Catalunya se situa en segona posició a l’Estat pel que fa a la llista d'espera més llarga per operar-se, només per darrere d’Andalusia, amb un total de 197.768 pacients pendents d’operar-se. A força distància se situen Madrid, amb 80.525 persones, i el País Valencià, amb 51.600. Per especialitats, el volum més elevat d’espera a Catalunya es concentra en traumatologia, amb 46.597 pacients, fins i tot per davant d’Andalusia. També lidera les llistes en cirurgia general i de digestiu, amb 41.399 persones, així com en altres àmbits com ginecologia (8.620), angiologia i cirurgia vascular (6.874) o cirurgia pediàtrica (4.671), consolidant-se com un dels territoris amb més pressió assistencial.

Segons les dades del Ministeri de Sanitat corresponents al segon semestre del 2025, el sistema públic de salut acumulava el 31 de desembre un total de 853.509 persones en llista d’espera per ser operades a tot l’Estat, una xifra que representa un augment del 0,8% respecte al mateix període de l’any anterior i de 20.781 pacients en comparació amb finals del primer semestre. Malgrat aquest increment, el temps mitjà d’espera per a una intervenció s’ha situat en 121 dies, 5 menys que un any enrere, però 3 més que el juny del 2025.

Pel que fa a les especialitats, la cirurgia plàstica continua sent la que concentra més demora, amb una mitjana de 269 dies d’espera, seguida de la neurocirurgia (172), l’angiologia i cirurgia vascular (151) i l’otorrinolaringologia (141), que també presenten terminis especialment elevats.

Salut, al límit

Aquestes dades s’afegeixen a altres indicadors recents que evidencien la pressió creixent sobre el sistema sanitari català. Fa pocs dies es va conèixer que l’activitat als serveis d’urgències dels hospitals públics ha continuat augmentant aquest 2025, amb un total de 3.930.476 visites, un 2,1% més que l’any anterior, segons dades del Departament de Salut.

Més enllà de les dades oficials, el personal sanitari insisteix que la situació és estructural. Els professionals alerten que els serveis mèdics funcionen habitualment al límit i atribueixen aquesta saturació tant a la manca de recursos com a un sistema dimensionat per a una població inferior a l’actual, que ja supera els vuit milions d’habitants. Pel que fa a les urgències, a la problemàtica s’hi suma el dèficit de l’atenció primària, que dificulta l’accés ràpid al metge de capçalera i deriva molts pacients cap als hospitals, inclosos malalts crònics que no troben resposta adequada als CAP. Per tot plegat, el sector reclama més inversió per reforçar el conjunt del sistema i reduir la pressió en moments crítics.