"És un joc, ben pensat, maligne". Tres experts de tres especialitats diferents en psicologia analitzen el fenomen de la Balena blava per a El Nacional.

El psicòleg forense del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, Javier Urra; el psicòleg infanto-juvenil Pere Alastrué; i Àlex Palau, membre del grup de treball de Joc patològic i altres addiccions del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya, no aixequen la veu d'alerta perquè el fenomen no està tan estès com sembla. Ara bé, remarquen que és millor no silenciar-lo, sinó informar i formar els joves sobre el tema.

Els experts constaten que hi ha un "índex d'adhesió baixíssim a aquest joc". "Hi ha joves que estan disposats a no passar de la tercera prova", diu el psicòleg infanto-juvenil Pere Alastrué. Tot i que Alastrué admet que els adolescents "poden tenir curiositat per saber què és", quan veuen el tipus de proves, "és difícil que un nano sense problemes" hi quedi atrapat.

"És molt escandalós i fa que molta gent en parli i el rebombori de xarxes i mitjans ha fet que sigui d'interès", diu Àlex Palau, membre del grup de treball de Joc patològic i altres addiccions del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya. "Jocs d'aquest tipus fa molts anys que n'hi ha", afegeix Palau. Admet que el joc "pica i arrossega molts joves, però s'ha d'estar malament perquè no s'activi un mecanisme de defensa", afegeix. És el que ell en diu un jove amb un "perfil psicopatològic danyat".

"El que t'obliguen a fer té una connotació tan agressiva" que és difícil que el fenomen s'estengui ràpidament entre els joves, diu Alastrué. "Que això acabi avançant fins a la prova 30 o 50 és molt difícil", apunta Palau. Sí que hi ha, però, el fet que "als adolescents els agraden els reptes i passen ràpid a l'acte", diu el psicòleg forense de la Fiscalia, Javier Urra. Mentre que "els adults pensen més", afegeix.

La majoria dels joves "fan una anàlisi de la realitat, n'hi ha altres que hi queden enganxats", explica el psicòleg forense referint-se a joves que tenen un buit existencial. "En un cas de buit existencial pot enganxar molt aquest joc", diu Urra.

Dues de les noies que van jugar a la Balena blava estan ingressades en centres. És una manera de prevenir el suïcidi però també és un fet habitual que joves amb "conductes autolesives" segueixin un tractament, en alguns casos farmacològic, i es decideixi l'ingrés hospitalari, explica el psicòleg infanto-juvenil.

Segons Javier Urra, l'ingrés en els centres és una mesura, també, "per evitar el risc". I, segons Palau, "no tothom que hi juga ha d'ingressar". I explica que quan es fa una valoració per una urgència es valora si hi ha hagut planificació o intents anteriors de treure's la vida. 

De fet, Palau creu força difícil que a Catalunya pugui haver algun suïcidi derivat de la Balena blava: "Gent jove que pugui entrar en un moment donat per gràcia, pel repte, per avorriment, sí, però avançar fins al suïcidi és poc probable". 

No hi ha coneixement d'aquest tipus de suïcidis a Catalunya fins ara. Almenys no de manera individual com planteja la Balena blava. Al Japó sí que es coneixen casos de grups que queden per suïcidar-se conjuntament, el que seria el suïcidi ampliat. 

El perfil dels joves

Com són els joves que poden caure en el joc de la Balena blava?

Hi ha dos perfils: el que té un caràcter feble, amb autoestima baixa i problemes de sociabilització que veu en l'instructor del joc una aprovació constant pels seus actes que no té a la vida real. Això genera una relació clandestina que atrapa.

Es tracta d'adolescents que viuen en un buit existencial, remarca Urra. I en aquest sentit, "una utilitat que té la xarxa és la seva manera de relacionar-se amb els altres", afegeix. 

L'altre perfil recrea una excitació constant i intensa. És un perfil de jove extravertit i la seva conducta té molt a veure amb l'exposició pública dels seus actes. Es tracta de joves que es repten a ells mateixos i volen passar a la posteritat. 

La Balena blava suposa un risc per als joves que tenen tendència a l'obsessió. En aquest cas sí que hi ha risc de quedar-hi enganxat. És també "un joc de seducció" que afecta persones vulnerables.

No amagar el fenomen

"Callar és pitjor". Davant el silenci els joves indaguen pel seu compte pensant que se'ls amaga alguna cosa. I el missatge que poden donar els adults sobre el tipus de prova, risc i joc, fora del que és habitual, pot ajudar els adolescents a veure que no hi ha res d'intrèpid en jugar a la Balena blava.

"Parlar i fer pedagogia i poder donar la visió adulta del que passa és important", diu el psicòleg infanto-juvenil Pere Alastrué. Perquè si no, la Balena blava "generarà més interès".

L'educació és bàsica, segons Javier Urra, psicòleg forense de la Fiscalia. Cal educar a les escoles, a casa i també des de la xarxa, diu. I informar els joves del que es trobaran a les xarxes socials i a internet. I alguns exemples d'aquests nous riscos són més propers i més habituals que la Balena blava, destaca el psicòleg forense: "Et trobaràs pàgines de prostitució, de captació a la jihad, que promouen l'anorèxia, el bullying...".

Del mateix parer és Àlex Palau expert en joc patològic i altres addiccions del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya. I parla de llocs web on les "tortures físiques" són habituals. "És un joc més", diu com els que hi ha que plantegen reptes d'anorèxia i bulímia.

"Els joves han de tenir criteri i formació molt bona per dir que no", segons Urra, que insisteix que si se'ls expliquen bé les coses "ho entendran".

"No parlar-ho és un error", afegeix Àlex Palau. Palau treballa a l'hospital Sant Joan de Déu de Lleida i explica que al centre el tema ha sortit des dels mateixos menors ingressats. Els joves "se n'assabenten molt abans i distorsionen la realitat i és necessari parlar per aplicar el sentit comú".

Com acabar amb la Balena blava

"Hi ha productes que s'han de perseguir perquè no estiguin a internet", diu Javier Urra.

La Balena blava acaba amb la inducció al suïcidi, un delicte perseguit per la llei. Però Urra té els seus dubtes que pogués acabar fructificant, perquè finalment hi hagi inducció al suïcidi cal que aquest sigui directe i continuat. Per aquest motiu creu que per ser més eficaços, "s'hauria de prohibir l'aplicació".