Els panells lluminosos de les carreteres de Mallorca tornen a estar en català, després que la denúncia de Plataforma per la Llengua hagi tingut efecte. La setmana passada va esclatar la polèmica perquè en les carreteres Ma-1, Ma-13 i Ma-19 hi havia panells d'informació viària amb indicacions únicament en castellà i topònims amb formes "no oficials", tal com va assenyalar l'entitat en defensa del català. Per exemple, es podia llegir "Paguera" o "Pil-alari", en comptes dels noms oficials Peguera i es Pil·larí, i hi havia altres indicacions redactades íntegrament en castellà, com "Aeropuerto" i "Puerto", en lloc d'Aeroport i Port.
La plataforma pel català va retreure-li els topònims en castellà al Consell de Mallorca, ara en mans del PP i de Vox, i l'organisme insular els va assenyalar que la gestió dels panells no és seva, sinó que correspon a la Direcció General de Trànsit (DGT) del govern espanyol. Pocs dies després, els cartells ja s'han canviat al català, una acció àgil de la DGT que els denunciants han celebrat. Amb tot, Plataforma per la Llengua lamenta que "hagi calgut denunciar-ho perquè la institució actués". Per tal que la situació "no es repeteixi", l'entitat es vol reunir com més aviat millor amb el director insular d'Infraestructures i Mobilitat, Rafel Gelabert, per exposar-li la seva inquietud amb la qüestió.
Plataforma per la Llengua considera que la senyalització en castellà en les carreteres mallorquines "suposava un retrocés del català" i ho han denunciat com "una vulneració del marc legal que protegeix l'ús de la llengua pròpia de les Illes Balears, a l'àmbit institucional i públic". L'entitat recorda que la Llei 3/1986, de normalització lingüística a les Illes Balears, els topònims "tenen com a única forma oficial la catalana". Així, apunta la Plataforma, "qualsevol rètol, indicador o cartell que hi faci referència ha de respectar, per tant, aquesta normativa". També recorden que pel que fa a la senyalització pública, aquesta s'ha de fer segons el que indica l'article 15, "en llengua catalana, acompanyada, si cal, de signes gràfics que en facilitin la comprensió als no-catalanoparlants", mentre que la retolació en català i castellà "es farà quan així ho aconsellin les circumstàncies sociolingüístiques".
"És especialment greu"
"La presència del català en exclusiva en la senyalització pública no només és una obligació legal, sinó també una eina fonamental per a la cohesió social i la igualtat lingüística. Més encara: un paisatge lingüístic normalitzat és el millor ambient per a l'aprenentatge del català per part dels nouvinguts, que viuen la necessitat i la utilitat d'aprendre la llengua del lloc que els acull", valora l'entitat denunciant, que, en un context que qualifiquen d'"emergència lingüística", consideren que utilitzar topònims en castellà "és especialment greu".