Tots els dispositius connectats a la xarxa poden ser corromputs. Tots. Ho alerta Laura Caballero, directora de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, que ha ordenat un monitoratge especial dels organismes públics que estan sota el paraigua de l'entitat que dirigeix. La decisió arriba arran dels ciberatacs patits per supermercats francesos i també pel banc de sang d'aquell país, amb modificacions de les temperatures dels sistemes de refrigeració. Tots els aparells, com les neveres atacades a França, poden ser potencialment desconfigurats a distància per ciberdelinqüents i és per això que cal reforçar la seguretat preventiva i auditar tots els elements connectats a internet per evitar ensurts si estan exposats. L'Agència ha enviat una alerta a tots els organismes públics que poden ser víctimes d'aquests atacs, que ara per ara no s'han registrat a Catalunya, per tal de revisar les mesures d'autoprotecció. Però no només s'han fet recomanacions preventives. També s'han executat accions operatives per mitigar l'exposició en alguns dels organismes més crítics de Catalunya, segons ha pogut saber ElNacional.cat.
En una conversa amb aquest mitjà, la directora de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya ha explicat que no s'ha detectat en cap dels centres sanitaris, espais educatius i organismes governamentals de la Generalitat, els que són de la seva competència, cap atac similar als que s'han registrat a l'Estat francès. Tot i això, s'ha enviat una alerta primerenca als responsables de seguretat digital de totes les entitats sota la seva protecció per tal que identifiquin tots els aparells que puguin estar connectats a internet i, per tant, exposats a possibles atacs. L'Agència ha demanat també desconnectar tots els elements que no calgui que tinguin connexió a internet i que, alhora, es reforci la seguretat d'aquells elements que sigui imprescindible mantenir connectats.
Que el sistema de credencials sigui reforçat —una de les hipòtesis, fins al moment, de l'atac francès és que les neveres tenien configuracions de fàbrica i que l'accés era amb contrasenyes conegudes— és una de les instruccions que s'han donat des de l'Agència per evitar que els ciberdelinqüents puguin atacar les neveres de centres mèdics o del mateix Banc de Sang i Teixits de Catalunya, que depèn de la Conselleria de Salut. Una manipulació remota de les temperatures dels sistemes de refrigeració podria comprometre la conservació de la sang i altres productes sanitaris, amb conseqüències que anirien molt més enllà de les pèrdues econòmiques. Tot i que la competència de l'Agència és assegurar les entitats públiques, la directora Caballero també fa extensives aquestes mesures d'autoprotecció a empreses del sector privat que puguin ser víctimes d'eventuals atacs semblants. Cal recordar que els atacs, el 12 d'octubre i aquesta setmana, s'han fet contra supermercats, canviant les temperatures de les neveres i provocant milers d'euros en pèrdues per menjar en mal estat.
Ningú ha reivindicat els atacs a França
L'Agència de Ciberseguretat de Catalunya està en alerta, més enllà d'aquestes recomanacions de seguretat, sabent que el risc zero no existeix, i fa tasques de monitoratge dels incidents a escala global per preparar-se per a possibles atacs més locals. Ara per ara, els ciberatacs contra interessos públics i privats francesos no s'han reivindicat i es desconeix qui hi pot haver darrere. No saber qui ha ordenat o executat els atacs fa també més complicat, per la situació geopolítica, saber si l'Estat o, concretament, Catalunya, poden ser objectiu d'aquests ciberterroristes. La creixent digitalització ha fet, apunta Caballero, que també s'hagin disparat no només les ciberestafes, moltes produïdes aprofitant vulnerabilitats que propicien els telèfons mòbils, via SMS, sinó també els atacs contra objectes connectats a internet. Aquest procés, cada cop més instaurat i de complicat retrocés, té coses bones, però també genera noves amenaces i forats de seguretat que els hackers, amb interessos econòmics, o terroristes, amb motivacions polítiques, poden aprofitar.