La galàxia de l’Escultor, també coneguda com a NGC 253 o galàxia de la Moneda de Plata, és una de les galàxies espirals més brillants i polsoses del cel nocturn. Es localitza en la constel·lació austral d'Escultor i va ser descoberta en 1783 per l'astrònoma Caroline Herschel i es troba a 11 milions d’anys llum de distància, dins dels límits de la constel·lació austral d'Escultor (Sculptor en llatí), el grup més pròxim al Grup Local on es troba la Via Làctia, la qual cosa li atorga el seu nom formal. A més, també és sobrenomenada la Galàxia de la Moneda de Plata per la seva aparença brillant i estesa quan s'observa amb telescopis petits. Un equip internacional d’astrònoms ha captat la imatge més complexa i detallada d’aquesta galàxia amb l’ajuda del Very Large Telescope (VLT), el telescopi de llarg abast de l’Observatori Europeu Austral (ESO), situat en l’observatori de Cerro Paranal, en el desert xilè d’Atacama; una imatge amb milers de colors captats simultàniament que revela característiques mai vistes en aquest gegantí conjunt d'estrelles, gas, pols, planetes, matèria fosca i energia, tots units per la força de la gravetat.
Una de les galàxies més brillants i polsoses
El que fa especial a aquesta galàxia és la seva intensa activitat de formació estel·lar, classificant-la com una galàxia d'esclat estel·lar o starburst, on el naixement de noves estrelles passa a un ritme molt major que en galàxies normals. La seva proximitat permet als astrònoms estudiar-la amb gran detall, tant en la seva estructura interna com en el seu conjunt, la qual cosa la converteix en un laboratori ideal per a investigar la formació i evolució de les galàxies.
Com més colors, més informació
Aquest equip d'astrònoms i astrònomes ha creat una obra mestra galàctica: una imatge extremadament detallada que revela característiques mai vistes en la galàxia de l'Escultor. Els científics van observar aquesta galàxia pròxima en milers de colors simultàniament. En capturar grans quantitats de dades en cada punt observat, van crear una instantània de tota la galàxia que mostra la vida de les estrelles que hi ha dins de Sculptor. Utilitzant l'instrument MUSE (Multi Unit Spectroscopic Explorer), un instrument instal·lat en el Very Large Telescope (VLT) de l'Observatori Europeu Austral (ESO), els investigadors van observar la galàxia durant més de 50 hores, combinant més de 100 exposicions per a cobrir una extensió d'uns 65.000 anys llum d'ample. Els components bàsics d'una galàxia (estrelles, gas i pols) emeten llum en diferents colors. Per tant, com més tons de color hi hagi en una imatge d'una galàxia, més podrem aprendre sobre el seu funcionament intern. Mentre que les imatges convencionals contenen només un grapat de colors, aquest nou mapa de Sculptor inclou milers. En comptar amb milers de colors, aquest nou mapa de la galàxia de l'Escultor proporciona als astrònoms tot el que necessiten saber sobre les estrelles, el gas i la pols de l'interior, com la seva edat, composició i moviment. "Podem acostar-nos per a estudiar regions individuals on es formen estrelles gairebé a l'escala d'estrelles individuals, però també podem allunyar-nos per a estudiar la galàxia en el seu conjunt", va assenyalar Kathryn Krecke, de la Universitat de Heidelberg i coautora de l'estudi, en comentar la raó per la qual aquest mapa suposa una eina potent.
500 nebuloses planetàries a l’interior
En la seva primera anàlisi de les dades, l'equip va descobrir en la galàxia de l'Escultor al voltant de 500 nebuloses planetàries, regions de gas i pols que són els romanents d'estrelles moribundes, similars al Sol. “Les galàxies són sistemes increïblement complexos que encara estem tractant d'entendre", afirma l'investigador d'ESO, Enrico Congiu, qui va dirigir un nou estudi de Sculptor, publicat a la revista Astronomy & Astrophysics. Amb centenars de milers d'anys llum de diàmetre, les galàxies són extremadament grans, però la seva evolució depèn del que succeeix a escales molt més petites. "La Galàxia de l'Escultor està en un moment òptim", declara Congiu. "Està prou a prop perquè puguem resoldre la seva estructura interna i estudiar els seus components bàsics amb un detall increïble, però al mateix temps, és prou gran perquè encara puguem veure'l com un sistema complet".