Avui s'han fet públiques les dades del Padró Municipal de la ciutat de Barcelona a 1 de gener. La població de Barcelona supera les 1.650.000 persones, i creix més ràpid del que havia crescut en els darrers onze anys. Sembla que es consolida una tendència a l'alça. Des de l'any 2000, que Barcelona va assolir el seu nivell de població més baix des del 1957, amb 1.496.266 habitants, la població ha crescut a batzegades, amb lleugers retrocessos de tant en tant.

Molts nascuts fora

Tan sols el 50,1% dels residents a la ciutat hi han nascut. I un de cada cinc residents té nacionalitat estrangera; de fet, des del 2016 disminueix lleugerament la població amb nacionalitat espanyola. A Barcelona hi estan empadronades 333.516 persones estrangeres de 179 nacionalitats. La població estrangera té tendència a concentrar-se a Ciutat Vella, el districte amb major percentatge d'estrangers. Menys de la meitat dels pisos (un 49,4%) estan habitats només per espanyols; a un 32,5% són tots estrangers i un 18,1% són domicilis mixtos. Un 10,9 % dels domicilis de Barcelona estan en mans de gent sense nacionalitat espanyola, però potser el més destacable és un fet menys comentat: un 11,3% dels domicilis són habitats per espanyols i estrangers. Els estrangers que viuen a Barcelona no tenen un nivell formatiu baix: un 42,2% tenen estudis universitaris. La nacionalitat estrangera més present a la ciutat és la italiana (seguida de la xinesa i la pakistanesa), tot i que hi ha més barcelonins nascuts a altres països, com l'Argentina, Perú, Equador, Colòmbia... (molts dels quals haurien assolit la nacionalitat espanyola per acords bilaterals). Per municipis, fora de Barcelona, on han nascut més barcelonins és a Madrid, seguit de l'Hospitalet i Badalona.

Una ciutat envellida

La baixa natalitat dels catalans marca una edat mitjana insòlitament alta, que des de fa temps es manté al voltant dels 44 anys (amb 779 barcelonins centenaris, majoritàriament dones). L'esperança de vida s'està estabilitzant en 84,2 anys. Continua creixent el nombre de persones de 65 anys o més que viuen soles: n'hi ha 90.192, 140 més que l'any passat. La gran majoria, 68.701, són dones. El saldo natural és negatiu: a Barcelona hi han mort 2.349 persones més de les que hi han nascut, però això es compensa pel saldo migratori positiu. El nombre de naixements no para de baixar: l'any passat es va reduir en un 4,7%. La població es rejoveneix, principalment, per l'arribada d'immigrants majoritàriament joves.

Més pisos sobreocupats

També es pot detectar que la crisi ha afectat la gent, que es veu obligada a viure cada cop més estreta. En conjunt, baixen els habitatges ocupats per una, dues o tres persones. En canvi, creix molt el percentatge de pisos habitats per més de 4 persones (i especialment, els ocupats per més de 7 persones). I tot i que disminueixen els "domicilis col·lectius", creix el nombre de gent a cadascun d'ells: s'eleva fins a 21 persones de mitjana. L'estudi també constata que no para de créixer el nombre de persones que canvia de domicili dins de la ciutat, potser com a conseqüència de les pressions del mercat de lloguer.