Es constata novament la bretxa de discurs —que no necessàriament d'accions— cada vegada més present entre els nois i les noies joves quant a la qüestió de la igualtat, un fenomen al qual ja havien apuntat diversos treballs d'investigació i enquestes al llarg dels darrers anys. Elles són cada vegada més afins al feminisme, mentre que ells presenten en el seu discurs una aversió més gran contra el concepte i el moviment. Així ho constata ara un estudi de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) de Barcelona, pel qual s'han elaborat grups de discussió amb 239 adolescents cursant l'ESO, d'entre 14 i 15 anys.
Els autors de la investigació constaten la proliferació d'un pensament que valoren com a "de caràcter neomasclista" entre els nois joves, els quals veuen el feminisme com un atac contra ells. "N’hi ha un [feminisme] que busca la superioritat de la dona, feminazis, i no em sembla bé, i un altre que vol la igualtat, i això sí, però la igualtat ja la tenim en els nostres països", "Ara tot és masclista", "S'està girant la truita (...), per a les feministes d'ara si ets homes, ets dolent, pensen que els homes som tots dolents, violadors, masclistes", "El feminisme d’ara és una merda perquè les feministes pensen que com han estat oprimides molts anys ara ens toca a nosaltres estar oprimits", "Ja no lluiten pels seus drets, lluiten contra els homes... sense motiu", "Se'ns n'ha anat de les mans, s'està buscant la superioritat de la dona. Venjar-se"; són algunes de les visions que han expressat nois adolescents i que recull la recerca.
Els nois també han expressat en molts casos aversió a lleis que consideren discriminatòries cap a ells o que directament titllen de "ximpleries", com les quotes per entrar en cossos com els Bombers o els Mossos, les baixes per la regla o, fins i tot, l'anomenada llei del 'només sí és sí'. Els investigadors, Maria Freixanet, Jana Pous i José Berna, assenyalen que es tracta d'un discurs obertament antifeminista "baixat de les xarxes" —"RickyEdit, Jordi Wild, Roma Gallardo, RescueYou i Masculinidad Alfa", com a referents més citats d'Internet— i vinculat a debats polítics vigents en les xarxes i els mitjans. Amb tot, assenyalen que en la vida quotidiana, en les seves accions del dia a dia, no necessàriament els nois es comporten d'acord amb el que expressen i, de fet, presenten actituds "més igualitàries que les dels seus pares". Per exemple, a l'hora de fer tasques a casa o relacionar-se amb les dones del seu entorn.
Les noies posen la violència sexual en el centre
Per a elles, cada vegada més expressament afins amb el moviment feminista, la desigualtat l'adverteixen sobretot pel que fa a la violència sexual. Així, arrelen molt el seu pensament, apunta la recerca, en vivències personals —moltes han posat exemples concrets viscuts per elles o per conegudes—. D'acord amb els investigadors, les noies es mostren disgustades amb "una posició d’alerta i autolimitació davant del risc", a l'hora, per exemple, d'estar fora de casa a la nit o d'anar soles pel carrer: "Que jo hagi de vigilar i ell no, en coses tan simples com anar sola pel carrer, em fa molta ràbia", expressa una noia. D'altres apunten a xiulets i comentaris pel carrer, que les segueixin, o fins i tot algun episodi d'intent d'agressió. "En alguns casos, aquesta és una por abstracta (...) prové del coneixement de les notícies. Alhora, sovint la por s’estén més enllà de la violència sexual i s’enfoca a la gestió d’aquesta: com explicar-ho, denunciar-ho, o les conseqüències psicològiques de la mateixa", avisa l'estudi.
Elles també pensen que als nois no se'ls "educa en el respecte i l'empatia" cap a les dones i. d'altra banda, lamenten que "el sou i les posicions de poder" en el món laboral mostren desigualtat en favor dels homes. En grau més baix, algunes noies també expressen opinions similars als nois pel que fa a pensar que el feminisme "actual és extremista i, a vegades, innecessari", avisa l'estudi, que assenyala que aquestes argumenten que el feminisme "ha enfadat els nois" i els posa en contra seva.
Ells veuen "un excés" i es rebel·len contra la "institucionalització" del feminisme
Aquesta diferència discursiva, assenyalen els investigadors, es produeix tot i la paradoxa que tots han crescut "en temps formalment igualitaris, que ha ingerit missatges socials i educatius d’igual tracte a ambdós sexes, que viu una edat que encara no atén els conflictes de la distribució sexual del treball, i que ha viscut la quarta explosió del feminisme i governs que han intentat fer-ne acció i bandera". La "paradoxa" rau, assenyalen, en el fet que els nois consideren que ja existeix la igualtat i, per tant, les posicions feministes apareixen als seus ulls com "un excés o una absurditat". "També com una cosa polititzada i institucionalitzada contra la qual rebel·lar-se", afegeixen.