La Cambra de Comerç de Barcelona alerta que el dèficit de despesa pública en educació pública a Catalunya, que xifra en 628,7 milions d'euros el 2019 en relació amb Europa, posa en risc la qualitat de l'ensenyament a conseqüència de la manca de professorat. Per combatre-ho ha reclamat un increment de l'11,5 % per igualar les condicions. La corporació ha elaborat un informe monogràfic sobre la inversió en el sistema públic d'educació a Catalunya, en el qual es revela que Catalunya és el territori de tot l'Estat, després de Madrid, que té més alumnes per professor, amb 11,6, una xifra molt superior a la d'Extremadura i Navarra, amb un 8,4. Per aquest motiu, és que reclamen l'augment del nombre de docents per convergir amb la mitjana, i lluitar per poder gaudir d'un ensenyament públic de major qualitat.

La Cambra defensa que per tal de garantir una mateixa qualitat en l'ensenyament, la ràtio entre alumne i professor/a podria ser menor en centres d’entorns més vulnerables, a causa de les majors necessitats econòmiques de les famílies a l'hora de contractar classes particulars, o  un major percentatge d’immigració, etc. Amb tot, la conclusió a la qual arriben és que Catalunya s'ha d’augmentar la plantilla de docents en centres públics, especialment en les zones de major vulnerabilitat socioeconòmica. 

Despesa pública per alumne

Segons l'informe presentat aquest dimecres, la despesa pública en educació no universitària per alumne en centres públics de Catalunya hauria de ser de 6.846 euros per igualar-la amb la que fan els països de l'entorn europeu i que té en compte el PIB per càpita. Aquests 6.846 euros suposen un 11,5% més que la xifra que la Generalitat va destinar per alumne el 2019, que va ser de 6.142 euros.

Si es multiplica la diferència de despesa de 705 euros pels 892.306 alumnes matriculats a Catalunya el curs 2019-2020, la xifra total s'eleva a aquests 628,7 milions d'euros. La Cambra atribueix una part del dèficit en la despesa pública a l'actual sistema de finançament autonòmic, que recapta essencialment en funció del PIB i redistribueix segons la població ajustada. En comparació amb altres comunitats autònomes, Catalunya apareix en la cinquena posició per la cua quant a despesa pública per alumne (6.024 euros el 2019, segons dades del Ministeri d'Educació). Aquesta xifra és, a més, un 59% i un 28% inferior a les de les comunitats del País Basc i Navarra, respectivament.
 

Baix rendiment acadèmic resultat de la manca d'inversió

La Cambra valora positivament l'augment de la despesa en Educació, que es preveuen als pressupostos de la Generalitat per al 2023, tot i que, amb una magnitud més baixa a la del conjunt del pressupost. En aquest sentit, exigeixen que Catalunya ha d'apostar per millorar la qualitat de l'ensenyament públic per reduir la desigualtat d'oportunitats. Un dels mètodes per aconseguir aquest objectiu és millorar-ne el finançament. Concretament, en els pressupostos del 2020, 2022 i 2023 (l’any 2021 es van prorrogar) s’han registrat increments del 6,9%, el 15,6% i el 4,1%, respectivament. Tot i això, l’increment previst de la despesa en educació el 2023 és inferior a l’augment de la despesa consolidada del conjunt del sector públic (7,6%).  

El problema és que el dèficit de finançament en l’educació pública pot acabar comportant uns pitjors resultats acadèmics. Catalunya es troba en la part baixa de les proves PISA, que es realitzen als alumnes de 3 d'ESO, per sota d'Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica i Països Baixos. En concret, la puntuació mitjana en matemàtiques a les proves PISA a Catalunya l’any 2018 va ser de 490 punts, una xifra molt inferior a la dels Països Baixos (519). A més, és important destacar la relació positiva entre la despesa pública per estudiant i els resultats de les proves PISA. En concret, a Bèlgica i als Països Baixos la despesa pública per alumne no universitari va ser de 10.453 € i 9.611 € l’any 2019, respectivament, una xifra molt superior a la d’Espanya (5.776 €) i Itàlia (6.742 €). Ara bé, si s’analitzen comparativament els resultats de les proves PISA amb l’Estat, els resultats són lleugerament millors a Catalunya, tot i la menor despesa pública per alumne i el nombre més gran d’alumnes per professor. 

La corporació indica que la inversió en educació està relacionada amb unes millors condicions en el mercat laboral a Catalunya. A més, l'educació no només condiciona la trajectòria laboral dels individus, sinó també està relacionada amb un nivell de benestar físic més elevat. Les dades revelen que l’esperança de vida als 30 anys és més elevada per al col·lectiu amb un grau universitari o superior (55,6 anys el 2019) respecte a les persones amb estudis fins a l’ESO (53,4).

Sobrequalificació universitària a Catalunya

Catalunya mostra una elevada polarització formativa, un factor que es podria explicar pels elevats nivells de desigualtat salarial en comparació amb la majoria de països europeus. Concretament, la taxa d’abandonament prematur dels estudis a Catalunya se situava en el 14,8% el 2021, el que suposa un 10,2% per sobre del nucli europeu. Per altra banda, el percentatge de la població activa amb estudis superiors a Catalunya és sistemàticament creixent i molt superior dels 5 països de la UE citats, 5,7% i 34,3% el 2021, respectivament. 

El principal problema és que malgrat l'elevada despesa en educació universitària per part del sector públic a Catalunya, el mercat laboral no és capaç d’absorbir tot l’augment de la població activa amb estudis superiors. Com a resultat d’això, el percentatge de sobrequalificació universitària juvenil, ocupats entre 25 i 34 anys amb estudis universitaris en llocs de treball que requereixen un nivell de formació inferior, és sistemàticament molt superior al total d'Espanya, un 35,3% l'any 2019, en comparació amb el nucli d’Europa, que és del 23,9%.