Nova oportunitat per a la reparació i la justícia amb les víctimes de la repressió franquista a Reus. Aquest dimarts, el Departament de Justícia i Memòria Democràtica ha fet una prospecció al carrer Jacint Barrau de la capital del Baix Camp per tal d’ubicar el pou d’una possible fossa franquista que estaria ubicada entorn de l’antiga fàbrica tèxtil de Pich i Aguilera. L’Ajuntament de Reus va presentar el passat mes de desembre un informe a la Generalitat de Catalunya identificant quatre possibles ubicacions d’aquest pou que un testimoni va ubicar amb restes inhumades l’any 1951, tot en un punt on hi va haver un camp de concentració franquista l’any 1939. Els tècnics del departament han inspeccionat la zona amb l’ajuda d’un georadar per tal de localitzar el suposat pou i poder començar el procés per reparar la dignitat de les víctimes de la repressió franquista que podrien estar enterrades en aquesta fossa comuna. La regidora de Bon Govern, Transparència i Participació de Reus, Montserrat Flores, ha destacat que ara “es passa del testimoni oral a la memòria i el coneixement, a la ubicació de l’objecte i del lloc físicament”.
Generar un mapa per trobar el pou
La intervenció que ha començat aquest dimarts consisteix en una prospecció amb un georadar al carrer Jacint Barrau en els quatre punts delimitats en una investigació de l’Arxiu Municipal de Reus. Dos són al mateix carrer i els altres dos al pati de l'institut Baix Camp, on abans hi havia l’Escola del Treball. La metodologia del treball es basa en l’anàlisi de la intensitat del subsol. Les dades recollides pel radar es processen per generar un mapa que permet determinar si hi ha variacions significatives de la densitat del subsol, com ara buits o forats compatibles amb la presència d’un pou. Els resultats de la prospecció, per tant, no seran immediats, però si es localitza el pou, aleshores el departament valorarà la intervenció arqueològica al lloc per descobrir-lo i, si fos el cas, exhumar les restes humanes presents seguint els protocols establerts. La Generalitat ha començat les feines d’identificació del pou després de rebre un informe de l’arxiu de la ciutat on es determinaven quatre possibles llocs on es podia trobar la fossa. L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ha agraït la tasca feta tant per l’Arxiu com per la regidora Flores i ha remarcat que “ha permès que es trobi un espai més o menys acotat” per tal de fer la prospecció. “Esperem que Memòria Democràtica segueixi amb la investigació”, ha afegit.
Restes de la repressió franquista
El 2001, un veí de Reus, Antoni Batlle, va deixar per escrit que entre l'Escola del Treball (ara l'institut Baix Camp) i l'antiga fàbrica de Pich Aguilera hi havia un pou de dos metres i mig de diàmetre i una fondària de cent metres. Batlle explica que un familiar seu va baixar l'any 1951 a comprovar en quin estat es trobava el pou i va descobrir que s'hi apilaven "desenes" de cadàvers. En comentar-ho als superiors, el propietari va decidir tancar el forat. La hipòtesi és que els cossos dels pous siguin víctimes de la repressió franquista a la capital del Baix Camp durant els primers mesos de la postguerra. El 15 de gener de 1939, les tropes franquistes van entrar a la ciutat i es va instal·lar un camp de concentració de presoners de guerra a l'edifici de l'Escola del Treball i en dos pavellons contigus. Alguns dels presoners hi haurien mort a causa dels maltractaments i les dures condicions de reclusió, i haurien estat abocats al pou.
L'últim any diversos historiadors locals han estat treballant per localitzar aquest pou per tal de traspassar la informació a la Generalitat i que s'obrís la fossa. Joan Olivella i Cristian Muñoz, juntament amb l'arquitecte Miquel Pich Aguilera, besnet dels propietaris de la indústria, van descobrir una possible ubicació. Gràcies a una imatge aèria d'un bombardeig durant la Guerra Civil, van determinar que el pou no estaria al complex de la fàbrica, sinó al carrer de Jacint Barrau. A part, també ha treballat intensament en la identificació l’Arxiu Municipal de la ciutat. Flores ha destacat que el descobriment de la imatge aèria els va “obligar a pensar en el conjunt, en tota aquella àrea delimitada entre quatre carrers molt grans”. El segle passat aquest espai es va transformar i l’arxiu ha consultat la documentació urbanística per observar “l’evolució” de la zona i ubicar les possibles localitzacions del pou. Entre la documentació aportada hi ha el conveni entre l’Ajuntament, la fàbrica i l’Escola del Treball, on s’indica la cessió d’un pou i on també hi ha un plànol on es dibuixa la localització.