Un objecte amb un nom tan poc poètic com G+0.693−0.027 reservava un dolç descobriment als astrofísics. Així s’anomena un núvol molecular, és a dir, una àmplia regió del cosmos, molt freda, plena de gas i de pols. És una mena de sala de nadons per a estels i planetes, un planter on apareixen les llavors per renovar la presència d’aquests elements. G+0.693−0.027 es troba a la Via Làctia, a uns 26.700 anys llum de la Terra.
L’any 2023, un equip del Centre d’Astrobiologia (CSIC-INTA) de Madrid, juntament amb Shaoshan Zeng, del Laboratori de Formació d’Estels i Planetes de Wako, al Japó, va detectar en aquest núvol, per primera vegada, dues amides, acetamida i trans-N-metilformamida, una troballa que, segons explicaven, podia ser importat per estudiar “l’origen químic de la vida”. Es va publicar al Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.
Ara, aquells investigadors i investigadores, amb un equip més ampli, han detectat en el mateix núvol eritrulosa, un sucre de quatre àtoms de carboni, segons expliquen a Nature Astronomy. A més, que la detecció s’ hagi produit per primer cop en el medi interestel·lar suggereix que aquest medi pot ser una font viable d’hidrats de carboni per a la síntesi prebiòtica d’àcids nucleics, “no només a la Terra primitiva sinó a qualsevol altre lloc de l’univers”.
Els autors van orientar diversos radiotelescopis cap al núvol, un objectiu especialment interessant perquè, a més d’amides, ja s’hi havien detectat nombroses molècules orgàniques, entre les quals el glicolaldehid, un compost clau en la formació de sucres. Per identificar nous compostos, van comparar les emissions radio captades pels radiotelescopis amb els espectres característics de diferents molècules. Aquesta tècnica permet determinar si una molècula concreta és present al núvol interestel·lar. Sembla senzill, però el mètode va requerir química computacional i simulacions. Quan els resultats per a sucres senzills, de dos o tres àtoms de carboni, van ser negatius, van provar amb sucres de cadena més llarga. I per a l’eritrulosa hi va haver coincidència.
El paper del sucres en l' origen de la vida
El descobriment suggereix que l’eritrulosa es pot haver format en el cosmos abans que sorgís el sistema solar. Hauria quedat atrapada en cometes i asteroides i així hauria arribat a la Terra. Segons els autors, durant el Bombardeig Pesant Tardà (Late Heavy Bombardment) o cataclisme lunar, un esdeveniment hipotètic que es devia produir fa entre 4.100 i 3.800 milions d’anys, on el nostre planeta hauria rebut entre mig milió i 50 milions de tones d’eritrulosa. Una bona ensucrada que hauria jugat un paper important en la posterior aparició de biomolècules i, finalment, de la vida a la Terra.
L’eritrulosa té propietats ben curioses, més enllà d’haver pogut afavorir l’aparició d’àcids nucleics. L'eritrulosa té propietats ben curioses, més enllà d'haver pogut afavorir l'aparició d'àcids nucleics. S'utilitza en alguns cosmètics autobronzejadors, que permeten enfosquir la pell sense necessitat d'exposar-se al Sol. Habitualment es presenta amb dihidroxiacetona i aquesta combinació provoca una reacció amb les proteïnes de les capes més externes de la pell. És un procés similar a la reacció de Maillard.
Malgrat el seu nom, no es tracta d'una sola, sinó d'un conjunt de reaccions químiques que va començar a estudiar el químic i metge francès Louis-Camille Maillard la segona dècada del segle XX. És ben coneguda pels interessats en la relació entre la química i la cuina, perquè és la responsable del color fosc i torrat i de l'aroma característica que adquireixen molts aliments. En el cas dels autobronzejadors, però, el resultat és l'enfosquiment temporal de la pell.
L'eritrulosa està autoritzada per al seu ús en productes cosmètics a Europa, però no als Estats Units. Aquest descobriment doncs, ha donat una mica més de color a l’astroquímica i a la recerca de com es va originar la vida. Aquest sucre també es troba en petites quantitats en fruits com els gerds. Així, algú que en mengi i vulgui impressionar pot dir que està tastant un núvol molecular o la química prebiòtica. Però compte, que les metàfores poden ser molt boniques i útils, però una exageració i un excés de sucre les pot tornar empallegoses.