Una quarta part dels municipis catalans amb perill alt d'incendi forestal no tenen pla de prevenció aprovat, tot i que la llei els hi obliga, segons una informació que ha avançat El Matí de Catalunya Ràdio. A Catalunya hi ha 566 municipis, sis de cada deu, que estan obligats a tenir redactat un pla municipal de prevenció d'incendis forestals, però n'hi ha 141 que encara no el tenen. Segons explica l’emissora catalana, la majoria són municipis petits amb pocs recursos, que tenen moltes dificultats per elaborar-lo o que, un cop aprovat, no tenen mitjans ni capacitat per poder executar-lo.
L'actuació de la Fiscalia, un avís
Aquesta informació agafa rellevància arran de l'onada d’incendis que ha assolat el nord-oest de l’estat espanyol durant les darreres dues setmanes, que han consumit més de 350.000 hectàrees de les 400.000 cremades des de principi d'any segons estimacions del Sistema d'Informació d'Incendis Forestals de la Comissió Europea (EFFIS) i dades de Copernicus, i les accions que ha iniciat la Fiscalia de Medi Ambient i Urbanisme per investigar la relació entre els incendis i la manca de plans de prevenció. En aquest sentit, el fiscal en cap d’aquest ministeri públic, Antonio Vercher, va instar el passat dilluns els fiscals provincials de la fiscalia de medi ambient a "comprovar" si en els municipis més afectats per la "desastrosa" situació dels incendis forestals compten amb plans de prevenció, al mateix temps que els va instar a reclamar responsabilitats penals als qui tenien l'"obligació" d'elaborar aquestes mesures preventives i no ho van fer.
Actuacions que exigeix el pla
Aquesta possible relació judicial entre els incendis i els plans de prevenció és un avís a navegants per aquells municipis que no han fet els deures i que, tot i tenir l'obligació legal de fer-ho, no tenen aquests plans aprovats per Protecció Civil. Segons el Pla Anual per a la Prevenció, Vigilància i Extinció dels incendis forestals de la Generalitat per a l’any 2025, d’aplicació a tot l’àmbit territorial de Catalunya, “els municipis considerats d’alt risc d’incendi forestal segons el Decret 64/1995 de 7 de març, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals, disposaran d’un pla municipal de prevenció d’incendis forestals (PAM), que ha de contenir les mesures operatives i administratives a prendre i els equips i les infraestructures a crear per a defensar-se dels incendis forestals i disminuir-ne el risc”. Aquestes actuacions abasten des d’actuacions a la xarxa viària (construcció de camins, arranjament de camins, obertura i/o manteniment de Franges Auxiliars de Trànsit) fins actuacions en punts d’aigua i actuacions sobre la vegetació. Els plans municipals de prevenció d’incendis forestals tindran una vigència d’entre 4 i 8 anys i seran revisats i aprovats pel departament competent en matèria de prevenció d’incendis forestals. Els municipis no relacionats a l’annex 1 del Decret 64/1995, de 7 de març, i per tant no d’alt risc d’incendi forestal, podran igualment elaborar i trametre els seus plans municipals de prevenció d’incendis forestals, que podran ser aprovats, si escau, pel departament competent en matèria de prevenció d’incendis forestals.
El cas de la Vall de Boí, com a exemple
El problema recau en el fet que els municipis més petits que disposen de recursos limitats tenen problemes per complir amb aquesta obligació de dur a terme el pla o per executar-lo. Segons explica l’emissora pública catalana, és el cas de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), el tercer municipi més extens de tot Catalunya, amb més de 220 quilòmetres quadrats de terme municipal, la major part de massa forestal, i on només viuen un miler d’habitants. L’alcaldessa Sònia Burguera, en declaracions a Catalunya Ràdio, reconeix que tenir un pla no garanteix que es pugui aplicar si no es posen els mitjans necessaris. “Tenir el pla és el primer pas, està molt bé, però ho posen recursos per executar-los i seguir-los o no ho podem fer. Hem de vigilar que els marges de les carreteres estiguin bé, els punts d’aigua han d’estar en condicions, cremes controlades…no s’estan fent cremes controlades, no s'adeqüen els accessos, si no donem ajudes als ramaders no farem res, és que cremarà tot; i lo de Galícia farà riure”, ha assenyalat. A la manca de recursos, en el cas d’aquest municipi s’afegeix també una càrrega burocràtica que els ofega. La Vall de Boí va aprovar el pla amb l’ajut de la Diputació, però es troba amb un problema burocràtic afegit, donat que el municipi toca al parc d’Aigües Tortes, i també està obligat a redactar plans específics per la zona protegida.
Aquesta càrrega burocràtica ofega als municipis petits, com explica també l’alcaldessa del municipi lleidatà de La Granadella, Elena Llauradó: “Cada vegada se’ns demana més coses burocràtiques. No tenim un tècnic que sàpiga fer aquests documents, que els ha de fer tant un poble petit com una capital més gran, i nosaltres només tenim una secretària que ve dos o tres dies a la setmana, una administrativa i la mateixa alcaldessa, no tenim ningú més”. En altres casos, com Osó de la Selva, encara no té el pla aprovat i l’han encarregat al Consell Comarcal, però també hi ha ciutats grans que encara no tenen el pla fet, com és el cas de Lleida, que fins ara no hi estava obligat i que espera tenir-lo llest abans d’acabar l’any, segons l'emissora.
La meitat dels municipis obligats no té homologat l'Infocat
A més d'aquest pla municipal de prevenció, hi ha el Pla Especial d’Emergències per incendis forestals de Catalunya (Infocat), el document que defineix el marc jurídic i funcional per fer front a les emergències greus per incendis forestals en el territori de Catalunya en el marc de les competències de protecció civil, és a dir, en cas que calgui aplicar mesures per reduir els riscos de situacions catastròfiques per a persones, béns i medi ambient. L’Infocat organitza la resposta coordinada davant de grans incendis i situa la base perquè els municipis despleguin plans propis. Aquest pla es revisa i adapta a les noves situacions de risc, com el canvi climàtic. Segons va publicar El País el passat 11 d’agost, la meitat dels municipis no té el document. En concret, dels 758 municipis que obligatòriament han de comptar amb Pla especial d'emergències per incendis forestals de Catalunya (Infocat), la meitat (385) no ho té homologat, 319 el tenen caducat i altres (66), directament, no disposen del document.
Entre els ajuntaments que no havien presentat mai aquest pla d'emergències destaquen capitals de província (Lleida), capitals de comarca (Igualada, Puigcerdà, Borges Blanques i Pont de Suert) o poblacions de més de 50.000 habitants com Mollet del Vallès. Segons el rotatiu, altres grans ciutats de l'àrea metropolitana, com Badalona, Rubí o Montcada i Reixac el tenen caducat des de fa entre 20 i 25 anys, quan ha d'actualitzar-se cada quatre. El cap de servei d’implementació de Protecció Civil de la Generalitat, Álvaro González, admetia que “la protecció no és la que hauria de ser. Són uns percentatges molt inferiors als esperats perquè els municipis estan obligats a tenir el Infocat”. Segons aquesta informació, el cost de l'elaboració dels plans d'emergència, que generalment s'elaboren sota el Document Únic de Protecció Civil Municipal (Duprocim), pot ser una barrera per als municipis més petits. Un cost que pot oscil·lar entre els 5.000 i els 15.000 euros i que necessita un temps d’elaboració per part d’una empresa consultora que pot estar entre els dos mesos i l’any i mig, segons la informació de la qual disposi.