La vida a les grans ciutats de vegades es pot fer feixuga per alguns motius, com la manca de contacte amb la natura, el temps de desplaçament d'un lloc a un altre, les dificultats d'accés a l'habitatge per l'alt preu dels lloguers... Ara, l'estudi Òmnibus del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) publicat aquest dimecres revela que una bona part dels habitants de Barcelona, si pogués, s'estimaria més viure en un altre lloc: només 4 de cada 10 barcelonins optaria per continuar vivint en una gran ciutat com la capital catalana, si pogués triar. Per contra, un 63% dels enquestats preferiria viure en una població més petita. Més concretament, un 27% ha respost que viuria en una ciutat mitjana o petita i un 29% en un poble. La resta —el 7%— preferiria viure en una casa aïllada. 

La preferència per viure en una població amb menys habitants no només és cosa dels barcelonins. Si ens fixem en les respostes generals a l'enquesta arreu de Catalunya, gairebé un 40% del total de les persones enquestades preferiria viure a un poble o a una ciutat mitjana o petita. Només a un 15% li agradaria residir en una ciutat gran i a un 10%, en una casa aïllada.

 

Amb tot, el percentatge més alt de persones que viurien en una ciutat gran com Barcelona és molt més elevat entre els habitants de ciutats grans o mitjanes. En canvi, com més petit és el municipi, menys es triaria viure en una gran ciutat, si es pogués. Entre aquells que viuen en localitats de menys de 50.000 habitants, predomina el desig de viure en un poble i són els que presenten els percentatges més alts de desig de viure en una casa aïllada.

 

I per què hi viuen, a Barcelona?

Són diversos i múltiples els motius pels quals hom decideix viure en un lloc. Una oferta de feina, la parella i la família, perquè no hi ha cap altre remei... L'Òmnibus del CEO també ha demanat als enquestats els motius pels quals viuen allà on viuen, amb quatre opcions de resposta: voluntat pròpia, motius familiars, motius laborals/estudis i motius econòmics. 

 

Als pobles més petits hi ha percentatges més elevats de persones enquestades que hi viuen per voluntat pròpia, mentre que a les ciutats grans hi ha més enquestats que trien viure-hi per raons laborals o econòmiques. Els motius econòmics són especialment rellevants per als residents de ciutats de més de 50.000 habitants, tret de Barcelona, on hi tenen més pes els motius laborals i d’estudis. 

 

També hi ha altres factors que influeixen en els motius per viure en un lloc o un altre, com l'edat o el nivell d'estudis, apunta el CEO. A mesura que augmenta l’edat de la persona enquestada, la proporció dels que viuen al municipi per voluntat pròpia és més elevada. Per sexes, les dones menors de 64 anys són més al municipi on resideixen per voluntat pròpia que no pas els homes.