La Comissió Europea ha endarrerit aquest dimarts fins a "principis d'aquest any" la creació del panell d'experts que l'assessorarà sobre les "potencials" mesures addicionals que pot prendre la Unió Europea per a protegir els menors davant el contingut que veuen a les xarxes socials. Els Vint-i-set fa mesos que debaten la possibilitat d'establir una edat mínima a la UE per a accedir a les xarxes socials, una mesura que ja han aprovat de manera individual alguns països, com ara Dinamarca, que l'ha establert en els 15 anys. En el cas de l’Estat espanyol, el ple del Congrés dels Diputats va aprovar el setembre passat la tramitació del projecte de Llei orgànica per a la protecció dels menors d'edat en entorns digitals, que proposa passar dels 14 als 16 anys l’edat mínima per registrar-se en aquestes plataformes. També inclou crear nous tipus delictius per castigar més la difusió d'imatges de menors o la creació parcial del seu cos amb intel·ligència artificial. I és que els delictes d'assetjament a menors a les xarxes socials no para de créixer, segons les estadístiques de la Fiscalia General de l'Estat.
En concret, el mes de setembre passat, durant el seu discurs sobre l'Estat de la Unió, la presidenta de l'Executiu comunitari, Ursula von der Leyen, va prometre que nomenaria aquest grup d'assessors abans que acabés l'any 2025, però el portaveu de política digital de la Comissió, Thomas Regnier, ha evitat detallar aquest dimarts un calendari "específic" sobre la seva posada en marxa i s’ha limitat a dir que ocorrerà "a principis d'enguany", segons informa l’agència Efe. En el seu discurs, Von der Leyen va assegurar que la Comissió segueix de prop el veto que ha imposat Austràlia als menors de 16 anys per a accedir a les xarxes socials, en un debat que s'ha incrementat després dels continguts de la intel·ligència artificial de X, Grok, negant l'Holocaust o mostrant imatges de nens i dones nues, ha reconegut el portaveu.
Programa pilot a l’Estat espanyol
En aquest context, Espanya i Dinamarca, al costat de França, Itàlia i Grècia, participen en un programa pilot amb la Comissió Europea per a la posada en marxa d'una aplicació mòbil que permetrà a les plataformes digitals i a les pàgines web verificar l'edat dels usuaris, garantint al mateix temps la seva privacitat. Es tracta d'una 'app' que Brussel·les ha impulsat en el marc de la llei de serveis digitals (DSA), que obliga les tecnològiques a eliminar el contingut il·legal en internet i a prestar una especial atenció a la protecció dels menors.
L'eina permetrà verificar amb exactitud si els internautes han aconseguit l'edat mínima que estableixi la llei per a obrir-se un compte en les xarxes socials o accedir a contingut per a adults, però el seu ús no serà obligatori, per la qual cosa cada empresa podrà decidir si la utilitza o no per a comprovar els anys dels usuaris. A més d'usar aquesta aplicació, l'Executiu comunitari també anima a les tecnològiques al fet que els comptes que s'obrin els menors en les xarxes socials siguin privades per defecte, perquè només puguin interactuar amb les persones que acceptin prèviament, o al fet que les notificacions també estiguin desactivades per endavant.
Són mesures que busquen limitar "les conseqüències negatives d'alguns aspectes de les xarxes socials", segons ha afirmat Regnier, que ha insistit que Brussel·les no tanca la porta a considerar altres accions.