aquesta setmana ha reobert, si és que mai s'ha tancat, el debat sobre l'assetjament escolar i les mesures que hi ha actualment establertes per fer-li front. L'assetjament escolar és una de les hipòtesis que es valoren com a possible causa de l'intent de suïcidi de les dues germanes de Sallent, i la Unitat de Suport a l’Alumnat en situació de Violència (USAV) ha obert una investigació. Aquesta unitat ha recollit gairebé 1.600 casos d'atenció a alumnes per assetjaments o violències vàries des d’abril del 2021, i concretament uns 600 d'aquests casos són per assetjament escolar. L'Associació Catalana per a la Prevenció de l'Assetjament Escolar (ACPAE) reclama que el ‘bullying’ es tipifiqui en el Codi Penal com a delicte. Ho ha explicat el president de l'entitat, Joan Martínez, que considera que "mentre no s'entengui que existeix aquesta necessitat, seguiran produint-se casos com el de la Kira", l'alumna de l'escola Pare Manyanet de Sant Andreu que va suïcidar-se el maig del 2021.
Des del seu punt de vista, l'assetjament escolar "s’ha de tipificar en el Codi Penal", perquè "al final es tracta d’un agressor que té odi envers una altra persona i que la fereix". Així mateix, indica que en moltes ocasions “es posa en perill la seguretat mental i física de la persona a la qual s’està assetjant”. A Catalunya hi ha actualment 1,5 milions d'alumnes, i des de 2021 s'han recollit 600 casos d'assetjament escolar, tot i que la gran majoria d'aquests casos es viuen en silenci i no se n'acaba informat, per tant, la xifra real seria molt més alta.
Les xifres d'assetjament a Catalunya
La Unitat de Suport a l'Alumnat en Situació de Violència (USAV) del Departament d'Educació ha recollit 1.590 casos des de la seva posada en marxa l'abril del 2021, ara fa gairebé dos anys. Del total, el casos més nombrosos són els d'assetjament entre l'alumnat, amb un total de 598. Per cursos, durant els aproximadament tres mesos del primer curs de funcionament de la unitat, el 2020-2021, se'n van recollir 84; el 2021-2022, 347, i durant el primer trimestre del curs actual, 167. Al marge del ‘bullying’, la unitat també ha recollit 445 casos per maltractaments infantils i adolescents i 326 casos de violència masclista. La USAV ha rebut també 117 casos sobre salut mental, que inclouen tant intents de suïcidi o suïcidis consumats, com violència derivada de trastorns mentals. El curs passat es van gestionar 55 d'aquests casos, i el primer trimestre d’aquest se n’han registrat 34. D'altra banda, van arribar 10 casos per racisme, quatre aquest curs, i 94 que no es poden classificar en cap de les categories anteriors.
Per àmbits on succeeixen les violències, la majoria passen en l'escolar, amb 950 dels 1.590 casos totals. En segon lloc, hi ha l'àmbit familiar (523) i després el comunitari (24), la parella (23), el digital (15), per persones conegudes (15), l'institucional (10) i el laboral (3). Critica que actualment “calgui esperar que es cometi el delicte en si per denunciar”, i posa de manifest les dificultats que existeixen per calcular els danys que pateixen les víctimes. “Si hi ha una ferida o un blau es pot quantificar, però com es calculen els danys emocionals?”, es pregunta el responsable de l’ACPAE, que recorda que “hi ha persones adultes que molts anys després encara estan patint les conseqüències”.
El telèfon mòbil com una “arma”
Des de l'Associació Catalana per a la Prevenció de l'Assetjament Escolar (ACPAE) apunten que els casos van en augment i que “la sensació d’anonimat” que proporcionen els telèfons mòbils hi està contribuint significativament. “Els joves senten que poden difamar o difondre un determinat missatge, vídeo o imatge amb més impunitat”, comenta Martínez, que adverteix que aquests continguts “corren com la pólvora”, provocant un impacte en la vida personal de les víctimes difícil de revertir: “Mentre intenten netejar la seva imatge això ja ha corregut i és molt difícil d’aturar”. Ambdós alerten que, justament, l’assetjament s’ha agreujat per la proliferació dels telèfons intel·ligents entre els adolescents. A parer d’Ibars, s’està deixant “una arma” en mans de nens, i ha criticat la manca d’educació tecnològica quan es dona un telèfon a un menor.