Les principals carreteres de l'àrea metropolitana de Barcelona han registrat un increment sostingut de vehicles per la crisi de Rodalies derivada de l'accident ferroviari Gelida i el consegüent tall de l'AP-7. Segons dades facilitades pel Servei Català de Trànsit, el volum de vehicles que han circulat per les nou vies principals de l'anell metropolità, entre el 19 i el 25 de gener, va ser un 4,4% superior al registrat habitual. Aquesta diferència es tradueix en un pas de 3,76 milions a 3,92 milions de vehicles, una xifra que exclou específicament el trànsit de l'AP-7. Tant el dilluns 19 com el dimarts 20 de gener es van registrar uns volums de trànsit inferiors als habituals, amb una mitjana del 3,5% menys de vehicles respecte als mateixos dies de la setmana anterior. No obstant això, aquesta situació va canviar de manera abrupta a partir de dimecres. El canvi de tendència es va deure directament a la implementació de les mesures de seguretat i les interrupcions de servei de Rodalies.

L'accident, que va donar com a resultat la mort d'un maquinista i diversos ferits, va tenir repercussions immediates en la infraestructura de transport. La circulació ferroviària de la línia R4 es va suspendre completament, i per motius de seguretat preventiva, també es va procedir al tall de la calçada sud de l'AP-7. Aquesta doble interrupció va provocar una desviació massiva i sobtada del trànsit cap a la xarxa viària alternativa. L'evolució del trànsit va seguir un patró ascendent al llarg dels dies. El dimecres 21 de gener, primer dia complet amb les interrupcions en vigor, el trànsit va augmentar un 3% respecte al dimecres anterior. Dijous, encara sense servei ferroviari i amb l'autopista tallada, l'augment es va situar en l'1,2%. Divendres, mentre s'intentava una represa parcial del servei ferroviari, les carreteres van registrar un increment de l'1,9%. Durant el cap de setmana, la situació es va agreujar significativament. El dissabte el trànsit va créixer un 3,3% i diumenge es va produir l'augment més destacat, amb un 17,8% més de vehicles, reflectint tant els desplaçaments de retorn com la manca d'alternativa ferroviària.

La C-31 i la C-32, les principals rutes alternatives

L'impacte d'aquest augment no va ser homogeni a totes les vies. Les carreteres que van suportar la pressió més gran van ser precisament les designades com a rutes alternatives al tall de l'AP-7. Es tracta concretament de la C-31 i la C-32, que de mitjana van acumular un 11,6% més de vehicles entre dimecres i diumenge. Òscar Llatje, coordinador de seguretat viària i mobilitat del Servei Català de Trànsit, assenyala que es va produir un augment considerable del trànsit per aquestes dues carreteres, un fet que es va accentuar especialment durant el cap de setmana. A més, altres vies de penetració, com la C-17, també van experimentar increments notables, propers al 10%, a causa dels usuaris que es van veure obligats a substituir el tren pel vehicle privat.

En paral·lel a la congestió viària, la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha experimentat un increment considerable en la seva demanda. Entre dimecres i diumenge, FGC va transportar un total d'1,43 milions d'usuaris, una xifra que representa un 4,2% més que en la setmana anterior. Aquest increment suposa 58.000 validacions addicionals, que es van concentrar de manera especial en la línia Barcelona-Vallès, amb un augment del 5% dels passatgers. Per la seva banda, la línia Llobregat-Anoia va registrar un creixement més moderat, situat en un 2,5%.

L'augment en l'ús dels serveis de FGC es va fer particularment evident durant el cap de setmana, període en què la suspensió total del servei de Rodalies va deixar milers de persones sense la seva forma habitual de transport. Dissabte es va registrar un increment del 9,2% en el nombre d'usuaris, aproximadament 15.000 persones més. El diumenge aquesta tendència es va accentuar fins a un 25%, amb gairebé 27.000 viatgers addicionals, portant el total del dia a 131.238 usuaris. En previsió d'aquesta crisi de mobilitat, FGC va implementar un dispositiu de reforç de la seva oferta. Aquest pla va incloure un 8% més de places a la línia Barcelona-Vallès i fins a un 44% més de places al tram comprès entre Barcelona i Martorell de la línia Llobregat-Anoia. Les dades finals indiquen que aquest reforç de capacitat va ser superior a l'increment real de la demanda, la qual cosa va permetre absorbir el flux addicional de passatgers sense col·lapses significatius en el servei.