La mort ha estat, des de sempre, el límit que la ciència no ha aconseguit superar. Per molt que la humanitat avanci, sembla una frontera inamovible. Tots, sense importar riquesa, salut o genètica, acabem enfrontant-nos a ella. Tanmateix, per a alguns investigadors aquesta barrera podria trencar-se en el futur proper. Un dels més convençuts és el doctor Aubrey de Grey, que afirma que la primera persona capaç de viure 1.000 anys ja estaria entre nosaltres.
El seu enfocament és revolucionari. No es tracta de curar una malaltia concreta, sinó d'aturar l'envelliment. El cos humà pateix danys constants a nivell cel·lular. Cada teixit es desgasta amb el temps, i aquest deteriorament acumulat és el que ens porta a emmalaltir i morir. Per a De Grey, la solució és reparar aquests danys abans que siguin irreversibles. Un plantejament que sona ambiciós, però que guanya força entre científics de tot el món.
Viure 1.000 anys podria no ser una utopia
Altres experts donen suport a aquesta visió. El futurista Ray Kurzweil afirma que la unió de la biotecnologia amb la intel·ligència artificial obrirà una nova era per a la longevitat. Entre les seves propostes destaquen els nanorobots, diminutes màquines dissenyades per circular per la sang i realitzar tasques impossibles per a la medicina tradicional. El seu paper seria reparar òrgans, enfortir ossos i mantenir el cos en estat òptim. Una espècie de manteniment permanent que impediria el declivi biològic.
La teoria inclou un concepte fascinant: la "velocitat de fuita de la longevitat". Si els avenços permeten que una persona de 100 anys arribi en bon estat als 150, els científics disposarien de mig segle addicional per resoldre els nous problemes que sorgeixin a aquesta edat. Així, cada progrés donaria temps a aconseguir el següent. Un cicle que podria trencar el límit natural de la vida humana.
La clau està en la possibilitat reparar els danys de forma indefinida
Avui sabem que envellir significa perdre densitat òssia, reduir la força muscular, debilitar el sistema immunitari i disminuir la capacitat dels òrgans. És un procés inevitable. Però si la ciència aconsegueix intervenir a temps, aquests danys podrien reparar-se o retardar-se indefinidament. L'objectiu final no seria només viure més anys, sinó arribar a edats extremes amb bona salut.
De Grey insisteix que no es tracta de ciència-ficció. La investigació ja està en marxa. Existeixen equips treballant en teràpies de rejoveniment cel·lular, edició genètica i dispositius capaços d'actuar a escales microscòpiques. Queda molt per recórrer, però el debat ha deixat de ser una fantasia i s'ha convertit en un camp científic legítim.
El mateix Aubrey de Grey el resumeix amb una frase que genera esperança i temor a parts iguals: "La primera persona que viurà 1.000 anys ja podria haver nascut". Si té raó, la nostra generació podria ser testimoni d'un canvi radical en la història de la humanitat. Viure una vida sense data de caducitat ja no és només un somni. És un desafiament real per a la ciència del segle XXI. La pregunta que sorgeix ara és si interessa que existeixi la possibilitat que qualsevol pugui arribar a viure 1.000 anys.