En Javi Lavandeira fa 16 anys que viu al Japó. La seva passió pels ordinadors, en concret per l’MSX, el va empènyer a aprendre japonès, especialment quan l’aparell va deixar de fabricar-se a Europa i tots els manuals venien en aquest idioma. Va viatjar al Japó atret per un MSX i s’hi va quedar per amor, encara que això últim li va durar poc. Ha viscut el procés sobiranista des de la distància i els seus sentiments catalanistes han mutat de l’unionisme a l’independentisme. En el seu perfil de Twitter dona ple suport als Comitès de Defensa de la República (CDR) i afirma, amb contundència, que el procés s’ha internacionalitzat, com a mínim pel que li diuen els seus amics japonesos.
Què se’n sap al Japó del procés?
Tot va canviar l’1 d’octubre. Al principi sortia alguna notícia sobre la independència, però res d’important. Va ser a partir del referèndum i arran d’un programa especial que va fer la cadena TV Tokyo —es deia Future Century Zipangu— que se’n va començar a parlar més. S’ha tractat el tema a un parell de programes de televisió, ha sortit als diaris, als digitals... Cada cop que passa alguna cosa que té a veure amb Alemanya o amb els polítics exiliats se’n fan ressò. Potser no a la tele, però sí als diaris, als webs.
Els japonesos estan informats del tema. Fa dos o tres anys, quan li deia a algú: "soc català", havia d’explicar què és Catalunya i on és. Ara ja no, ara ja saben què és Catalunya i què està passant amb Espanya.
Fa unes setmanes va fer un tuit on explicava que li van presentar un amic japonès i que quan li va dir que era català va respondre: “Quina vergonya el que us ha fet Espanya”.
Hoy un amigo japonés me presenta a uno de sus amigos. Pregunta que de dónde soy y respondo que soy catalán, esperándome tener que explicar dónde está Catalunya.
— Javi Lavandeira #JoSócCDR (@javilm) 29 de abril de 2018
En vez de eso, me contesta que es una vergüenza lo que España nos está haciendo.
Toma internacionalización.
Sí, sí, i em va sorprendre, perquè era algú que jo no havia vist mai i anava pensant, "ara ho hauré d’explicar tot" i va resultar que no. “It’s a pitty (és una llàstima), el que us està fent Espanya", em va dir.
I com veuen que una part de Catalunya vulgui la independència?
Ells veuen que si els catalans volen deixar de formar part d’Espanya se’ls ha de permetre decidir i, si el que volen és la independència, se’ls ha de deixar fer. Els meus amics japonesos és el que diuen, no entenen per què Espanya està posant tanta resistència i tanta violència.
Els japonesos pensen que si els catalans volen deixar de formar part d'Espanya, se'ls ha de permetre decidir
I vostè, com ho veu?
Jo el que veig és que la situació no té marxa enrere. Veient les xarxes, les notícies... tinc molt clar que no és possible una reconciliació amb tot el que ha fet el govern per difondre notícies falses... tot aquest sentiment d’anticatalanisme i la població espanyola, que s’ho creu tot, i tot aquest odi contra els catalans... Si ara em diuen que es destitueix aquest govern i que en posen un altre més obert a la situació catalana, jo no me'n refiaria.
Ha estat sempre independentista?
Inicialment, no. Soc fill de família castellanoparlant, de mare andalusa i pare gallec. Quan estava vivint a Catalunya, ja m’estava bé la situació. Teníem tota la llibertat que volíem i no era independentista... un amic del grup sí que ho era, però la resta no. Pensava: per què canviar si la situació no és tan dolenta? Però arriba un moment en què veus tot el que està fent l’estat espanyol i... buf, encara que no sigui fàcil assolir la independència, és millor que quedar-se.
Aquest grup d’amics del qual parla, també han fet un gir cap a l’independentisme?
Gairebé tots —riu—.
Gairebé tots els meus amics s'han tornat indepedentistes
I a casa seva com veuen l’independentisme?
Ui, la meva mare és anti-independentista. Vam tenir una baralla perquè va compartir a Facebook una notícia d’un diari digital favorable al govern espanyol i jo li vaig voler explicar que allò no era veritat, que el diari era anticatalanista i que ella s’ho creia tot. Vam estar una temporadeta sense parlar-nos.
Ve sovint? Té previst tornar?
L’últim cop que vaig venir va ser el 2014, per registrar-me i poder votar el 9-N, i des d’aleshores, no he tornat. Ja he dit a la família que si al final Catalunya no es fa independent, no tornaré a Espanya mai més. Això significaria que la ultradreta i el sentiment anticatalanista han guanyat. Ho tinc clar: no vull tornar si no ens fem independents.