L'Audiència Nacional ha donat la raó a Carles Puyol en una causa contra Hisenda, pels acords de liquidació dictats sobre l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) del 2010 al 2013 i les sancions que comportaven. Així, eximeix l'exjugador del Barça de pagar al voltant de 2,5 milions d'euros. En una sentència a la qual ha tingut accés Europa Press aquest dimarts, el tribunal ha estudiat el recurs de Puyol contra la resolució del Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) de l'11 de març del 2019 que li rebutjava la reclamació.
En el recurs, l'exjugador va impugnar els acords de liquidació i sanció corresponents a l'IRPF del 2010 perquè entenia que haurien d'anul·lar-se per prescripció, ja que des que es va iniciar el procediment inspector fins que va acabar es va superar el termini de dotze mesos. Els magistrats de la Secció Quarta de la Sala Contenciosa Administrativa de l'Audiència Nacional no veuen justificada la "dilació" i consideren que el dret a liquidar l'exercici 2010 "hauria prescrit, el que condueix a anul·lar els acords de liquidació i sancionador" respecte d'aquest any. De la mateixa manera, anul·len acords de liquidació del 2011-2012 i 2013-2014 i acords sancionadors derivats.
Contracte "simulat" del club amb l'agent
La Sala també posa el focus en els pagaments del FC Barcelona a l'agent de Puyol i conclou que les quantitats satisfetes pel club tenien per causa els serveis prestats al jugador pel representant. "De manera que, en realitat, aquest pagament constituiria part de la retribució que el club satisfà al jugador, el qual la rep per mitjà del pagament a un tercer —el representant— que redunda en utilitat del jugador en saldar el que aquest ha de satisfer al representant pels serveis que li presta", indica la sentència, que es pot recórrer al Tribunal Suprem. Els magistrats consideren que és un contracte "simulat absolutament" entre el Barça i el representant del jugador, "pura aparença de contraprestació", ja que "el representant treballava només per al jugador i no simultàniament pel club".
En aquesta línia, la Sala anul·la acords sancionadors perquè l'administració va considerar que la falta de declaració dels rendiments del treball discutits, encara "sent antijurídica, no es considerava constitutiva de delicte, per falta de l'element subjectiu de la culpabilitat". També han analitzat la forma en la qual l'Agència va calcular el que l'exjugador —representat pel soci director de l'àrea fiscal del despatx Equipo Económico, Salvador Ruiz Gallud— havia de pagar en impostos per cedir a la seva empresa els seus drets d'imatge. El tribunal recorda la sentència de març del 2022 en la qual la mateixa Sala Contenciosa Administrativa va estimar el recurs de l'empresa de Puyol contra una inspecció que l'instava a pagar 1,7 milions d'euros per l'impost de societats del període 2010-2014. L'Audiència Nacional va anul·lar aquesta inspecció en determinar que la Inspecció d'Hisenda no va justificar per què va aplicar un mètode subsidiari amb caràcter preferent als legalment previstos com a principals.