Els Mossos d’Esquadra segueixen investigant els atacs que tres homes van fer contra caixers automàtics del Banc Santander i del Banc Sabadell de Barcelona durant els mesos de juliol de 2022 i juny de 2023 amb petards de fabricació casolana que havien après a fer després d’autoformar-se amb tutorials descarregats d’internet i amb productes que són fàcils d’aconseguir al mercat. El cas, batejat com Phiros, ha explotat aquests darrers dies i la Comissaria General d’Informació (CGINF) ha relacionat els autors dels atacs, a qui imputen set atacs amb explosius, amb l’anarquisme violent i n'han identificat un com a líder del grup, el principal investigat. 

Es tracta d’un veí de Barcelona de 35 anys, amb formació i sense antecedents, de nacionalitat espanyola i amb simpatia amb el moviment anarquista violent. Era l’encarregat de fabricar, a casa seva, els explosius que després, amb els altres investigats, feien servir per fer saltar pels aires caixers automàtics als districtes de Sant Martí i l’Eixample, a Barcelona, en una suposada guerra contra el capital. En la detenció de l’home a casa seva, on es van trobar els productes que feia servir per fer els petards, també van trobar drogues, i els investigadors sospiten que més enllà de la seva activitat antisistema, el seu modus vivendi era la venda de drogues. Els Mossos, més enllà de la seva dèria antisistema, també creuen que estava "obsessionat" amb la fabricació d'explosius.

Propaganda antisistema i flirteig amb la venda de droga

La propaganda que incloïa en els petards que després accionava contra caixers —i un supermercat, que no va arribar a fer esclatar, i va servir als Mossos per poder estirar el fil de la investigació— era de caràcter antisistema, i a casa del detingut, que ha acabat ingressant a presó, també s’ha trobat documentació i contingut que el pot vincular amb l’anarquisme violent. Però els detinguts no reivindicaven les accions i també les difonien en xarxes socials, un fet que ha complicat molt la resolució del cas.


La investigació feta per la Comissaria General d’Informació ha estat llarga i s’han hagut de revisar centenars d’hores de gravacions fins que s’ha pogut aclarir qui hi havia darrere dels petards. Sense antecedents i sense cap vinculació a cap grupuscle conegut, la feina dels Mossos ha estat molt complicada. Després de la publicació per ElNacional.cat, l’octubre de 2022, d’alguns d’aquests atacs, els implicats van aturar la seva activitat i van prendre més mesures per evitar ser enxampats per la policia.

Explosius casolans però evolucionats i lesius

Els explosius que feien servir, segons han pogut comprovar els especialistes en explosius dels Mossos d’Esquadra, eren de fabricació casolana i, si bé rudimentaris, eren molt lesius, amb molta càrrega de pólvora i evolucionats amb relació als primers que es van detectar. Tot i que no formen part de la investigació del cas Phiros, els artificiers dels Mossos han pogut relacionar un atac a una cabina telefònica d’inici de 2022 amb el principal investigat. Creuen que amb l’atac a la cabina va iniciar les seves proves dels explosius que després va fer servir per fer saltar pels aires els caixers automàtics. L’explosiu que els Mossos van poder recuperar d’un supermercat va ser clau per poder aclarir com els feien i, alhora, van poder veure que la càrrega de pólvora, explosiu que ell mateix fabricava amb barreja de productes, era molt elevat i que fins i tot hauria pogut causar danys personals, si bé no era la seva intenció. 

Durant l’escorcoll a casa de l’home de 35 anys que ha ingressat a presó, els Mossos han trobat set petards, dos d’ells amb una càrrega de 160 grams d’explosiu (50 vegades la que porta un petard fort comercial), llestos per fer accions. Els Mossos estan també analitzant tots els dispositius digitals que van ser intervinguts durant l’entrada judicial a casa seva per tal de poder trobar més indicis i també possibles vinculacions amb altres grups o persones relacionades amb l’anarquisme violent. 

Vinculació anarquista

Tot i això, el sotscap de la Comissaria General d’Informació, l’intendent David Sánchez, ha explicat que l’adscripció de persones a moviments d’aquesta mena ja no es fa amb una pertinença activa. Com també passa amb el terrorisme islamista, les persones que actuen ho fan per simpatia i replicant models d’actuació, però no reben ordres directes dels caps de les organitzacions ni tampoc tenen contacte amb altres dels militants de la causa violenta que comparteixen.